Opinió

Vull una mona ben mona

«No podem acceptar, com a mal menor, que el rellotge corri impassible, fins a arribar a la data-topall del 22 de maig i repetim la votació»

| 04/04/2018 a les 17:51h
Les estadístiques diuen que, al Principat, som uns set milions i mig de persones. Per bé que molt dividides, sobretot gràcies als nyaps i tripijocs dels responsables del tristament famós article 155. Reparteixo les "culpes" indiscriminadament entre els constitucionalistes i els sobiranistes. Als primers, els acuso inacció i, als darrers, de baliga-balagues. L'aplicació d'aquesta norma traïdora i inoportuna no dóna peu als "indepes" a decidir sense gaires llums i massa manca de seny. Fa tota la impressió que ja els està bé aquesta situació, des del punt que tampoc no fan res per sortir-se'n.

Sort, encara, que el calendari ens brinda algun element de goig i gresca! Sense anar més lluny, aquest llarg cap de setmana els catalans ens haurem cruspit més d'un milió de mones. La tradició pasqual no es pot pas perdre, peti qui peti. Ja n'hi ha prou de plegar-nos al victimisme sempitern dels antics convergents. Els anomeno així perquè, amb tants canvis de nom, em perdo. Per això, obvio per un instant l'atzucac i brindo amb cava català per a restablir (d'una puta vegada) tot allò que era i és ben nostre. Per què és tan difícil arribar a entendre aquest principi tan summament senzill i bàsic?


Al cap i a la fi, tant se me'n fot si manen els uns o els altres! Exigeixo el que és meu. I, si ni els d'ací ni els d'allà demostren saber-ne més, fem "tabula rasa". No em preocupa si el pastís és d'ous, brioix, xocolata, fruita, crema, mantega o qui sap què. Aprofitant l'exemple pròxim de les falles valencianes, cremem els trets que ens allunyen del nucli. A partir d'aquesta premissa, no podem acceptar, com a mal menor, que el rellotge corri impassible, fins a arribar a la data-topall del 22 de maig i repetim la votació. Que s'han begut l'enteniment? No sembla gens complicat copiar l'exemple alemany.

La mona ja és una tradició ben arrelada. Per a mi, des de sempre ha estat i és una monada. Tots els seus antecedents, però, són pagans i el cristianisme els va assimilar. Malgrat que Pasqua sigui la diada gran del cristianisme, és evident que la simbologia de l'ou es vincula a la gènesi del món. A partir d'ací, durant l'Edat mitjana les autoritats eclesiàstiques es proposen assumir-ne la paternitat, vinculant-ho a la resurrecció de Crist. No pretenien altra cosa que carregar-se el seu caràcter laic. Traiem-li, per tant, qualsevol referència política a tot aquest embolat de tossuderia mútua i cenyim-nos a l'aspecte purament operatiu. El país ha de funcionar, sí o sí. Fins i tot, encara que sigui des d'un perfil autàrquic, basant-nos en la tasca impagable dels milers de voluntaris que hi ha arreu.

La primavera ens recorda, a tort i a dret, l'esclat de la vida. Paral·lelament, em permeto referir que interpreto cada mossegada de mona com una mena de ritus empeltat a les ganes de què el meu cor bategui. Aquesta semiòtica em sotragueja tot el meu interior... Fins al punt que no la puc concebre de manera individualista i egocèntrica... Com diu la lletra d'una cançó ben nostra, "el meu país és tan petit /que des de dalt d'un campanar / sempre es pot veure el campanar veí / Diuen que els poblets tenen por / tenen por de sentir-se sols / tenen por de ser massa grans / tant se val! És així com m'agrada a mi / i no sabria dir res més / Canto i sempre em sabré / malalt d'amor pel meu país".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí i membre del grup musical Les Carenes de Can Turu (ambdues formacions de Viladecavalls). Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
Pep Martí
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Santi Vila, arribant als jutjats d'Osca | ACN
01/01/1970
L'exconseller recorda que es van lliurar a l'Aragó les obres d'art del MNAC en compliment de l'ordre judicial i lamenta la politització i judicialització del conflicte
Sara González
01/01/1970
L'oposició burxa en les retallades durant el Govern d'Artur Mas i recorden que no s'ha calendaritzat el pagament de les pagues del 2013 i del 2014
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 23 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany