Opinió

Encara vols ser europeu?

«Allà al Nord, tampoc no funcionen en defensa de l'ésser humà, sinó amb el desig insà de reduir-lo a un consumidor estressat»

per Ada Castells, 20 de febrer de 2018 a les 22:02 |
Rob Riemen, pensador holandès molt preocupat per l'auge del feixisme a Europa, acaba de publicar a Arcàdia Per combatre aquesta època. El cito ben disposada a repartir-me amb ell els guanys d'aquest article (no us penseu, serà l'equivalent a un menú de gasolinera). Es pregunta: "Quines són les elits dominants de la nostra democràcia?" I respon: "Són les elits financeres, polítiques, militars, mediàtiques i esportives. Totes elles es caracteritzen per la quantitat que representen: el poder més gran, la influència més gran, la quantitat de diners més gran i el nombre més gran de medalles". En canvi, "al món cultural el concepte d'elit té un significat fonamentalment diferent". Resumeixo: el millor artista no és qui ven més sinó qui passarà a la Història; el millor intel·lectual no és l'actual líder d'opinió sinó qui resistirà al pas del temps. Parlem de qualitat, no de quantitat.

I és clar, amb aquesta confusió (això ja és cosa meva i no pas de l'holandès), els qui volien la independència amb aquella alegria de fa uns mesos, han trucat esperançats a les portes d'Europa a la recerca d'uns valors que, ai làs!, ja no existeixen. I mira que, des del món de la cultura, ja fa temps que podem el crit al cel, però, és clar, polítics i economistes, ni cas, Que sí, que a Europa són diferents. Doncs, no. Allà al Nord, tampoc no funcionen en defensa de l'ésser humà sinó amb el desig insà de reduir-lo a un consumidor estressat, a voltes distret, i amb un bon pòsit de mala bava, en el millor dels casos, reprimida. Feixisme latent.


Torno a citar i aquest cop a Riemen citant a Ramin (no és conya). Ramin és un pensador txec del grup de Václav Havel que Riemen evoca al llibre i que desconec si ha compensat amb un menú de gasolinera (de fet, es mereixeria un sopar a Can Roca): "La Unió que es diu Europea ha anat negant amb infinita arrogància el fonament espiritual, l'ànima d'Europa, i ha anat ignorant la cultura, la filosofia, l'art, en favor de l'economia, la tecnologia i els interessos nacionals; ha anat cultivant una burocràcia i diplomàcia que únicament són capaces de pensar segons interessos econòmics i polítics -i aquests últims només molt parcialment. (...) En comptes de cultivar l'ànima, tenim el renaixement del nacionalisme, la banalitat de la tecnologia, la vulgaritat del mercat i la refinada estupidesa dels mitjans de comunicació i les universitats". Sí, un drama per a un món que no vol ser reduït a l'estupidesa simplista i encara recorda quan els valors de la Il·lustració tenien un pes. De fet, són la nostra raó per voler ser europeus per què, si no, de què?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Ada Castells
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre té una nova ficció entre mans que l'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les seves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter@AdaCastells
07/08/2018

Migdiada obligatòria

24/07/2018

L'infern de ser autònom

10/07/2018

Haurà de ser increïble, si no «tururú»

26/06/2018

No tinc temps d'anar cap endins

12/06/2018

Onze flors no fan estiu

29/05/2018

L'Amaia no es depila, i?

15/05/2018

Atrapats

01/05/2018

​El «timo» de la Feria de Abril

17/04/2018

Les expectatives de Sant Jordi

03/04/2018

Herois a la llibreria

Participació