Opinió

Valenta violència

«Les grans victòries acaben sent sempre el resultat no de la força física, sinó de la força política, la força de la paraula i la força del vot»

| 14/02/2018 a les 22:03h
Tant se val si la traducció a l’espanyol d’una frase apareguda en un document de l’ANC, feta pel canal 24H de TVE, fos un error tècnic o humà o bé, en aquest darrer cas, que al torsimany de torn l’hagués traït el subconscient. En realitat, identificar, més que no pas confondre, valentia amb violència, és un factor força present en la cultura i la pràctica polítiques espanyoles, al llarg de la història. L’expressió habitual del coratge, de l’heroïcitat, de la valentia, s’ha associat allà, ben sovint, a l’ús de la força i, com més desproporcionadament aquesta era exercida, més se’n valorava la magnitud de la proesa.

Com a estat nacional fracassat, atès que no ha aconseguit d’uniformar els diferents pobles i cultures que ha subjugat, Espanya sempre ha afrontat els problemes polítics des de posicions de força i ha procurat resoldre’ls, en tot moment, a la seva manera, és a dir, a garrotades. Així ha estat en gairebé tots els processos de descolonització amb què s’ha topat als nassos, a Amèrica, a Àsia, a Oceania i a Àfrica, amb alguna excepció, tanmateix. Em refereixo al cas dels sahrauís, a qui va deixar tirats, llençats a les mans de la dictadura marroquina, un cop van beneficiar-se dels seus fosfats o bé la Guinea Equatorial, a la qual es van treure de sobre, com qui es desprèn d’una llosa molesta, pesada i inútil.


Actualment, la valentia del nacionalisme espanyol s’expressa a través de formes diverses de violència: violència física, legal, política i mediàtica. I violència també individual a les xarxes socials, manifestada en forma d’insults i amenaces, o bé amb agressions físiques (trets de perdigó a domicilis particulars amb llaços grocs o estelades, cops a persones amb motius grocs pel carrer, etc.) o intimidacions personals (obligant conductors de vehicles a cridar “Viva España!” per a continuar circulant i una variada gamma de gestes nacionalistes igualment desagradables).

Quan membres del govern de l’Estat, jutges, policies, funcionaris civils o militars i ciutadans no tenen cap vergonya de verbalitzar la seva violència contra els catalans, qualsevol es veu legitimat per fer el mateix. Ministres que asseguren que no tindran cap contemplació amb el president Puigdemont o que ja avancen sentències de judicis que encara no s’han celebrat; jutges que inventen delictes o forcen més enllà dels límits la lectura de les lleis; policies que criden amb ulls i posat carregats d’odi ètnic “que nos dejen actuar”; que estomaquen ciutadans europeus, en territori de la UE, a cops de porra des de l’anonimat del seu uniforme antiavalots perquè... voten!; que persegueixen de paisà veïns pacífics concentrats davant dels seus hotels, tot exhibint porres extensibles; funcionaris uniformats que són condecorats pels seus superiors amb motiu de la brutalitat emprada contra els catalans; empresaris de l’hostaleria que conviden els agressors pels mèrits contrets atonyinant-nos; mitjans de comunicació que menteixen, manipulen i encoratgen sistemàticament a l’odi, el menyspreu i l’insult al poble català; i població civil que acomiada els violents uniformats al crit guerrer de “a por ellos!” amb aquell entusiasme patrioter propi dels exèrcits d’ocupació que van a fer escabetxada a les colònies. Quan passa tot això, quan un estat esdevé només això i és només això, ja ha perdut tota autoritat moral per a ser pres amb la consideració civilitzada que tothom es mereix.

