Opinió

Governar Barcelona des de la inconsistència

«Les decisions preses sense tenir en compte els efectes col·laterals indesitjables per al bon govern fan cada cop més evident el perill de deriva cap a la irrellevància»

per Montserrat Nebrera, 14 de febrer de 2018 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barcelona no és una ciutat qualsevol. De fet, en comptes d’invents del TBO com Tabàrnia i sense menystenir la seva condició de capital de Catalunya, potser fora hora de començar a pensar-la a l’estil d’aquelles altres capitals del món amb dinàmica electoral i política pròpies, més encara quan el futur de l’organització política mundial passa més per elles, per les metròpolis, quasi megalòpolis, que pels estats que es resisteixen a morir amb el concurs de processos com l’independentista català. Forma part de la previsió immediata el protagonisme de les grans àrees metropolitanes, i Barcelona no pot ser una excepció.

Tenint en compte aquesta dimensió urbanita creixent de l’organització política, la governança de Barcelona no és sols important per als seus habitants o per a les persones que hi tenen el seu negoci. La bona gestió de l’avui, però sobretot la capacitat de liderar-la cap al que hagi de ser el millor model de ciutat va més enllà del seu espai, en raó de la seva dimensió com a centre multipolar en els corredors (de persones, de serveis, de coneixements, d’informació) que s’establiran entre els estats europeus, fins i tot quan aquests hagin desaparegut. La vitalitat i la visió del seus dirigents determinarà el lloc que una ciutat concreta, i la seva àrea d’influència, hagi d’ocupar en la xarxa global.


Barcelona, la metròpoli, no pots ser governada com un municipi qualsevol, on les decisions tècniques es fan dependre del criteri polític de qui sigui escollit pels votants, cada cop més orientats pel criteri negatiu de rebutjar algú que pel positiu d’escollir-ne un altre. Menys encara quan la capacitat de governar la ciutat es determina no tant pels suports propis com pels odis eterns entre les faccions de l’oposició.

La situació que descric en el paràgraf anterior ha fet possible que es governi la ciutat de Barcelona des de la solitud dels 11 regidors que sobre el total de 41 composen la representació del consistori. L’absència de model de ciutat concret (o si més no compartible per una majoria) i les decisions preses des de l’inici del mandat sense tenir en compte els efectes col·laterals indesitjables per al bon govern (en matèria de planejament urbanístic, accés a l’habitatge, convivència a la via pública, turisme, mobilitat, projecció internacional, etc..) fan cada cop més evident el perill de deriva cap a la irrellevància a què es pot veure arrossegada Barcelona. I un cop iniciat l’escorament d’un vaixell d’aquestes dimensions, justament per això costarà anys redreçar-lo; però és el preu de governar (d’acceptar que es governi), potser amb la millor intenció, però sense dubte també des de la inconsistència.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
01/08/2018

Ayax

18/07/2018

Mandela i la nació

04/07/2018

Sempre serà poc?

20/06/2018

La proposta

06/06/2018

Borrell, el primer gest

23/05/2018

Guerra i l'Espanya jacobina

09/05/2018

L'abast de l'humor

25/04/2018

La bombolla dels lloguers ens esclatarà als nassos

11/04/2018

Què és violència?

28/03/2018

Totalment internacionalitzat

Participació