Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

L'any de l'empatia

«Abans del 2003, ens podia fer molta gràcia descobrir que la paraula ‘xampú’ ens havia arribat des de l’hindi, o que el mot ‘quètxup’ provenia del xinès, però no passaven de ser meres anècdotes lingüístiques.»

per Ester Santaló, 27 de febrer de 2018 a les 10:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El divendres 16 de febrer va ser el primer dia de l’any 4716, segons el calendari xinès.  D’acord amb la simbologia horoscòpica d’aquest calendari, ha començat l’Any del Gos, que es caracteritzarà per la fidelitat, i els nascuts sota aquest signe seran persones empàtiques, altruistes i de confiança.

Aquesta celebració ha aparegut tímidament als diaris, però amb poc ressò. Les persones de nacionalitat xinesa empadronades a Catalunya es concentren, sobretot, a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i s’hi celebren actes com la Festa dels fanals o, a la capital, actuacions més interculturals com ara música tradicional xinesa interpretada per corals catalanes o  intercanvis gastronòmics.


A Olot, les persones de nacionalitat xinesa també constitueixen un col·lectiu nombrós, el segon més nombrós després del  vingut del Panjab, al nord de l’Índia. Abans del 2003, ens podia fer molta gràcia descobrir que la paraula ‘xampú’ ens havia arribat des de l’hindi, o que el mot ‘quètxup’ provenia del xinès, però no passaven de ser meres anècdotes lingüístiques. Ara, però, aquestes són llengües ben vives que podem sentir cada dia passejant pel carrer Major d’aquesta ciutat garrotxina.

Vinguts de llocs diversos de la Xina, tot i que majoritàriament de la part més oriental del país, parlen llengües molt diferents (la Xina és un país amb una gran diversitat lingüística: més de 290 llengües, segons l’Ethnologue) i no tots saben prou xinès mandarí per poder entendre’s. A la Garrotxa, en trobem un bon grup al Centre de Formació d’Adults aprenent el mínim de castellà indispensable per tirar endavant els seus negocis: basars, cafeteries, petits supermercats. El gruix jove d’aquesta població acaba secundària i continua estudiant o batxillerat o graus per poder tenir una feina millor que els seus pares (la immersió lingüística, quan realment s’aplica, permet això: que aquests joves surtin de l’escola parlant català, castellà, anglès i les seves llengües maternes, que a la Garrotxa solen ser el wu o el puxian, a més del xinès mandarí si la família els l’ha fet estudiar; beneïda escola!).

És un col·lectiu silenciós, poc organitzat a la capital garrotxina i més aviat invisible. I és que el que queda pendent a moltes ciutats, com ara Olot, és la normalització social de tots aquests col·lectius, és a dir, aconseguir que les persones vingudes d’arreu del món deixin de ser col·lectius flotants i passin a ser ciutadans implicats en la ciutat. Però aquesta normalització és  un procés bidireccional: és assumir que ells tenen uns deures i uns drets - com tots-, i que entre aquests drets hi ha el de poder construir la seva identitat identificant-se amb la nova societat d’acollida tot mantenint les arrels del lloc on provenen; integrar-se però no pas assimilar-se, perquè la convivència requereix construir uns espais comuns que adoptin aquesta pluralitat sense anul·lar-la.

Catalunya està vivint un procés de construcció nacional que està essent qüestionat i atacat, i és tan absorbent que sembla que tota la resta de qüestions hagin quedat en segon terme. Però les polítiques d’immigració no es poden parar, i s’han de continuar dissenyant des dels ajuntaments de forma estratègica a partir de les especificitats de cada territori, la qual cosa implica polítiques municipals que trobin fórmules per integrar una pluralitat de sentiments i pertinences sense invisibilitzar-ne cap, tenint present que l’objectiu final és la interacció entre totes les diferents expressions de la diversitat (llengua, religió, cultura). Aquesta és una feina ingent amb molts obstacles per superar, però el primer gest de normalitat i normalització és assumir-ho i començar-hi a treballar des de tots els àmbits possibles.


L’empatia és un mecanisme adaptatiu que facilita que aprenguem a moure’ns en  contextos nous, i afavoreix el contacte entre les persones. Ens caldrà activar aquesta qualitat com més aviat millor per encarar els nous reptes que s’acosten. Potser l’Any del Gos és la nostra oportunitat. 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració.Treballa i viu a Olot. A Twitter @santaloester.
23/04/2019

El monolingüisme també mata

25/02/2019

Ànima malalta

03/01/2019

Ultimàtum?

12/09/2018

Gerona és cool

13/08/2018

El «sex-appeal» de l’ortografia

03/07/2018

Ets infidel?

03/06/2018

El neguit de la diferència

03/05/2018

Amb la correcció deguda

01/04/2018

Pudor de venjança: una anàlisi psicolingüística

27/02/2018

L'any de l'empatia

Participació