Al cap i a la fi, la violència com a instrument sempre expressa l’absència d’arguments per a debatre i per a convèncer l’adversari. Però també és una manera de dir que no es volen escoltar els arguments, les raons, les posicions dels altres. La violència és el fracàs del diàleg, la derrota de la raó, la desfeta del sentit comú. En política, els gestos més grans de valentia no tenen res a veure amb l’ús de la força, sinó amb la capacitat de dialogar, d’escoltar i, en definitiva, de persuadir i convèncer. Pot semblar, la via no violenta, un camí més llarg, comparat amb la victòria efímera de la porra. Però les grans victòries acaben sent sempre el resultat no de la força física, sinó de la força política, la força de la paraula i la força del vot. La nostra força més gran, la nostra única estructura d’estat, la més sòlida, són els milions de compatriotes disposats a lluitar per a aconseguir els seus drets i objectius, des de la resistència pacífica i activa. Bandegem, doncs, la violència, però també la ingenuïtat i aquell punt de naïf que sempre ha tingut el catalanisme i posem-hi, en el seu lloc, intel·ligència política, sentit d’estat i un punt de mala llet. Res d’això darrer no ens vindria malament i, segurament, d’una altra manera ens haurien anat les coses si, darrerament, ja ens n’haguéssim servit.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Està malt informat Sr Carod
Anònim, 15/02/2018 a les 00:17
+0
-0
Si que hi va haver lluita violenta contra els saharians i contra els guineans,i aquests si que van lluitar
de la mateixa manera contra l´invasor i ocupant
Feliciti a la Sra. Boya
Ni un esment?, 15/02/2018 a les 04:40
+0
-0
que es l’unica que ha portat a la práctica els seus consells.
CANVIAR INGENUÏTAT PER SENTIT D'ESTAT A MIG PARTIT
Anònim, 15/02/2018 a les 06:36
+0
-0
DESCRIURE DE FORMA CORRELATIVA LES "HEROICITATS" D'AQUESTS BÈSTIES I POCA SUBSTÀNCIA
ÉS INAPELABLE.
PERÒ TAMBÉ ÉS DESDE LA INGENUITAT QUE NOSALTRES HEM ARRIBAT FINS AQUÍ. ESTIC D'ACORD QUE ARA CAL SUBSTITUIR-LA PER MALA LLET I SENTIT D'ESTAT, ALMENYS EN PART, PERÒ ENCARA QUE HO EXPLIQUES FÀCIL, NO SE PAS SI EN SEREM CAPAÇOS A MIG PARTIT.
Carod, això no
Frasquito, 15/02/2018 a les 10:17
+0
-0
Aquesta setmana et vaig escoltar al matins de TV3 explicant, en síntesis, que el Procés havia arribat a aquest punt, entre altres coses, perquè la societat va empènyer als polítics a posicionar-se. Fins aquí d'acord, el que no comparteixo de cap de les maneres es que els polítics, enlloc de ser els representants escollits pel poble, al final heu acabat fen de polítics, cercant el benefici propi i deixant la voluntat popular de costat. Espero que algun dia algú ens dirà qui va voler la DUI, per després dir que no hi havia "estructures d'Estat". Pel que vaig escoltar per la radio el M.H. President volia convocar eleccions i hores més tard es declarava una DUI virtual amb les conseqüències que ens ha portat fins avui.
En tot aquest Procés la ciutadania, i de forma transversal, ha estat al costat dels polítics defensant una idea de forma pacífica i exemplar per a tot el món, en canvi , al final, els polítics s'han aprofitat de la ciutadania en benefici propi. no es pot donar la culpa del fracàs polític a la ciutadania , això no.
Lo peor de todo...
Español indepe, 15/02/2018 a les 11:33
+0
-0
... No es que TVE ( los medios españoles en general) mienta.

Es que no se creen las mentiras creyendo que son verdad: las creen sabiendo que son mentira. Y mienten a sabiendas y con la conciencia tranquila porque lo hacen "por la unidad de España".

A esta gente nos enfrentamos: o lo asumimos y actuamos en consecuencia o estamos perdidos y nos destruyen.
bravo carod
lleidatà, 15/02/2018 a les 11:54
+0
-0
tan clarivident i ben informat com sempre, guanyarem!
Parlem i parlem
Anònim, 15/02/2018 a les 14:38
+0
-0
Està molt bé parlar, però el discurs s'ha de traduir en missatges clars i entenedors.
Per exemple, ahir la Mireia Boya va transmetre un missatge clar, aquell del SI, SI.
El canvi al poder establert només vindrà per la revolució, evidentment pacífica, però revolució amb totes les conseqüències d'un gir al que està establert.
Si fins hi tot la llei divina la retoquen quant els hi convé com no podem canviar una constitució que de divina no en té res.
S'ha d'acatar la constitució (per molts del movimiento), on el 155 es això, la constitució de la gàbia?
Si ideològicament hom és lliure en els seus pensaments segons els drets humans, hom pot ser republicà, per tant va en contra de la constitució. Hom pot ser independentista que va en contra de la "indivisible unidad española". Hom com a ciutadà lliure, vol que l'exercit sigui garant de la llibertat de cada individu si és que ha de ser garant d'alguna cosa. Que vol dir l'article 8 de la constitució?
El mateix estat no compleix amb la constitució al no donar ni treball ni casa digne a tots els espanyols que ho necessitin tal com està redactat en ella.
En definitiva, la transició espanyola va ser un nyap. L'estat de les autonomies, va ser creat sols per aigualir la reivindicació històrica catalana, canviant les sucursals estatals de les províncies franquistes amb sucursals de les autonomies constitucionals del centralisme.
Per canviar l'ordre, cal revolució (democràtica sempre). Per apaivagar la revolució, cal propostes de diàleg i entesa o fer servir la repressió.
No hi ha altre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
Ferran Casas | 1 comentari
01/01/1970
L'entitat aprova el full de ruta per fer efectiva la República i mantenir el pols, i convoca una manifestació l'11 de març i un dejuni | Avisa que no deixarà de posicionar-se i de ser "pal de paller" mentre Puigdemont els demana "paciència i persistència" | La Caixa de Solidaritat ja ha recaptat 5,8 milions i 3,8 s'han abonat en multes i fiances
Joan-Lluís Lluís | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autor nord-català publica "Jo soc aquell que va matar Franco", la novel·la guanyadora del darrer Premi Sant Jordi | "L'1-O la gent va acceptar rebre cops per defensar una idea; el 27-O es deixar el camp lliure als agressors, perquè ningú prengués mal. Són coses diferents", afirma
01/01/1970
"Si després ha de tornar a la presó, exercirà com a president de la Generalitat des de la presó", ha assegurat el seu advocat a TV3
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 13 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 46 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives