Opinió

Les dones som aquí

«Estem més juntes i més coordinades que mai per fer ondejar el violeta i fer sentir incòmodes aquells que segueixen ostentant els privilegis del patriarcat»

| 13/02/2018 a les 22:02h
Els darrers dies les dones hem passat a ocupar pàgines i minuts dels mitjans de comunicació de masses i, aquesta vegada, no per assassinats, que malauradament és massa comú. Les dones hem alçat la veu per a dir prou! Estem més juntes i més coordinades que mai per fer ondejar el violeta i fer sentir incòmodes aquells que segueixen ostentant els privilegis del patriarcat.

En aquest sentit, una de les campanyes que més ressò ha tingut és la que es coneix com a #MeToo (#JoTambé). Aquesta va arrencar la tardor del 2017 per a denunciar l'assetjament i l'abús sexual arran de les acusacions contra el productor de cinema Harvey Weinstein. A partir d'aquell moment, aquest hashtag ha estat fet servir per moltes dones per denunciar que, en algun moment de la seva vida, també hem patit algun tipus d'assetjament o abús.


Perquè, dones que esteu llegint això... qui no ha tingut mai un cap o company de feina que l'ha assetjat? Qui no ha patit a una discoteca un home que no vol entendre un no? Qui no ha arribat a casa corrents i morta de por perquè l'han seguit? Qui no s'ha sentit petita perquè cada vegada que ha obert la boca en una reunió han menystingut la seva argumentació o l'han interromput i no l'han deixat parlar? Totes, absolutament, totes, no en tinc cap tipus de dubte, hem patit la dominació patriarcal i masclista.

Aquesta campanya ha anat seguida d'altres accions. Als premis Gaudí les dones vam ser les grans protagonistes. Tant pels guardons obtinguts com per la visibilitat mitjançant la campanya #LesDonesSomAqui. De nou hashtag aparentment inofensiu va donar visibilitat a les dones i va deixar palesa la masculinització del món del cinema. Aquesta acció ens va unir encara una mica més i va fer més por a aquells que veuen trontollar el monopoli que han ostentat durant tants segles. Una de les evidències més clares són les reaccions d'odi que han vomitat dins i fora de les xarxes.

Però la cosa, no s'acaba aquí. Hi ha hagut molts altres exemples on les dones hem evidenciat la nostra manca de privilegis i l'exigència de canvis. Els premis Goya de cinema també en van ser un bon exemple. Els ventalls vermells amb el hashtag #MásMujeres, campanya creada per la CIMA, l'Associació de Dones i Cineastes, i els parlaments sobre l'escenari de dones com Leticia Dolera o Clara Simón, van fer que el violeta arribés a milions d'espectadores i espectadors.

Això que a priori pot semblar un gest tan petit ha estat molt gran perquè ens ha tret l'estigma patriarcal de la culpabilitat i el silenci i ens ha unit. Ens hem apoderat. Hem entonat el "no estàs sola". Els petits canvis són poderosos i ara ens trobem amb la primera convocatòria de vaga feminista pel pròxim 8 de març. Una vaga que no crida només a les treballadores assalariades; també ho fa a totes aquelles que realitzen treballs invisibles, normalment relacionats amb les cures. I crida també el moviment estudiantil i l'aturada del consum, molt especialment dels productes d'higiene íntima femenina gravats amb un 21% d'IVA. (Els homes el que podeu fer és encarregar-vos de l'entorn que pot impedir a les dones fer vaga).

Fem com a Islàndia i marquem un punt d'inflexió. El proper 8-M demostrem totes juntes que sense nosaltres s'atura el món!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

8-M
Anònim, 14/02/2018 a les 01:51
+0
-0
Sí senyora. Donant al clau una vegada més. Totes juntes!
Caldria afegir...
Andreu_p, 14/02/2018 a les 09:55
+0
-0
Dius: "Els darrers dies les dones hem passat a ocupar pàgines i minuts dels mitjans de comunicació de masses".
Perdona, En les darreres dècades, esteu copant els mitjans. Les que es feu les víctimes, les feministes, sou les úniques que podeu sortir als mitjans. Els que volem la igualtat de drets i deures, no sortim. Entre altres coses perquè no estem organitzats.

"Denunciar masculinització del cinema" Perdona, actors i actrius surten segons els arguments de les pel·lícules. I la diferència en nombre és ben petita i no sé pas a favor de qui.
Directors de cinema és una cosa que lliurement escull cadascú. Si les dones escullen altres coses perquè homes i dones no som biològicament idèntics, no doneu la culpa al masclisme.
I no us inventeu que "com que son dones les boicotegen". Actualment és al contrari, i hi han dades. Dades que mai podeu usar per demostrar que us boicotegen.

