OPINIÓ

Del Capri emprenyat a Cs emprenyat

«Ciutadans neix, precisament, com una "startup" contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada»

| 13/02/2018 a les 22:01h
"I Déu va crear els after hours... Per això diuen que, "A qui matina, Déu l'ajuda". O no. Perquè altres diuen: "OOh! És que llevar-se al dematí és molt saa". Que ha de ser saa llevar-se al dematí... Ai, Senyoor! ja voldria que algun dematí us llevéssiu... a les cinc del matí per exemple. Sí, ja n'hi ha de gent que s'hi lleven, jaa. Aneeu, però a les afores, del Poblenou, a Sants, a Sant Andreu, al centre de la ciutat la gent ja saben el que es fan i jeuen, no, no, però a les afores, pobreets, hi ha geent que sí que s'han de llevar a les cinc del matí. Aneeu-los allà, mireeu-los, els veureu amb una cara d'emprenyats que faan. Aneu, aneu, aneu allà i els dieu: "Apa, nois que això és sa!". A veure si us hi atreviu a dir-los-hi això". Això és un tros, un bocí, d'un monòleg d'en Joan Capri

Joan Capri. L'humorista. L'amo. El Déu creador del veritable català emprenyat. L'estereotip. El prototipus. El motlle del català que s'empipa amb tot. Tot: dona, sogra, fill, veí, cotxe, persiana, musaranya, escafandre, adjectiu, aspirina, carquinyoli, allioli... Per això, el partit més genuïnament català és Ciutadans: sempre estan emprenyats.


Xavals, xavales, cigales, heu vist mai algú de Ciutadans, o de Societat Civil Catalana, o de qualsevol dels satèl·lits unionistes propers, camuflats, unificats, gens adoctrinats i ben fonamentats i lubricats, riure? Heu vist riure a Arrimadas, Rivera, Mario Vargas Llosa, José Borrell i tants d'altres? Sí, només una trista, solitària, autista rialla. Ni que sigui un somrís de filferro no doblegat. Doncs, no. 

Sempre estan emprenyats. Enfadats. Enutjats. Irritats. Malhumorats. Tenen l'humor en quarantena. Sempre amb cara de pomes agres. Rostres avinagrats. Fesomies de panses pansides. Xiquets, una mica d'alegria. I un vaset de ratafia. Per què? Per què aquesta mala bava? Aquestes paraules, frases, discursos prenyats d'emprenyament crònic, víric, endèmic. Aquests posats, aquestes carotes, ganyotes mortificades. 

Aquesta filosofia, verbal i no verbal, de la mala hòstia reconsagrada. Per què? Perquè potser era això, oi? D'estar emprenyat. De dir-ho. De no tenir pèls prehistòrics a la llengua. Perquè s'oblida que un partit com Ciutadans neix, precisament, com una startup contra la llengua... la catalana, és clar. I continuen. Perquè són el gerundi de l'enrabiada: i ara demanen al Congrés suprimir el coneixement del català (i el basc, gallec) com a requisits per treballar a la funció pública allà on són llengües cooficials, pròpies. Enfadats contra la llengua, la cultura, les institucions, contra el país... contra tot. Partit d'Emprenyats (PE). Partit que fa pujar el PIB de l'esbroncada; l'IBEX de la brega, batussa... Per això ha nascut, crescut i reproduït: per fer emprenyar. Per dividir enfurismant. Per fracturar contrariant. Per esberlar crispant. No els disgusteu perquè s'emprenyen. 

No desperteu al bebè mal criat, emprenyat. Silenci. Partit a qui no li pots dir res perquè t'acusarà ell a tu de dividir. El divisor assenyala al dividit. Partit Molestós amb Catalunya (PMC). Així, realment què vols de Catalunya? Què vos fer amb aquest país? Ho sabem. I no ho oblidem: va ser el partit més votat a les darreres eleccions anormals a la Generalitat d'Espanya. La veritable llista única unionista galvanitzada emprenyada. El front únic nacional-judicial-RHespanyol del cinturó roig-negre emprenyat: de Sarrià al Baix Llobregat. El globus aïrat indígena de pipa de la guerra enlairat cap a governar Espanya. Loctite 155. I també Enfadats S.L. La fabricació de mals rotllos també a ciutats i pobles de tot Catalunya. Aquí molts al·lucinen mandonguilles octogonals amb sèpia deshidratada: cota identificar els seus votants. Qui són? Per què? Com? Quan? Però allà estan. Perquè era, és, això: la ideologia de socialitzar l'emprenyament. D'aquest posat de carnisser amb davantal tacat i escridassant amb les mans, els ulls, les orelles... amb tot. És això. Aquest és l'ou. I aquí el pollastre crescut. És això i n'hi ha per estona.

No hem de perdre la paciència perquè ja ens la faran perdre, deia el transportista gestor de mudances de bombes nuclears. Ni riuen, ni riuran. Ni res. Però sempre emprenyats. Sempre a punt de fotre mocs. Sempre a punt de fregir unes bones males hòsties a la barbacoa. I fotre mossada. Sempre a punt per a allò que calgui, el que faci falta... Penseu-hi. I recordeu a Capri. Ell s'emprenyava però per a fer riure a tothom. Com deia el Déu de l'humor català: "He sigut una persona que durant aquests 35 o 40 anys he fet feliç a molta gent". Ell feia de català enfadat per regalar somriures, vida a la resta. Ell pensava i actuava per als altres. Ell donava, no treia, no cabrejava, no feia plorar. Ell no emprenyava de veritat. Ell sí que feia servir la llengua sense problemes. Per això els catalans riem, perquè com deia aquell, que també li va passar per casa, "l'humor és el dolor que riu".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ciutadans
raó, 13/02/2018 a les 22:46
+0
-0
Tens tota la raó, Ciutadans és un partit que sempre toque la mateixa estrofa de música.
es veritat
Nuria de Mexic, 14/02/2018 a les 04:18
+0
-0
El meu oncle va morir a l´exili a Mexic, i una de les coses que el feien posar d´humor, dins de la tristesa de l´exili era en Capri. Dels C´s emprenyats jo diria que el mes greu, a mes de la falta d´humor, es la mala baba.
Jo crec que un producte per fotre els catalans acabará de fotre els espanyols. Es el que els hi faltava per anar a la deriva. No deixa de ser una venjanca dels catalans. Els hi regalem el pitjor que ha sortit del nostre pais. I que s´el confitin.
Sobre Cuñadanos
Español indepe, 14/02/2018 a les 10:57
+0
-0
Así es: por motivos que desconozco, el facherío parece estar siempre de morros. ¿Mala conciencia? Sería (buena) señal de que tienen.

Pero es que, canosa, ¿viste jamás reír a Milosevic o Mladic? Por suerte, no. Y éstos son sus referentes...
SAVE TABARNIA. SAVE DEMOCRACY
Anònim, 14/02/2018 a les 18:08
+0
-0
Lo que rien poco últimamente son los Jordis, el Uriol, el Joaquim, la Carma, los Tururull, etc...

Fuigdemont, en cambio, no hace otra cosa que reírse de todos. Éste sí que es pizpireto.
Como el ingenioso articulista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
El jutge només ha demanat a Mas que comparegui al jutjat quan se li sol·liciti | El partit d'ultradreta Vox ha sol·licitat llibertat sota fiança de 60.000 euros per a l'exlíder del PDECat i retirada de passaport
Jordi Bes
01/01/1970
L'entitat assessora un centenar de casos i anima els inquilins a no marxar dels pisos quan s'acaben els contractes per negociar un preu "just" | Presenta un mapa on assenyala 10 dels grans propietaris que concentren prop de 3.000 habitatges i que pressionen els habitants perquè marxin
01/01/1970
El volum de vendes a l'exterior va superar un 8,7% el del 2016, liderades pels productes químics, els béns d'equip i el sector de l'automòbil
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 5 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"