Opinió

El llegat del president

«Bartomeu ha viscut amb perplexitat personal que la seva gestió fos criticada mentre que el llegat dels seus predecessors llueix pels èxits esportius»

per Jordi Borda, 13 de març de 2018 a les 21:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan els presidents dels Estats Units encaren els últims anys del seu mandat sabent que no hi ha cap opció constitucional per seguir al càrrec es comencen a preocupar pel seu llegat. És un patró d’actuació. De tots. De manera que enfoquen la mirada a les qüestions de política internacional, una mica fastiguejats de les misèries de la política domèstica. Salvant les distàncies, al Barça passa una mica el mateix. Si no, no s’entén el canvi d’actitud que hem experimentat aquesta temporada amb inversions hipermilionàries en jugadors.

La victòria de Sandro Rosell i la seva junta (amb el vicepresident Bartomeu) es va fer a cavall del relat de l’austeritat, una gestió austera dels diners dels socis i, sobretot, allunyada dels “excessos”, deien, de l’època Laporta. És l’època de la venda de Txigrinsky per tenir liquiditat perquè, segons el relat oficial del moment, van heretar el club gairebé en fallida. Aquesta política ha saltat pels aires des del moment que s’han invertit més de 300 milions d’euros en jugadors en una temporada, s’ha renovat Messi amb unes xifres que amenacen la sostenibilitat del club, o que s’ha incrementat la plantilla de treballadors regulars del club de manera notable sense que l’organització hagi millorat l’eficiència.


A què es deu aquest canvi? Josep Maria Bartomeu ha viscut amb perplexitat personal que la seva gestió fos criticada mentre que el llegat dels seus predecessors llueix pels èxits esportius. Fins fa quatre dies ell i els seus col·laboradors més directes vivien amb una sensació d’injustícia que una gestió responsable no tingués el reconeixement que si obtenia els èxits esportius de la gestió Laporta. I s’ha deixat anar. Els diners al camp, Messi content en la seva ambició econòmica, els jugadors importants també a la seva escala. I a captar recursos extres perquè la màquina segueixi funcionant tot i que els números amenacen a col.lapse a mitjà-llarg termini.

Però, és clar, això i el final de Messi ja s’ho trobaran els qui vinguin després.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Jordi Borda
Periodista. Crec que podria conduir per l'A2 amb els ulls tancats de tantes vegades que l'he fet perquè visc entre Barcelona, Castellserà, Alcoletge i Lleida. Treballo a Catalunya Ràdio per mirar d'informar el màxim de bé possible sobre el FC Barcelona. A Twitter: @jordiborda.
28/08/2018

L’herba de Tebas

19/06/2018

Tres anys per canviar-ho tot

06/06/2018

Canvis profunds a Sant Joan Despí

22/05/2018

Els millors homenatges

08/05/2018

Algú que lideri

24/04/2018

El Barça ha de pressionar

08/04/2018

Tebas

13/03/2018

El llegat del president

27/02/2018

El procés del Barça

13/02/2018

Un president de «pago»

Participació