Víctimes de tot tipus de delictes ho son molt més els homes que les dones. Començant pel més greu que és l'assassinat. A Catalunya, el 66% dels assassinats son homes (també els assassins), i les pallisses, els bullings, les denúncies falses, etc ho pateixen més els homes que les dones. També els suïcidis. 3 vegades més els homes que les dones i 10 vegades més que assassinats.
La única cosa que pateixen més les dones son el tema sexual. Per raons biològiques. I només voleu denunciar això per fer-vos les víctimes.
Els delictes son tots execrables i quan algú només vol fixar-se amb un tipus, està fent una cosa abominable.
Al Caldria afegir...
Va home va!, 14/02/2018 a les 14:03
+0
-0
Llegeix. Les dades que dones són falses. I esbrina que és el sostre de vidre.
Posa nerviós que ens toquin els privilegis, eh?
Una mentida repetida mil vegades sembla veritat
Andreu_p, 14/02/2018 a les 15:40
+0
-0
Sra. "va home va" de les 14:03.
Tens raó. Pel fet de ser homes tenim molts privilegis. I a més el masclisme ens en donava encara més. Per exemple:
El masclisme només permetia als homes anar a morir a les guerres. Tot i que un fusell només pesa 3 kg, "no era cosa de dones".
El masclisme sempre ha dit que pegar a una dona és el doble de greu que pegar a un home. "Un buen macho sólo puede meterse con hombres".
En varis països de tradició masclista està més condemnat fer mal a una dona que a un home i te més condemna un home que una dona pel mateix delicte. Actualment, les hyper-masclistes feministes, han aconseguit que a Espanya i també a Catalunya es castigui més als homes que a les dones per determinats delictes.
El masclisme fa que les penes de presó siguin més altes pels homes que per les dones (de mitjana els assassinats es castiguen, a Catalunya, en 17 anys als homes i 7 anys a les dones).
El masclisme diu que els treballs perillosos, durs i insalubres és cosa d'homes. Per a quan una quota del 50% al fons de les mines? a la guerra? a alta mar? a fer carreteres de sol a sol?

T'han informat malament. El masclisme no era cap privilegi pels homes. De fet sempre han estat igual de masclistes els homes que les dones. El masclisme era una estupidesa com un temple. Res més. Els nostres avis i àvies eren tots masclistes i no per això maltractaven a les àvies.
Precisament els homes igualitaris no volem masclisme perquè ens perjudica. Per tant el feminisme també, ja que ha agafat la tradició masclista de considerar la dona un reineta a protegir més que ningú.

Ara diga'm tu, quins privilegis han tingut i tenen els homes pel fet de ser homes. Amb dades que es puguin comprovar. Que per repetir com un lloro el què diu tothom a boca de les feministes no cal.
Cal demostrar amb números
Andreu_p, 14/02/2018 a les 15:46
+0
-0
A la del tercer comentari. He pensat que com que dius que les dades que dono no son veritat, el millor és donar-te la font, a nivell d'Espanya i tots els països del món:


Fixa't una cosa. Com més masclista és un país, més proporció d'homes son assassinats en relació a les dones. Als països europeus de tots els assassinats el 30-40% son dones, als països àrabs les dones assassinades no arriben al 20%, com tampoc a Mèxic.
Si et creus les feministes i els polítics que els hi han de fer la pilota vas llesta!
Victimes? privilegis.
Anònim, 14/02/2018 a les 16:09
+0
-0
Ensenyament. sanitat i educació, tot són dones.

Escacs. Dues categories, Absoluta i femenina.

Feines dures. Homes.

Oposicions amb proves físiques (com bombers, mossos).Rebaixes per a les dones. El mateix sou que els homes.

Partits polítics. Militància femenina escassa. Representació paritària.

Potser no som tant igual i el cinema no us interessa tant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Aura Ruano
Periodista hiperactivista; acadèmica; docent; princesa republicana de la comunicació digital; melòmana addicta als llibres; arregladora nocturna del món. Tres voltes rebel! A Twitter: @auraruano.
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
Messi ha marcat aquest dimecres el seu primer gol contra el Chelsea. | FCBarcelona
01/01/1970
Els blaugrana han aconseguit, de la mà de Messi, un gol balsàmic a fora de casa en un partit que s'havia posat molt complicat amb el gol inicial de Willian
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius