OPINIÓ

Del Capri emprenyat a Cs emprenyat

«Ciutadans neix, precisament, com una "startup" contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada»

per Francesc Canosa, 13 de febrer de 2018 a les 22:01 |
"I Déu va crear els after hours... Per això diuen que, "A qui matina, Déu l'ajuda". O no. Perquè altres diuen: "OOh! És que llevar-se al dematí és molt saa". Que ha de ser saa llevar-se al dematí... Ai, Senyoor! ja voldria que algun dematí us llevéssiu... a les cinc del matí per exemple. Sí, ja n'hi ha de gent que s'hi lleven, jaa. Aneeu, però a les afores, del Poblenou, a Sants, a Sant Andreu, al centre de la ciutat la gent ja saben el que es fan i jeuen, no, no, però a les afores, pobreets, hi ha geent que sí que s'han de llevar a les cinc del matí. Aneeu-los allà, mireeu-los, els veureu amb una cara d'emprenyats que faan. Aneu, aneu, aneu allà i els dieu: "Apa, nois que això és sa!". A veure si us hi atreviu a dir-los-hi això". Això és un tros, un bocí, d'un monòleg d'en Joan Capri

Joan Capri. L'humorista. L'amo. El Déu creador del veritable català emprenyat. L'estereotip. El prototipus. El motlle del català que s'empipa amb tot. Tot: dona, sogra, fill, veí, cotxe, persiana, musaranya, escafandre, adjectiu, aspirina, carquinyoli, allioli... Per això, el partit més genuïnament català és Ciutadans: sempre estan emprenyats.


Xavals, xavales, cigales, heu vist mai algú de Ciutadans, o de Societat Civil Catalana, o de qualsevol dels satèl·lits unionistes propers, camuflats, unificats, gens adoctrinats i ben fonamentats i lubricats, riure? Heu vist riure a Arrimadas, Rivera, Mario Vargas Llosa, José Borrell i tants d'altres? Sí, només una trista, solitària, autista rialla. Ni que sigui un somrís de filferro no doblegat. Doncs, no. 

Sempre estan emprenyats. Enfadats. Enutjats. Irritats. Malhumorats. Tenen l'humor en quarantena. Sempre amb cara de pomes agres. Rostres avinagrats. Fesomies de panses pansides. Xiquets, una mica d'alegria. I un vaset de ratafia. Per què? Per què aquesta mala bava? Aquestes paraules, frases, discursos prenyats d'emprenyament crònic, víric, endèmic. Aquests posats, aquestes carotes, ganyotes mortificades. 

Aquesta filosofia, verbal i no verbal, de la mala hòstia reconsagrada. Per què? Perquè potser era això, oi? D'estar emprenyat. De dir-ho. De no tenir pèls prehistòrics a la llengua. Perquè s'oblida que un partit com Ciutadans neix, precisament, com una startup contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada: i ara demanen al Congrés suprimir el coneixement del català (i el basc, gallec) com a requisits per treballar a la funció pública allà on són llengües cooficials, pròpies. Enfadats contra la llengua, la cultura, les institucions, contra el país... contra tot. Partit d'Emprenyats (PE). Partit que fa pujar el PIB de l'esbroncada; l'IBEX de la brega, batussa... Per això ha nascut, crescut i reproduït: per fer emprenyar. Per dividir enfurismant. Per fracturar contrariant. Per esberlar crispant. No els disgusteu perquè s'emprenyen. 

No desperteu al bebè mal criat, emprenyat. Silenci. Partit a qui no li pots dir res perquè t'acusarà ell a tu de dividir. El divisor assenyala al dividit. Partit Molestós amb Catalunya (PMC). Així, realment què vols de Catalunya? Què vos fer amb aquest país? Ho sabem. I no ho oblidem: va ser el partit més votat a les darreres eleccions anormals a la Generalitat d'Espanya. La veritable llista única unionista galvanitzada emprenyada. El front únic nacional-judicial-RHespanyol del cinturó roig-negre emprenyat: de Sarrià al Baix Llobregat. El globus aïrat indígena de pipa de la guerra enlairat cap a governar Espanya. Loctite 155. I també Enfadats S.L. La fabricació de mals rotllos també a ciutats i pobles de tot Catalunya. Aquí molts al·lucinen mandonguilles octogonals amb sèpia deshidratada: cota identificar els seus votants. Qui són? Per què? Com? Quan? Però allà estan. Perquè era, és, això: la ideologia de socialitzar l'emprenyament. D'aquest posat de carnisser amb davantal tacat i escridassant amb les mans, els ulls, les orelles... amb tot. És això. Aquest és l'ou. I aquí el pollastre crescut. És això i n'hi ha per estona.


No hem de perdre la paciència perquè ja ens la faran perdre, deia el transportista gestor de mudances de bombes nuclears. Ni riuen, ni riuran. Ni res. Però sempre emprenyats. Sempre a punt de fotre mocs. Sempre a punt de fregir unes bones males hòsties a la barbacoa. I fotre mossada. Sempre a punt per a allò que calgui, el que faci falta... Penseu-hi. I recordeu a Capri. Ell s'emprenyava però per a fer riure a tothom. Com deia el Déu de l'humor català: "He sigut una persona que durant aquests 35 o 40 anys he fet feliç a molta gent". Ell feia de català enfadat per regalar somriures, vida a la resta. Ell pensava i actuava per als altres. Ell donava, no treia, no cabrejava, no feia plorar. Ell no emprenyava de veritat. Ell sí que feia servir la llengua sense problemes. Per això els catalans riem, perquè com deia aquell, que també li va passar per casa, "l'humor és el dolor que riu".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Fa 4 dies

Micro història de la balcanització de Catalunya

Fa una setmana

Talpalunya i Solalunya

Fa 2 setmanes

Tornar a escolaritzar Albert Rivera

Fa 3 setmanes

¿Colau, la Breu? ¿Ros, el Llarg?

Fa 4 setmanes

El federalisme no és un exorcisme

Fa 5 setmanes

Pitarra parla amb Colau

Fa 6 setmanes

De 1938 a 2018, la pel·lícula

Fa 7 setmanes

Front d’Alliberament del Feudalisme

Fa 8 setmanes

Arrimadas Walt Disney

Fa 9 setmanes

Roda el món i no tornis al Born

Participació