OPINIÓ

Del Capri emprenyat a Cs emprenyat

«Ciutadans neix, precisament, com una "startup" contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada»

| 13/02/2018 a les 22:01h
"I Déu va crear els after hours... Per això diuen que, "A qui matina, Déu l'ajuda". O no. Perquè altres diuen: "OOh! És que llevar-se al dematí és molt saa". Que ha de ser saa llevar-se al dematí... Ai, Senyoor! ja voldria que algun dematí us llevéssiu... a les cinc del matí per exemple. Sí, ja n'hi ha de gent que s'hi lleven, jaa. Aneeu, però a les afores, del Poblenou, a Sants, a Sant Andreu, al centre de la ciutat la gent ja saben el que es fan i jeuen, no, no, però a les afores, pobreets, hi ha geent que sí que s'han de llevar a les cinc del matí. Aneeu-los allà, mireeu-los, els veureu amb una cara d'emprenyats que faan. Aneu, aneu, aneu allà i els dieu: "Apa, nois que això és sa!". A veure si us hi atreviu a dir-los-hi això". Això és un tros, un bocí, d'un monòleg d'en Joan Capri

Joan Capri. L'humorista. L'amo. El Déu creador del veritable català emprenyat. L'estereotip. El prototipus. El motlle del català que s'empipa amb tot. Tot: dona, sogra, fill, veí, cotxe, persiana, musaranya, escafandre, adjectiu, aspirina, carquinyoli, allioli... Per això, el partit més genuïnament català és Ciutadans: sempre estan emprenyats.


Xavals, xavales, cigales, heu vist mai algú de Ciutadans, o de Societat Civil Catalana, o de qualsevol dels satèl·lits unionistes propers, camuflats, unificats, gens adoctrinats i ben fonamentats i lubricats, riure? Heu vist riure a Arrimadas, Rivera, Mario Vargas Llosa, José Borrell i tants d'altres? Sí, només una trista, solitària, autista rialla. Ni que sigui un somrís de filferro no doblegat. Doncs, no. 

Sempre estan emprenyats. Enfadats. Enutjats. Irritats. Malhumorats. Tenen l'humor en quarantena. Sempre amb cara de pomes agres. Rostres avinagrats. Fesomies de panses pansides. Xiquets, una mica d'alegria. I un vaset de ratafia. Per què? Per què aquesta mala bava? Aquestes paraules, frases, discursos prenyats d'emprenyament crònic, víric, endèmic. Aquests posats, aquestes carotes, ganyotes mortificades. 

Aquesta filosofia, verbal i no verbal, de la mala hòstia reconsagrada. Per què? Perquè potser era això, oi? D'estar emprenyat. De dir-ho. De no tenir pèls prehistòrics a la llengua. Perquè s'oblida que un partit com Ciutadans neix, precisament, com una startup contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada: i ara demanen al Congrés suprimir el coneixement del català (i el basc, gallec) com a requisits per treballar a la funció pública allà on són llengües cooficials, pròpies. Enfadats contra la llengua, la cultura, les institucions, contra el país... contra tot. Partit d'Emprenyats (PE). Partit que fa pujar el PIB de l'esbroncada; l'IBEX de la brega, batussa... Per això ha nascut, crescut i reproduït: per fer emprenyar. Per dividir enfurismant. Per fracturar contrariant. Per esberlar crispant. No els disgusteu perquè s'emprenyen. 

No desperteu al bebè mal criat, emprenyat. Silenci. Partit a qui no li pots dir res perquè t'acusarà ell a tu de dividir. El divisor assenyala al dividit. Partit Molestós amb Catalunya (PMC). Així, realment què vols de Catalunya? Què vos fer amb aquest país? Ho sabem. I no ho oblidem: va ser el partit més votat a les darreres eleccions anormals a la Generalitat d'Espanya. La veritable llista única unionista galvanitzada emprenyada. El front únic nacional-judicial-RHespanyol del cinturó roig-negre emprenyat: de Sarrià al Baix Llobregat. El globus aïrat indígena de pipa de la guerra enlairat cap a governar Espanya. Loctite 155. I també Enfadats S.L. La fabricació de mals rotllos també a ciutats i pobles de tot Catalunya. Aquí molts al·lucinen mandonguilles octogonals amb sèpia deshidratada: cota identificar els seus votants. Qui són? Per què? Com? Quan? Però allà estan. Perquè era, és, això: la ideologia de socialitzar l'emprenyament. D'aquest posat de carnisser amb davantal tacat i escridassant amb les mans, els ulls, les orelles... amb tot. És això. Aquest és l'ou. I aquí el pollastre crescut. És això i n'hi ha per estona.

No hem de perdre la paciència perquè ja ens la faran perdre, deia el transportista gestor de mudances de bombes nuclears. Ni riuen, ni riuran. Ni res. Però sempre emprenyats. Sempre a punt de fotre mocs. Sempre a punt de fregir unes bones males hòsties a la barbacoa. I fotre mossada. Sempre a punt per a allò que calgui, el que faci falta... Penseu-hi. I recordeu a Capri. Ell s'emprenyava però per a fer riure a tothom. Com deia el Déu de l'humor català: "He sigut una persona que durant aquests 35 o 40 anys he fet feliç a molta gent". Ell feia de català enfadat per regalar somriures, vida a la resta. Ell pensava i actuava per als altres. Ell donava, no treia, no cabrejava, no feia plorar. Ell no emprenyava de veritat. Ell sí que feia servir la llengua sense problemes. Per això els catalans riem, perquè com deia aquell, que també li va passar per casa, "l'humor és el dolor que riu".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ciutadans
raó, 13/02/2018 a les 22:46
+0
-0
Tens tota la raó, Ciutadans és un partit que sempre toque la mateixa estrofa de música.
es veritat
Nuria de Mexic, 14/02/2018 a les 04:18
+0
-0
El meu oncle va morir a l´exili a Mexic, i una de les coses que el feien posar d´humor, dins de la tristesa de l´exili era en Capri. Dels C´s emprenyats jo diria que el mes greu, a mes de la falta d´humor, es la mala baba.
Jo crec que un producte per fotre els catalans acabará de fotre els espanyols. Es el que els hi faltava per anar a la deriva. No deixa de ser una venjanca dels catalans. Els hi regalem el pitjor que ha sortit del nostre pais. I que s´el confitin.
Sobre Cuñadanos
Español indepe, 14/02/2018 a les 10:57
+0
-0
Así es: por motivos que desconozco, el facherío parece estar siempre de morros. ¿Mala conciencia? Sería (buena) señal de que tienen.

Pero es que, canosa, ¿viste jamás reír a Milosevic o Mladic? Por suerte, no. Y éstos son sus referentes...
SAVE TABARNIA. SAVE DEMOCRACY
Anònim, 14/02/2018 a les 18:08
+0
-0
Lo que rien poco últimamente son los Jordis, el Uriol, el Joaquim, la Carma, los Tururull, etc...

Fuigdemont, en cambio, no hace otra cosa que reírse de todos. Éste sí que es pizpireto.
Como el ingenioso articulista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
Messi ha marcat aquest dimecres el seu primer gol contra el Chelsea. | FCBarcelona
01/01/1970
Els blaugrana han aconseguit, de la mà de Messi, un gol balsàmic a fora de casa en un partit que s'havia posat molt complicat amb el gol inicial de Willian
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius