Opinió

Estrasburg: més enllà de la victòria

«Deu anys més tard, val a dir que ja som molts més els que diem a aquest règim monàrquic il·legítim i corrupte que els catalans no tenim rei. Amb el cap ben alt, i amb un somriure»

per Enric Stern, 13 de març de 2018 a les 22:00 |
Han passat deu anys i escacs d’aquell setembre que vam cremar unes fotografies del rei en protesta contra la visita reial a Girona. Ara, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemna Espanya i ratifica, d’una manera simple, elegant i contundent, allò que ja crèiem obvi: el dret a la participació política i la llibertat d’expressió del rebuig al monarca, en tant que és el cap d’estat espanyol, i comandant en cap de les seves forces armades. Dret a la dissidència en un marc de democràcia.

Més enllà de les congratulacions que ara toquen d’aquesta victòria, gens menyspreable, que uns simples plebeus aconsegueixin fer valdre els seus drets fonamentals davant del regne, voldria posar en valor precisament la batalla que ha dut a guanyar-la. Ens van criminalitzar per cremar unes fotografies i en vam cremar milers, a centenars de pobles i ciutats. Ens volien esporuguits i rendits i els responíem que ho vam fer nosaltres, que ho tornaríem a fer les vegades que fes falta. Volien humiliar-nos fent-nos renunciar al català en el nostre judici, i vam parlar-lo amb orgull malgrat que això suposés que la nostra defensa no es tindria en compte.


Així, vam forçar la repetició del judici i que es fes valer el nostre dret a expressar-nos en la nostra llengua. Ens volien esgotats, amb tants viatges a Madrid a l’Audiència Nacional, i teníem autobusos plens de dignitat i somriures. Ens volien, en definitiva, rendits i submisos i ens van tenir amb el cap ben alt perquè sabíem que l’única batalla que es perd és la que s’abandona. De ben poc serviria que avui, deu anys després, el tribunal europeu declarés solemnement que teníem la raó si pel camí haguéssim fet tantes renúncies.

En definitiva, teníem -i tenim- el convenciment que la millor defensa dels nostres drets és el seu exercici. Teníem -i tenim- el convenciment que això, a dia d’avui, suposa la desobediència a unes lleis injustes i el no acatament als seus tribunals il·legítims, tal com avui Estrasburg ens indica. Avui, més enllà de satisfer-nos d’haver assolit aquesta fita, és moment de fixar-nos en el camí que ens hi ha dut. És aquí on sorgiren les preguntes que necessiten resposta. Avui toca qüestionar el tèrbol paper dels Mossos d’Esquadra, entesos com el que haurien de ser: el cos responsable del lliure exercici dels drets, llibertats i seguretat dels ciutadans.

Podem afirmar amb rotunditat que els Mossos d’Esquadra eren partícips d’una vulneració flagrant de drets fonamentals quan col·laboraven amb aquest règim autoritari i antidemocràtic. Ho feien quan lliuraven als tribunals extensos informes policials amb els nostres noms obtinguts amb base a fitxers polítics il·legals. Ho feien quan militaritzaven Girona amb dispositius policials desproporcionats per atemorir la població. Ho feien quan bloquejaven l’accés al barri Vell per dissuadir manifestacions polítiques dissidents legítimes.

Anant més enllà, i tal com ens ensenya el camí d’aquests deu anys, començarem a ser República quan les nostres institucions tinguin clar què escollir entre drets i imposicions antidemocràtiques. Per fer-ho, val a dir, el primer que necessiten és un poble lliure que, com a tal, exerceixi els seus drets. Avui, deu anys més tard, val a dir que ja som molts i molts més els que diem a aquest règim monàrquic il·legítim i corrupte que els catalans no tenim rei. Amb el cap ben alt, i amb un somriure :)

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Enric Stern
A Twitter: @enricstern.
Fa 14 setmanes

Estrasburg: més enllà de la victòria

Participació