LA VEU DE NACIÓ

Clatellada i punt d'inflexió

«La distància entre les democràcies europees i Rajoy hauria de fer inevitable un canvi de posició que permetés una investidura lliure i rebobinés la crueltat i la venjança en forma de presó»

| 05/04/2018 a les 20:51h
“Una rebel·lió en tota regla”. Així definia aquest dijous al migdia, des de València i en unes jornades de FAES, José María Aznar l'octubre català, que manté empresonats els Jordis, Oriol Junqueras i bona part del govern de Carles Puigdemont, i a l'exili al mateix president i altres consellers i líders del procés. La "rebel·lió" en tota regla que sostenen Aznar i el jutge conservador del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no és una cabòria personal. És un relat compartit, sense fissures, pel PSOE, Ciutadans i pràcticament tota l'opinió publicada a Espanya. Passa, però, que el relat que sosté la rebel·lió -el de la il·legalitat flagrant i el de la violència- és clarament qüestionat fora d'Espanya. La decisió de la justícia alemanya de no donar-la per acreditada en el marc del procés d'extradició de Puigdemont -malgrat que el seu codi penal sí que la preveu- és una clatellada que hauria de provocar moviments i despertar, a Catalunya i Espanya, les consciències democràtiques a les quals apel·la la darrera campanya d'Òmnium.

El mateix dia que l'Audiència Nacional, en la línia del que ha fet el Suprem amb els polítics, ha processat els responsables de la conselleria de l'Interior i els Mossos, Alemanya ha censurat, negant el context de violència, l'única solució que per al cas català té Espanya, que és la de la resposta repressiva retorçant al màxim el codi penal i forçant els fets per incriminar els líders independentistes. És encara una incògnita saber què passarà amb Puigdemont, si serà extradit finalment o no, si Llarena es tornarà a embeinar l'euroordre i, fins i tot, si la seva investidura, descartada ja per tots els actors, es tornarà a posar damunt la taula.


El que no és ja una incògnita a tenor dels nombrosos posicionaments i les crides al diàleg és que, fora d'Espanya, la posició de Rajoy i els seus socis no genera adhesió. I més després que hagi entrat en joc, tal com volia Espanya ordint la detenció de Puigdemont en aquell país, Alemanya, l'estat que marca els designis de la UE. L'aval alemany es donava per segur i hauria decretat l'enèsim game over del procés. Si queda un bri d'honradesa a la política espanyola, el revés a la rebel·lió no pot ser innocu.

La causa de la independència de Catalunya no té, a les seus governamentals europees, grans avals. Ens duríem a engany si creguéssim el contrari. Però la via repressiva per resoldre un conflicte d'arrel política i caracteritzat per la no violència -per més que ara es busqui situar-la en primer pla criminalitzant els CDR per tacar el passat i el futur- encara en té menys un cop l'exili català els ha obligat a posicionar-se. A Rajoy, uns i altres, li han demanat que obri un nou temps amb Catalunya i que afronti el plet políticament. Això vol dir renunciar a guanyar per 10 a 0 i estar disposat a fer cessions, a permetre que l'altre, si té darrere prou gent, se surti amb la seva. És el joc de la democràcia, on les majories, sense trepitjar les minories, han de tenir dret a fer realitat els seus projectes.

La decisió de la justícia alemanya, que coincideix en el temps amb la de la belga, que ha deixat lliures sense mesures els consellers Comín, Serret i Puig, és una oportunitat per aconseguir que torni la política, que Rajoy mai ha volgut desplegar. La distància entre com administra Espanya la justícia i com consideren les democràcies europees més consolidades que ho hauria de fer complica negar-se a un canvi de posició. Un canvi que permetés al Parlament investir el candidat que triï la majoria (sigui Puigdemont o Jordi Sànchez) i que, d'entrada, rebobini la crueltat i ànim de venjança que ha presidit les actuacions de l'Estat en el seu conjunt i del jutge Llarena en particular. És inajornable redoblar la pressió social, jurídica i política per fer que els presos surtin al carrer. Per ara, a Europa, estan parant els peus a aquells que han ordit muntatges en tota regla.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

en Flandes se ha puesto el sol
Anònim, 06/04/2018 a les 06:29
+0
-0
I en Alemania i en Suiza i en Escocia
Segons el sr Ansar " antes se rompera Catalunya que Espanya" Dons amb el clatellot que els han donat de moment Espanya esta bastant esquerdada
( nomes l' hi falta dir que els catalans tenim armes de destruccio massiva )
La prova del coto....
Jcm, 08/04/2018 a les 19:46
+0
-0
Ben aviat veurem si "aquest clatellot de la justicia alemanya " ha servit de alguna cosa o no
Si el jutge Llarena permet al Jordi Sanchez ser investit sera senyal de que " algo se mueve " dins del inmovilisme del estat , millor dit , dins de la beligerancia del poders del estat contra tot el que fa olor a independentisme .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Co-autor dels llibres 'Començar de nou' i 'I tot això com es paga?' A Twitter: @Ferrancm.
Oriol March
01/01/1970
La suspensió de la candidatura al TC i el dictamen del CGE contrari a la reforma per escollir-lo a distància suposen un revés a l'estratègia de Junts per Catalunya per triar el president a l'exili | Seguir endavant amb la confrontació, apostar pel pla D o anar a eleccions, els tres escenaris oberts en aquest context
01/01/1970
Tots dos, juntament amb la resta de membres que van agredir la jove, han estat condemnat a 9 anys de presó en una sentència que ha provocat una onada d'indignació als carrers
01/01/1970
El ministeri públic eleva a definitiva la petició d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó per als acusats
Terenci Moix, en una imatge d'arxiu | Cedida
Toni Vall
01/01/1970
«No puc evitar pensar en ell, ni que sigui una fracció de segon, cada dia de Sant Jordi. Si ja per si sol és un dia bonic, aquest any he estat encara més content perquè he vist alguns dels seus llibres sobre les taules de les paradetes»
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix