opinió

El camí cap a la República

«Per eixamplar la base i derrotar l’autoritarisme del 155, cal persistir en l’esperit del referèndum, no pas renunciar-hi. Les urnes són la única trinxera que té el front republicà per defensar-se»

per Aleix Sarri , 23 de febrer de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les darreres setmanes hem tingut debats kafkians entre els qui creuen que "eixamplar la base" i acostar-se a les bases de socialistes, "comuns" és prioritari i els qui creuen que és més important confrontar l’autoritarisme de l’Estat. A més, el clima de submissió i auto-negació que estem veient aquests dies entre els polítics crescuts en l’autonomisme quan van als jutjats i als mitjans només augmenta la desorientació.
 

Tot plegat ha cristal·litzat sobre el debat de la investidura de Carles Puigdemont -sobre el què ja vaig opinar aquí- i ha confrontat dues idees que en realitat són complementàries i sinèrgiques. Deslegitimar l’autoritarisme de l’Estat és condició necessària però no suficient per eixamplar la base i arribar més enllà del 51%. De forma similar, no serveix de res arribar a un 51% de vot independentista si no s’ha debilitat la macro-estructura que dóna cobertura a la repressió.
 

Per entendre com eixamplar la base cal veure/escoltar els vídeos del canal de youtube dels #NousRepublicans. Persones que s’han fet independentistes comprovant com l’Estat espanyol només està unit per la força.
 

Escoltant-los em va semblar que tots els nous republicans entenen que, a diferència del que ha passat amb l’autonomisme, el projecte de la República implica construir un país que no sigui una petita Espanya. Dibuixar una Catalunya republicana té un triple objectiu: millorar la vida de les persones, debilitar les forces econòmiques, polítiques i socials que viuen del BOE, i construir una cosmovisió pròpia i no basada en el colonialisme d’Estat.
 
Vol dir que la política exterior de Catalunya es mogui menys per una suposada realpolitik que no ha portat gaire enlloc i més per la defensa de la democràcia, l’autodeterminació, els drets humans i el suport a una globalització comercial que afavoreix els Estats petits.
 
Una Catalunya republicana vol dir reivindicar la descentralització com a motor econòmic i social capaç de dotar cada territori de prou instruments per adaptar-se als canvis globals i tenir èxit per si mateix. Construir una Catalunya republicana vol dir que, en contraposició amb Madrid, es facin polítiques que descentralitzin l’administració de la Generalitat, per exemple deslocalitzant algunes conselleries en indrets on el contacte amb el territori els doni un plus d’efectivitat. Quan puguem cal descentralitzar fins i tot els impostos i el salari mínim.
 
Més: Catalunya ha de ser una república de pimes i emprenedors en contrast amb la monarquia dels oligopolis que és Espanya. Un país que no vulgui monopolis ni oligopolis per regla general, que treballi per evitar la concentració de poder també en el món empresarial o financer. Un país on la proximitat al poder no sigui factor explicatiu de la riquesa. Un país que re-impulsi un sistema bancari propi, lligat al territori i a la vegada inverteixi i sigui punter a Europa en la tecnologia que naixerà al voltant del blockchain que probablement ajudarà a descentralitzar el poder financer.
 
Fer una Catalunya republicana vol dir fer-la orgullosa en la defensa de l’occità, de la memòria històrica més enllà de la guerra civil i reivindicar el català com la llengua del país tot tenint en compte que el castellà és un actiu importantíssim. Vol dir donar suport sempre als altres demòcrates i pobles d’Espanya contra la repressió i el centralisme autoritari de Madrid.
 
I és que aquesta tardor va néixer una república a Catalunya, però el dia que va néixer, no va ser el 27 sinó el Primer d’Octubre amb el referèndum. Aquell va ser el dia en què tants es van arriscar per a protegir les urnes vam demostrar que volíem ser alguna cosa estructuralment diferent d’Espanya. El primer d’Octubre va ser el dia en què l’independentisme va apuntar cap a una visió pròpia de com ha de funcionar el món.
 
Per acabar i tornar al principi: durant els propers mesos i anys, per eixamplar la base i derrotar l’autoritarisme del 155, cal persistir en l’esperit del referèndum, no pas renunciar-hi. Les urnes són la única trinxera que té el front republicà per defensar-se, així que a cada intent d’agressió via 155 cal respondre-hi amb unes eleccions o amb una consulta. Si cal amb eleccions diversos cops l’any. I, entre urna i urna, fermesa contra l’autoritarisme i discursos i fets que demostrin que no es vol la independència per fer de Catalunya una petita Espanya, sinó per fer camí a la República.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
26/07/2020

Lliçons neerlandeses: de cimeres europees i abjuracions

12/07/2020

Calviño i l'Espanya auto-derrotada

28/06/2020

10 anys sense l’Estatut: anestesia o independència?

14/06/2020

Es deia Domingo Choc

31/05/2020

​Els Estats tenen futur

18/05/2020

El dèficit fiscal de Catalunya: un tret colonial?

03/05/2020

Oligopolis i províncies

19/04/2020

«Después de Franco, las instituciones»

05/04/2020

Canvi de cicle, o canvi de segle?

22/03/2020

Instints d’Estat

Participació