Opinió

​L'Estat contra la música

«Espanya té una llarga tradició de censura i persecució de la música i la cultura catalanes. No fa gaires dècades, el règim franquista no es va ocupar de la Nova Cançó fins que li va esclatar als nassos»

per Lluís Gendrau, 5 de març de 2018 a les 22:03 |
Les resolucions judicials contra els creadors, especialment els músics, se succeeixen les darreres setmanes. Fa unes setmanes va ser el Tribunal Suprem qui va ratificar la condemna a tres anys i mig de presó al raper mallorquí Valtonyc. I ara l’Audiència Nacional ha condemnat el raper lleidatà Pablo Hasél a dos anys i un dia de presó, a més d’una multa de 24.300 euros, per enaltiment del terrorisme, amb l’agreujant de reincidència, injúries i calúmnies contra la Corona i les institucions de l’Estat. La resposta dels dos músics va ser immediata assumint que es tractava d'un atac feixista contra el dret a la llibertat d'expressió.

La resposta no s'ha fet esperar i des de tots els àmbits de l'escena i la indústria musical han sorgit crits de solidaritat. Davant la situació de vulneració flagrant del dret a la llibertat d'expressió i davant el retrocés democràtic de l'Estat, 25 festivals catalans i l'Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASAC) va anunciar que "inclouria Valtonyc a les seves programacions". Tot i aquest enunciat, es tractava d'un posicionament simbòlic que ha estat criticat pel col·lectiu No Callarem, que reclama un posicionament real i conseqüent allunyat de "suports ficticis i oportunistes en aquest moment d'excepcionalitat".


Aquest no és un fet aïllat, perquè Espanya té una llarga tradició de censura i persecució de la música i la cultura catalanes. No fa gaires dècades, el règim franquista no es va ocupar de la Nova Cançó fins que li va esclatar als nassos. Al principi eren cantautors afeccionats que pujaven als escenaris i interpretaven cançons davant un públic reduït provinent majoritàriament de la burgesia benestant. Però l’arribada de Pi de la Serra, Raimon o Lluís Llach ho va canviar tot. La Cançó va començar significar una cosa perillosa per al poder i la maquinària repressiva de l’Estat s’hi va abocar a través de la prohibició, la censura i l'empresonament.

La Nova Cançó en va ser especialment damnificada. No és estrany si es té en compte que va ser una important plataforma des d’on es van llançar consignes contra el Règim. I encara més si considerem que les cançons eren en català, i per tant considerades hostils al franquisme fins i tot si es tractava de simples cançons d’amor... Quan L'estaca va esdevenir popular, el franquisme es va espantar i la va prohibir als recitals, tot i que llavors ja era la gent qui la cantava tal com passa avui en dia. El mateix va passar amb la censurada Diguem no de Raimon, Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet –que va ser detinguda dues vegades perquè se la considerava desafecta al règim– o El burro i àguila reial de Pi de la Serra, que havia d'utilitzar metàfores i floritures... I fins i tot el Conillet de vellut de Joan Manuel Serrat, considerat irreverent per les ments 'benpensants'.

Les mítiques Sis Hores de Cançó a Canet també va patir el 1976 la persecució de l'Estat pels "crits provocatius de propagació de la subversió". El Ministeri de Governació a través de Rodolfo Martín Villa va imposar als organitzadors –que llavors liderava l'empresa Pebrots de La Trinca– una multa de 2 milions de pessetes (12.000 euros) pels actes contraris a l'ordre públic, la moral i la decència pública exhibits durant el festival. Tal com fos ara, l'informe de la policia parlava de símbols contraris a la llei, fulls de propaganda clandestina i apologia del terrorisme amb "una bandera de ETA". De manera immediata es va produir la reacció unànime de desenes de músics, actors i mitjans de comunicació, a més de la majoria de partits polítics democràtics, que es van solidaritzar amb els promotors i es va iniciar una subscripció popular per cobrir l'import de la multa. Davant aquell atac a la democràcia, es van interposar un recurs que va acabar amb la retirada de la sanció.

Fa quaranta anys, la defensa de la democràcia davant els atacs feixistes i contra la llibertat d'expressió van ser unànimes. El Partit Socialista de Catalunya (Congrés) va posar el festival d'exemple de la "indeclinable voluntat democràtica i pacífica del nostre poble", i va qualificar la multa "d'absurda i desorbitada". El suport va ser explicitat tant des del PSUC fins a Convergència Socialista, i el cantant Oriol Tramvia es va oferir a actuar gratuïtament a tots els llocs on fes falta per recaptar l'import de la sanció.


Fa quaranta anys, la defensa de la democràcia davant els atacs feixistes i contra la llibertat d'expressió van ser unànimes. El Partit Socialista de Catalunya (Congrés) va posar el festival d'exemple de la "indeclinable voluntat democràtica i pacífica del nostre poble", i va qualificar la multa "d'absurda i desorbitada". El suport va ser explicitat tant des del PSUC fins a Convergència Socialista, i el cantant Oriol Tramvia es va oferir a actuar gratuïtament a tots els llocs on fes falta per recaptar l'import de la sanció.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
09/07/2018

Festivals acusats de sedició i subversió

14/05/2018

​Enderrock, 25 anys de periodisme musical

30/04/2018

Maig 68: mig segle de revoltes

02/04/2018

L'estaca revolucionària

05/03/2018

​L'Estat contra la música

19/02/2018

Tres voltes rebels

05/02/2018

​La cultura a l'exili

08/01/2018

Llum als ulls, força al braç i veu al cant

11/12/2017

Un 155 al servei de la cultura

13/11/2017

Dones amb veu i vot

Participació