La veu de Nació

​El dret a protestar​

«A més repressió, més consciència col·lectiva, més convenciment que hi ha drets que no es poden trepitjar»

per Karma Peiró, 14 d'abril de 2018 a les 20:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Uría, deia aquesta setmana que “la detenció de persones dels CDR i la seva imputació per terrorisme li semblava del tot desproporcionada”. I apuntava que el “gran disbarat” es troba en la tipificació mateixa del terme “terrorisme”. “Es va ampliar sense mesura contra la kale borroka i ara passen aquestes coses”. El 2015 -amb l’excusa dels atemptats de Charlie Hebdo- es va firmar el pacte antigihadista i aquest va ser el fet pel qual es va permetre, sota el mateix article, castigar conductes que són desordre públic. “I això fa que el concepte “terrorisme” sigui una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols”, afegeix Uría. Com els joves d’Altsasu, que porten ja 500 dies a la presó, per una baralla amb la Guàrdia Civil, acusats de terrorisme. Dilluns veurem el judici.  

Tamara Carrasco, activista dels CDR, veïna de Viladecans, acusada de terrorisme i rebel·lió. Proves: Una captura de pantalla d'un recorregut de Google Maps, un permís per fer una activitat lúdica i materials d'aquesta activitat, com ara tiquets de begudes o cartellets d'organització. També un àudio difós per les xarxes socials en el qual explicava l'acció d'obrir barreres de peatges, així com l'ocupació de Mercabarna o del port. Després de dos dies en el calabós, el jutge de l’Audiència Nacional li rebaixa l'acusació a un delicte per desordres públics, que poden suposar entre sis mesos i tres anys de presó, encara que poden ser sis en els casos de desordres greus. I mesures cautelars dures, com la prohibició de no sortir del municipi de Viladecans si no demana permís judicial. Per què? Per haver fet què? Realment les proves que tenen són decisòries? 


La tarragonina Olga Ricomà va comparèixer aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona per haver penjat una pancarta al balcó on es podia llegir "Police go home" i per compartir-ho a Twitter amb el missatge: “Mil ulls us vigilen. No permetrem que ens feu mal”. La policia espanyola la va acusar d'un delicte d'odi. Però el delicte d’odi -tal com diu el codi penal- ha de perseguir a qui incita a l’odi contra col·lectius que estan en situació desfavorable a la societat. Com ara per raça, xenofòbia, discapacitat, religió, etc. 

No sembla que la policia sigui un col·lectiu que està en minoria o vulnerable. El fet que algú expressi el seu rebuig contra el cos policial no pot ser considerat mai un delicte. “Potser algun altre delicte, però mai el d'’odi”, insisteix l’exlletrat del Constitucional, Joaquín Uría. “És llibertat d’expressió” ha reiterat Ricomà en la seva defensa. “Ho tornaria a fer tranquil·lament”. Es tracta de coartar la capacitat de la paraula, la protesta política. El govern espanyol actua més com un sistema autoritari que com un democràtic. Però a més repressió, més consciència col·lectiva, més convenciment que hi ha drets que no es poden trepitjar.

La penalista Anaïs Franquesa- directora de litigi del centre Irídia per l’home que va perdre la vista d’un ull durant l’1-0- insisteix que totes aquestes acusacions són “un pas més en la criminalització de la dissidència i de la desobediència civil” que ja va iniciar-se amb l’empresonament dels Jordis ara farà sis mesos i amb l’acusació de sedició. El mes passat, Amnistia Internacional va engegar una campanya titulada: “Tuiteja.. si t’hi atreveixes”, per denunciar casos recents de rapers, periodistes o escriptors que han estat condemnats a multes i anys de presó per haver-se expressat lliurement a la xarxa social. El raper lleidatà Pablo Hasél i el de l'estudiant de Múrcia, Cassandra Vera, són alguns recents però n'hi ha d'altres que ja s'han oblidat i són a la presó. "El govern espanyol sotmet a fustigació tota una sèrie d'expressions a Internet -des de lletres de cançons políticament controvertides fins a acudits- utilitzant categories generals d'enaltiment del terrorisme", denuncia Amnistia Internacional.  I recorda que ja el 2015 també Espanya va aprovar la llei de protecció de seguretat ciutadana -coneguda com a 'Llei mordassa'-, que va introduir noves "limitacions a les protestes i sancions administratives per participar en reunions públiques”.

La manifestació programada per aquest diumenge per reclamar la llibertat dels presos polítics serà també un clam per acabar amb l’opressió de l’Estat. Davant la retallada democràtica, la gent reivindicarà -una vegada i una altra- més llibertat i estarà disposada a repetir opinions incòmodes. Perquè com diu la periodista i escriptora Beatriz Gimeno: “A tota democràcia, la protesta política és un dret democràtic a protegir i no un delicte. I la protesta inclou la possibilitat de criticar l’Estat o les institucions, així com a manifestar-se contra ell”. Hi ha un proverbi xinès que diu: "Matar el pollastre per espantar els micos", en el sentit autoritari de donar un escarment a un per acallar les veus dels altres. Però a Catalunya no sembla que la dita pugui tenir efecte. O sí?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació