La veu de Nació

La desproporció de l'Estat

«Resulta paradoxal que en el moment en què la política espanyola s'ha amarat de conceptes legalistes per fixar els límits del diàleg, les accions de l'Estat hagin perdut el sentit de la justícia»

| 16/04/2018 a les 22:04h
La ciutadania catalana es va tornar a mobilitzar de forma massiva, pacífica i festiva. És pertinent subratllar-ho perquè fa temps que les acusacions de violència a l'Estat s'han abaratit. El missatge que va transmetre el carrer -reflex d'una inquietud transversal, el rebuig a la repressió- és compartit per les entitats que han fet de locomotora del procés, però també per les cúpules catalanes dels grans sindicats, així com per partits sense pedigrí independentista. De la marxa de diumenge, doncs, n'emana la solidesa del front antirepressiu, amb diversitat i riquesa de veus. És un punt de partida que no caldria desmerèixer.    

L'Estat ha perdut el sentit de la proporció. Resulta paradoxal que en el moment en què la política espanyola s'ha amarat de conceptes legalistes per fixar els límits del diàleg, les accions de l'administració hagin perdut el sentit de la justícia. Va ser desproporcionat el desplegament policial que va acabar en les càrregues de l'1-O; tampoc ha estat mesurada la persecució contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) -amb acusacions de terrorisme gens fonamentades que també pateixen els joves d'Altsasu-; ni resulta proporcional la presó preventiva dels líders de l'independentisme civil i polític, processats i reclosos a partir d'un relat judicial més proper a la conjectura que a la descripció fidel dels fets. El mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, coincideix amb Oriol Junqueras quan afirma de forma categòrica que no es van destinars públics a l'1-O. En paral·lel, però, avancen les acusacions de rebel·lió i malversació.     


La dreta espanyola ha renunciat a la política, amb totes les conseqüències que això implica. El govern del PP, i també els avaladors del 155, no han atès debats que poden resoldre's des del diàleg i la negociació, i han optat per recosir Espanya per la via del Codi Penal. Cedint la iniciativa a jutges i policies, des de la Moncloa s'ha alimentat la criminalització tant de la iniciativa política com de la desobediència civil. La recepta basca, doncs, ha servit també per a l'objectiu de liquidar el procés. Els aparells de l'Estat, amb la complicitat de l'elit mediàtica, s'han coordinat per crear en l'imaginari col·lectiu dels espanyols que el procés no ha estat una causa democràtica, expressió ferma d'una àmplia bossa de catalans, sinó la subversió del nacionalisme per dinamitar la unitat territorial. Les acusacions de violència han servit d'argamassa per consolidar un relat que presenta esquerdes quan la causa passa pel sedaç de la justícia continental.  

L'Estat difícilment treurà el peu de l'accelerador. Al Suprem i l'Audiència Nacional n'hi ha hagut bona mostra aquest dilluns, amb la resposta valenta dels presos polítics davant l'absència d'imparcialitat. Per tant, la pregunta que el sobiranisme ha de respondre ara és quina és l'estratègia més encertada per respondre a la desproporció. Quatre mesos després del 21-D, la iniciativa torna a correspondre a Carles Puigdemont, al timó de les negociacions. Puigdemont assegura que no vol eleccions, i demana confiança per atendre el mandat popular i pilotar l'embat democràtic. El president a l'exili, destituït i perseguit, sap que és difícil de defensar la idea que és més fàcil combatre la repressió sense Govern que amb el poder que implica pilotar la Generalitat. Les seves decisions tindran un pes substancial en la recerca de la solució. Perquè els entrebancs ja els posa l'Estat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Jajajaja
Felipe V, 17/04/2018 a les 08:48
+0
-0
La respuesta valiente de la cual nos habla el abducido articulista ha consistido en abjurar de todo para intentar salir del trullo, ahora que ven que van a estar unos cuantos años a la sombra se ponen chulitos. En fin, nacionalismo catalán en estado puro (cobardía eterna).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Serra Carné
Cap de Política de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre d''Ada, la rebel·lió democràtica' i coautor d''El part dels comuns' i 'Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya'. Col·labora en mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals
Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats per Anton Costas | ND
Oriol March | 26 comentaris
01/01/1970
L'exconseller i l'exportaveu de Catalunya Sí que Es Pot, en un debat al Cercle d'Economia, passen comptes amb el rumb del procés i coincideixen en la necessitat de reformes al país
Presentació del llibre de Jaume Vives sobre Tabàrnia, amb l'editor, Joan López Alegre, l'autor i Tomás Guasch. | Roger Tugas
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
El portaveu de Tabàrnia presenta llibre en un acte d'alt voltatge espanyolista, lloa la capacitat mobilitzadora independentista i explica com d'impressionat va quedar d'una trobada amb el jutge
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont compartint llotja amb Felip VI a la final de la Copa del Rei del 2017 | Casa Real
Gerard Fageda | 28 comentaris
01/01/1970
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país | El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica