Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

No acabar com Occitània

«Sense la independència -i si no fos per la força que té Barcelona- Catalunya podria acabar com Occitània d'aquí a unes quantes generacions»

per Maria Vila Redon, 16 d'abril de 2018 a les 22:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara que Catalunya s'ha convertit en un fangar de proporcions còsmiques, m'agrada escapar-me a Occitània per a trobar-hi el consol espuri de qui pensa que tot podria ser pitjor. L'estat francès, tan eficaç en els seus genocidis culturals diversos, es fa present en tots i cada un dels pobles i ciutats d'aquest país on fins fa 250 anys la llengua francesa hi era gairebé tan estranya com la turca o la xinesa.

Podríem dir que França no existeix fins que bretons, occitans i nord-catalans no es troben en algun racó d'Europa rebent ordres en una llengua que no entenien gaire i lluitant per París, durant la Guerra Francoprussiana o la Primera Guerra Mundial. Avui, cada municipi té el seu monument als herois de la gran guerra, que va fer més per la vertebració de l'estat nació que aquell repulsiu “Soyez propres, parlez français” (“Sigueu nets, parleu francès”).


El contrast entre els arcs de triomf o les avingudes a imatge i semblança de París, i els carrers antics rebatejats amb noms d’homes de cultura –francesa- deixa entreveure un passat fet miques per la potència d’un estat que ha sabut imposar-se per la força i per les promeses d’una república que avui fa aigües per tot arreu. Totes aquelles ciutats de passat esplendorós, engolides per un jacobinisme que els ho ha xuclat tot i només n’ha deixat els ossos, són avui la viva representació d’una decadència francesa que, deixant París de banda, només podran superar si són elles mateixes.

Sense la independència -i si no fos per la força que té Barcelona- Catalunya podria acabar com Occitània d'aquí a unes quantes generacions. L'estat espanyol sempre ha estat més maldestre que el francès a l'hora d'eliminar les seves minories -i a més a més no ha tingut mai gran cosa per oferir a canvi-, però tot això pot canviar ara que els polítics independentistes han renunciat a tot i a l'estat ja no li cal dissimular res després d'haver finiquitat aquesta excepció de falses concessions que ha estat l'autonomia. 

Amb la Generalitat buida de poder, els ajuntaments seran les úniques institucions des d'on es podrà fer un mínim de política. Barcelona pot liderar aquesta nova etapa o pot convertir-se en una ciutat de províncies dins d'un territori xuclat pels impulsos recentralitzadors. Posar aquest debat al centre d'unes primàries obertes a l'independentisme és clau per a escolpir un projecte sòlid que permeti que Barcelona lideri aquesta transformació, més enllà dels programes electorals que cada partit pugui elaborar des de la foscor del seu despatx. Però d'això de les primàries ja en parlarem un altre dia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
18/03/2019

Manifestants i dirigents

04/03/2019

Omplir el feminisme

18/02/2019

Més enllà del Judici

04/02/2019

Abans dels judicis

21/01/2019

Charlotte Salomon i la memòria de la Xoà

07/01/2019

Amos Oz, encara

24/12/2018

Últims capítols del procés

10/12/2018

La violència i embolicar la troca

26/11/2018

Donar valor al vot

12/11/2018

​Com si som el 100%

Participació