Opinió

No acabar com Occitània

«Sense la independència -i si no fos per la força que té Barcelona- Catalunya podria acabar com Occitània d'aquí a unes quantes generacions»

| 16/04/2018 a les 22:03h
Ara que Catalunya s'ha convertit en un fangar de proporcions còsmiques, m'agrada escapar-me a Occitània per a trobar-hi el consol espuri de qui pensa que tot podria ser pitjor. L'estat francès, tan eficaç en els seus genocidis culturals diversos, es fa present en tots i cada un dels pobles i ciutats d'aquest país on fins fa 250 anys la llengua francesa hi era gairebé tan estranya com la turca o la xinesa.

Podríem dir que França no existeix fins que bretons, occitans i nord-catalans no es troben en algun racó d'Europa rebent ordres en una llengua que no entenien gaire i lluitant per París, durant la Guerra Francoprussiana o la Primera Guerra Mundial. Avui, cada municipi té el seu monument als herois de la gran guerra, que va fer més per la vertebració de l'estat nació que aquell repulsiu “Soyez propres, parlez français” (“Sigueu nets, parleu francès”).


El contrast entre els arcs de triomf o les avingudes a imatge i semblança de París, i els carrers antics rebatejats amb noms d’homes de cultura –francesa- deixa entreveure un passat fet miques per la potència d’un estat que ha sabut imposar-se per la força i per les promeses d’una república que avui fa aigües per tot arreu. Totes aquelles ciutats de passat esplendorós, engolides per un jacobinisme que els ho ha xuclat tot i només n’ha deixat els ossos, són avui la viva representació d’una decadència francesa que, deixant París de banda, només podran superar si són elles mateixes.

Sense la independència -i si no fos per la força que té Barcelona- Catalunya podria acabar com Occitània d'aquí a unes quantes generacions. L'estat espanyol sempre ha estat més maldestre que el francès a l'hora d'eliminar les seves minories -i a més a més no ha tingut mai gran cosa per oferir a canvi-, però tot això pot canviar ara que els polítics independentistes han renunciat a tot i a l'estat ja no li cal dissimular res després d'haver finiquitat aquesta excepció de falses concessions que ha estat l'autonomia. 

Amb la Generalitat buida de poder, els ajuntaments seran les úniques institucions des d'on es podrà fer un mínim de política. Barcelona pot liderar aquesta nova etapa o pot convertir-se en una ciutat de províncies dins d'un territori xuclat pels impulsos recentralitzadors. Posar aquest debat al centre d'unes primàries obertes a l'independentisme és clau per a escolpir un projecte sòlid que permeti que Barcelona lideri aquesta transformació, més enllà dels programes electorals que cada partit pugui elaborar des de la foscor del seu despatx. Però d'això de les primàries ja en parlarem un altre dia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

oc
Anònim1714, 17/04/2018 a les 09:56
+0
-0
Crec que fas molt bona comparació però només sobre el paper. El fet és que Occitània deixa virtualment d'existir després de la batalla de Muret, perquè passa al rei de França. Pel que fa a la llengua, que és una de les coses que els historiadors no tenen en compte, sí que podem dir que fa 250 anys la llengua francesa era completament desconeguda en certes localitats. El fet és que tot ve de l'antic règim, concretament de l'edicte de Villers Coterets de 1539, que imposa el francès. Si parles de 250 anys enrere, quan la llengua escrita no era pas tan "necessària" com ara, si que podem parlar de desconeixement. Però la part forta ve de la tercera república francesa amb la llei Ferry de 1881 que implica educació laica i obligatòria. Comparar Catalunya amb Occitània? Les circumstàncies són diferents . Que el cas català pot acabar com el cas Occità? Sí, però no comparis una situació amb l'altra perquè els veïns del nord ens porten molt avantatge en aquest camp.
Lo catalanisme non comprend que L'altra banda del Pireneu es lo mesme país.
Anònim, 17/04/2018 a les 15:30
+0
-0
Lo catalanisme non comprend que L'altra banda del Pireneu es lo mesme país, la mesma lengua.
Non hoc pot comprendre, per exemple, perquè Pompeu Pabra es estat l'artifex de la ruptura politico-linguistica (secessionisme) del legat historic Roman.

Ha creat una dicotomia Catalunya-Occitània, que los propris occitanistas s'han cregut.
A qui ha profitat aquesta dicotomia? A França, a Castelia et a l'imperialisme en general.
I la CUP?
Anònimament, 17/04/2018 a les 16:05
+0
-0
Sense la CUP no hi ha llista unitària.
No acabar como Los Balcanes
Anònim Pitoniso, 17/04/2018 a les 20:27
+0
-0
No veo motivos por lo cuales Cataluña va a acabar como Occitania. La Constitucion le ha dado instituciones propias, derecho foral, idioma propio, está desarrollada economicamente, y tiene la mayor autonomia de Europa.

Con el odio y el racismo ideologico que genera el nazionalismo catalan, me da la sensacion de que Cataluña está más cerca de acabar como la Alemania de los años 30 o Los Balcanes que de Occitania.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals
Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats per Anton Costas | ND
Oriol March | 26 comentaris
01/01/1970
L'exconseller i l'exportaveu de Catalunya Sí que Es Pot, en un debat al Cercle d'Economia, passen comptes amb el rumb del procés i coincideixen en la necessitat de reformes al país
Presentació del llibre de Jaume Vives sobre Tabàrnia, amb l'editor, Joan López Alegre, l'autor i Tomás Guasch. | Roger Tugas
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
El portaveu de Tabàrnia presenta llibre en un acte d'alt voltatge espanyolista, lloa la capacitat mobilitzadora independentista i explica com d'impressionat va quedar d'una trobada amb el jutge
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont compartint llotja amb Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2017 | Casa Real
Gerard Fageda | 28 comentaris
01/01/1970
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país | El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica