Opinió

Qualsevol cosa menys aquest fangar

«Rajoy no té cap incentiu per asseure's a parlar sobre res perquè, de moment, la repressió li ha funcionat a la perfecció»

per Maria Vila Redon, 2 d'abril de 2018 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diumenge passat, mentre les xarxes s'omplien de tota mena de records lacrimògens de l'1 d'octubre i la immensa majoria de mitjans suposadament afins s'afanyaven a folkloritzar-lo, La Vanguardia publicava una entrevista amb Pere Aragonès, nou president adjunt d'ERC, i en lloava la sensatesa a l'editorial. 

Esquerra Republicana considera que cal formar un govern el més aviat possible per recuperar les institucions, que és el mateix que voler formar un govern el més aviat possible per tenir govern. Ningú no explica quin és el pla, ni què es pretén fer amb les institucions suposadament recuperades. L'autonomia ha mort, segurament per sempre, i qualsevol estratègia que no tingui això en compte serà tan poc realista com les que parlen d'implementar la república com si tinguéssim la mateixa posició de força que el 2 d'octubre. 


Rajoy no té cap incentiu per asseure's a parlar sobre res perquè, de moment, la repressió li ha funcionat a la perfecció. Si hi ha Govern, i per tant el parlament normalitza del tot aquesta repressió acceptant que no té poder ni tan sols per triar un president autonòmic, els incentius de l'estat espanyol per al diàleg desapareixeran del tot. A l'entrevista, Aragonès diu que "si en altres moments de la història enemics molt més acèrrims s'han pogut asseure en una taula, nosaltres també ho hauríem de fer". És clar: per a l'Estat, el diàleg té sentit si hi pot guanyar alguna cosa. Amb un independentisme debilitat i gens disposat a fer pagar cara la repressió a l'Estat, només hi sortiria perdent. 

Els darrers plens al Parlament han estat una mostra més d'aquesta humiliació autoinfligida, en què tot eren laments i renúncies a la sobirania parlamentària sense proposar cap solució després d'haver engegat el rellotge de les eleccions de la manera més absurda possible. En aquest sentit, Pere Aragonès té raó amb una cosa: Carles Puigdemont va retirar la seva candidatura a la presidència i a dia d'avui encara no l'ha tornat a posar damunt de la taula. 

Si Puigdemont no pensa torna a postular-se, faria bé d'anunciar-ho públicament. Si JxCat i ERC no es veuen amb cor de proposar la investidura de Puigdemont, farien bé d'anunciar-ho públicament i plegar per donar pas als diputats de la CUP a la mesa o proposar un altre candidat, a veure amb quina majoria l'investeixen. Si no estan disposats a donar continuitat a l'1 d'octubre més enllà de les proclames simbòliques i folkloritzants, sempre poden buscar una majoria parlamentària alternativa. I si, com sembla, no volen fer cap d'aquestes coses, potser convindria deixar de perdre el temps i sotmetre's novament a les urnes amb programes electorals clars i llistes que no els contradiguin. Qualsevol cosa serà millor que aquest fangar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
14/10/2019

El Govern i la mobilització

30/09/2019

Què queda de l'1 d'octubre

16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

Participació