Opinió

Espanya, desacreditada

«Els ciutadans, més enllà del que sempre ha dit la CUP, necessitem saber per part d’ERC i de JuntxCat, on som i on volem anar»

| 16/04/2018 a les 22:01h
Alemanya, que el mateix president Puigdemont ja reconeix que és un país que funciona, ha tingut i té grans penalistes. I molts professors de dret penal, d’allà, però també d’aquí, no saben veure cap mena de delicte de rebel·lió en cap encausat pel procés, perquè no hi saben trobar cap element que evidenciï violència. Per això és que la decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein de descartar l’extradició del president acusat de rebel·lió pel jutge Llarena evidencia com Espanya la polititza, la justícia. Que els estats entre ells col·laboren seria una ingenuïtat de no reconèixer-ho. Però que els poders de l’estat Espanyol hagin volgut també servir-se de la internacionalització del conflicte a través d’una euroordre i ara d’una altra implicant-hi Alemanya, ves que no els sigui una jugada de risc  amb un resultat no desitjat. 
 

Que els estats, entre ells, s’ajuden és cert. Però no ho és menys, de cert, que, situats com estem ara en terra de Luter, de Goethe i de Kiefer, aquí la separació de poders és un dels puntals bàsics de la democràcia, perquè els alemanys creuen en l’estat per convenciment ideològic, no per conveniència pràctica. Per a ells no és qualsevol cosa el dret penal, perquè saben que és la intervenció més greu davant les conductes dels ciutadans. I és per aquesta raó que la decisió de no lliurar el president Puigdemont té, per a nosaltres, i per a ells també, tota garantia. 
 
Espanya ha volgut internacionalitzar el conflicte que ha obert amb Catalunya, però, si convenim en què tot té valor per oposició, ens adonem que les respostes judicials de Bèlgica, d’Escòcia, de Suïssa i d’Alemanya, coincidents, no hi llegeixen violència, en les actuacions del procés independentista. Si només la hi veu la justícia espanyola, si Espanya vol demostrar davant del món que la seva democràcia viu la separació de poders, ¿per què l’Executiu i el Legislatiu no demanen al Judicial que les revisi, les causes obertes contra l’independentisme? No ho fan perquè Espanya viu una democràcia desacreditada. Els tics totalitaristes, d’aquells que se situen per damunt de la llei, són encara una manera de fer que no sorprenen ni a l’esquerra més antifranquista. Aquella que no va saber-se estar -perquè C’s és qui en mou els fils, de l’escena política espanyola- de donar-hi suport, al 155, que no vol dir altra cosa, que donar suport a la suspensió de l’autogovern de Catalunya. El PSOE, també. 
 
Espanya se serveix  de la moral del poder, d’aquella segons la qual el Poder vol dir el dret. I amb aquesta seva manera de fer tan tirànica, incomoda governs i incomoda instàncies judicials altres que no les seves. Ara la justícia alemanya ha d’estudiar l’acusació de malversació, quan el mateix ministre d’Espanya diu que no es va desviar cap partida del pressupost de la Generalitat per assumir el referèndum. Per tant, si en l’acusació de Carles Puigdemont no hi veuen ni delicte de rebel·lió ni de malversació, ¿com ho hauran de resoldre tot plegat, si no és políticament, tal i com ja havien d’haver fet?
 
I per resoldre-ho políticament, Catalunya té un mandat d’urnes segons el qual és el candidat de la primera força de la majoria independentista a qui se li confia la investidura per formar govern. Si els aparells judicials de l’Europa culta, rica i lliure no hi veuen delictes, en les actuacions del nostre Govern, investim el president Puigdemont i que el candidat ens expliqui, en la seva intervenció, quin govern vol fer, en quin moment polític ens trobem i què haurà de fer, aquest seu govern. Això de fer govern amb el candidat que sigui només per recuperar les institucions no és la resposta al mandat de les urnes. Els ciutadans, més enllà del que sempre ha dit la CUP, necessitem saber per part d’ERC i de JuntxCat, on som i on volem anar. Des d'on partim per recuperar-les, aquestes nostres institucions. La democràcia és, sempre, primer. I si no, tornem a eleccions. Nosaltres, la nostra, de realitat, la volem amb tot el crèdit. Perquè els ciutadans, al president Puigdemont, sí, a ell, el 21D li vam obrir un crèdit de confiança sense límit. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

D'on partim ? On volem anar ?
Bi-Ba Butzemann, 16/04/2018 a les 22:20
+0
-0
Bon article. Recuperar les institucions per tornar enrere, no. Si és així, millor eleccions.
On som?
Anònim, 17/04/2018 a les 00:37
+0
-0
A la lluna de Valencia!
On anem? Que sabem!
On ens portin els nostres indiscutits liders!!
Ja t´ho dic jo
Anònim, 17/04/2018 a les 09:49
+0
-0
ERC i PDECat (JxCat no ho sé) on volen anar és a l´època dels 80 on es vivia tant bé amb el càrrec autonòmic i el sou oficial. Aquests partits processistes no hi han cregut mai en la independència. Sols s´aprofitaven de l´independentisme per guanyar eleccions autonòmiques i anar donant llargues a la gent. ERC i PDECat han de desapareixer.
èpica
Anònim, 17/04/2018 a les 16:40
+0
-0
estic tan fart d'èpica però ja veig que sóc minoria, Govern ja perquè prendrem mal. La realitat no s'ha de confondre amb el desig.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals
Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats per Anton Costas | ND
Oriol March | 26 comentaris
01/01/1970
L'exconseller i l'exportaveu de Catalunya Sí que Es Pot, en un debat al Cercle d'Economia, passen comptes amb el rumb del procés i coincideixen en la necessitat de reformes al país
Presentació del llibre de Jaume Vives sobre Tabàrnia, amb l'editor, Joan López Alegre, l'autor i Tomás Guasch. | Roger Tugas
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
El portaveu de Tabàrnia presenta llibre en un acte d'alt voltatge espanyolista, lloa la capacitat mobilitzadora independentista i explica com d'impressionat va quedar d'una trobada amb el jutge
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont compartint llotja amb Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2017 | Casa Real
Gerard Fageda | 28 comentaris
01/01/1970
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país | El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica