La Veu de Nació

Límits

«Cada cop més arraconat, l'independentisme es pot veure obligat a entrar en el cos a cos que va evitar l'endemà del 27-O»

per Germà Capdevila, 11 de març de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de les victòries inapel·lables de l'1-O i del 3-O el sobiranisme estava preparat per lliurar l'embat definitiu per la independència, decidit a mobilitzar-se i resistir el que fes falta. Tanmateix, des de dalt del turó, els líders van ordenar la retirada de les tropes republicanes del camp de batalla abans que la batalla comencés. Les raons han estat explicades de forma genèrica i seran els historiadors els que les posaran en context.

L'Estat va desplegar aleshores el cop d'estat que havia engegat el 20 de setembre i va assumir el control directe del govern català. Alhora va plantejar la següent batalla d'aquest conflicte democràtic per la llibertat nacional del país: unes eleccions immediates, sense donar temps a ordenar el replegament tàctic posterior al 27-O i sense temps per plantejar renovacions en el quadre de comandaments. 


En una condicions molt adverses, tanmateix, el sobiranisme va refermar la majoria absoluta parlamentària, amb totes les forces –polítiques, judicials, mediàtiques, econòmiques– en contra. Una victòria importantíssima i indispensable per continuar endavant. Es va obrir aleshores una escletxa per revifar el conflicte, amb moltes veus dins l'independentisme que parlaven d'un canvi de velocitat per reagrupar forces i redefinir estratègies.

L'Estat, però, no està disposat a aixecar el peu del coll de l'independentisme. La repressió policial, judicial i mediàtica no cessa i –en un espiral ascendent– arriba i arribarà cada cop més lluny. Desmantellant garanties democràtiques com la separació de poders i drets fonamentals com la presumpció d'innocència, l'Estat ha decidit suplantar la voluntat democràtica dels catalans i exerceix un poder de vet autoatorgat per decidir en última instància qui pot o qui no pot ser president de la Generalitat.

El segon candidat proposat ha estat vetat i res no garanteix que, si es proposa un de nou, no sigui inhabilitat preventivament i detingut en base a un atestat policial que inventi un nou relat de fantasia. En resum, l'autonomia prèvia a l'1-O ja no existeix ni es pot recuperar. L'Estat sembla entestat a arraconar l'independentisme amb l'esperança vana d'anihilar-lo definitivament. 

Tanmateix, l'efecte que pot aconseguir l'Estat amb la seva repressió implacable és que l'independentisme acabi arribant a la conclusió que només té al davant dues opcions: la rendició incondicional (que implica la dissolució de la nació catalana) o tornar al camp de batalla que va abandonar el 28-O i entrar en un cos a cos de resultat incert, però amb un component mínim d'esperança que la primera opció no té.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
14/10/2019

Confirmat: és un escarment

13/10/2019

El carrer és de la gent

06/10/2019

Mobilització i negociació

29/09/2019

Condemnar la violència

22/09/2019

Diàleg i amnistia

15/09/2019

L'exindepe

08/09/2019

Hong-Kong fa por

05/09/2019

Brexit: una lliçó per a Catalunya

01/09/2019

La tempesta abans de la calma

25/08/2019

Turquia ens mira

Participació