Opinió

Governar Barcelona des de la inconsistència

«Les decisions preses sense tenir en compte els efectes col·laterals indesitjables per al bon govern fan cada cop més evident el perill de deriva cap a la irrellevància»

| 14/02/2018 a les 22:02h
Barcelona no és una ciutat qualsevol. De fet, en comptes d’invents del TBO com Tabàrnia i sense menystenir la seva condició de capital de Catalunya, potser fora hora de començar a pensar-la a l’estil d’aquelles altres capitals del món amb dinàmica electoral i política pròpies, més encara quan el futur de l’organització política mundial passa més per elles, per les metròpolis, quasi megalòpolis, que pels estats que es resisteixen a morir amb el concurs de processos com l’independentista català. Forma part de la previsió immediata el protagonisme de les grans àrees metropolitanes, i Barcelona no pot ser una excepció.

Tenint en compte aquesta dimensió urbanita creixent de l’organització política, la governança de Barcelona no és sols important per als seus habitants o per a les persones que hi tenen el seu negoci. La bona gestió de l’avui, però sobretot la capacitat de liderar-la cap al que hagi de ser el millor model de ciutat va més enllà del seu espai, en raó de la seva dimensió com a centre multipolar en els corredors (de persones, de serveis, de coneixements, d’informació) que s’establiran entre els estats europeus, fins i tot quan aquests hagin desaparegut. La vitalitat i la visió del seus dirigents determinarà el lloc que una ciutat concreta, i la seva àrea d’influència, hagi d’ocupar en la xarxa global.


Barcelona, la metròpoli, no pots ser governada com un municipi qualsevol, on les decisions tècniques es fan dependre del criteri polític de qui sigui escollit pels votants, cada cop més orientats pel criteri negatiu de rebutjar algú que pel positiu d’escollir-ne un altre. Menys encara quan la capacitat de governar la ciutat es determina no tant pels suports propis com pels odis eterns entre les faccions de l’oposició.

La situació que descric en el paràgraf anterior ha fet possible que es governi la ciutat de Barcelona des de la solitud dels 11 regidors que sobre el total de 41 composen la representació del consistori. L’absència de model de ciutat concret (o si més no compartible per una majoria) i les decisions preses des de l’inici del mandat sense tenir en compte els efectes col·laterals indesitjables per al bon govern (en matèria de planejament urbanístic, accés a l’habitatge, convivència a la via pública, turisme, mobilitat, projecció internacional, etc..) fan cada cop més evident el perill de deriva cap a la irrellevància a què es pot veure arrossegada Barcelona. I un cop iniciat l’escorament d’un vaixell d’aquestes dimensions, justament per això costarà anys redreçar-lo; però és el preu de governar (d’acceptar que es governi), potser amb la millor intenció, però sense dubte també des de la inconsistència.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El "model Barcelona" ja ha tocat sostre
Anònim, 14/02/2018 a les 22:49
+0
-0
Aquesta mania de convertir les ciutats en "marques" comercials a vendre, voler "situar Barcelona al mapa", etc etc. ha tingut uns efectes nefastos per a la que viu a la ciutat. (Evidentment, no pas per la minoria adinerada que se'n encarregat de promoure tot aquest model i que ja se'n carrega prou d'anar a viure a les parts altes de la ciutat no afectades pels danys col-laterals de la "marca Barcelona")

La prova és que la gent normal que viu avui als barris cèntrics de Barcelona, a causa del cost que suposen els preus d'uns lloguers inassumibles, es veu obligada a marxar cap a la perifèria, mentre que els barris són col-lonitzats per apartaments de luxe pensats per a nous rics o inversors que venen de fora i que han convertit l'especulació a escala global en un nou model a per fer negoci.
El mateix es pot dir de l'activitat depredadora que ha suposat el tenir un turisme sense posar-hi límits, els efectes dels quals ha ben popularitzat avui el mot "gentrificació".

El cas és que el "model Barcelona" està convertint avui la ciutat en un lloc a on l'especulació, el turisme de masses, la febre dels hotels per a nous rics o la gentrificació estan expulsant poc a poc la gent de la ciutat i acabant amb la vida dels barris.

Els suposats "beneficis" que comporta aquest model i tota aquesta cantinel-la globalista de les "xarxes globals de ciutats", la "marca Barcelona", i demés bla bla bla, ja els coneixem de sobres :
És el discurs que ens han estat venent aquest darrers 20 anys per justificar un model que només funciona i que està pensat per beneficiar els interessos d'una minoria.
Mal escrit i amb idees perverses
Anònim, 15/02/2018 a les 09:18
+0
-0
A banda del dèficit de redacció de l'article que en dificulta la comprensió, m'espanta el que n'he pogut entendre: està dient aquesta senyora que els tècnics han d'estar fora del control de la població? Quina qualitat democràtica dels col.luminstes!
Bcn
Fran bcn, 15/02/2018 a les 13:42
+0
-0
A veure...Bcn quasi.no té indústria important ni empreses de relleu llavors què voleu? La unica indústria es el turisme i serveis, agradi o no....

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
Ferran Casas | 1 comentari
01/01/1970
L'entitat aprova el full de ruta per fer efectiva la República i mantenir el pols, i convoca una manifestació l'11 de març i un dejuni | Avisa que no deixarà de posicionar-se i de ser "pal de paller" mentre Puigdemont els demana "paciència i persistència" | La Caixa de Solidaritat ja ha recaptat 5,8 milions i 3,8 s'han abonat en multes i fiances
Joan-Lluís Lluís | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autor nord-català publica "Jo soc aquell que va matar Franco", la novel·la guanyadora del darrer Premi Sant Jordi | "L'1-O la gent va acceptar rebre cops per defensar una idea; el 27-O es deixar el camp lliure als agressors, perquè ningú prengués mal. Són coses diferents", afirma
01/01/1970
"Si després ha de tornar a la presó, exercirà com a president de la Generalitat des de la presó", ha assegurat el seu advocat a TV3
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 13 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 46 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives