Opinió

​Els «moros» de Ripoll

«Reconèixer sense embuts que són uns monstres assassins no ens hauria d’impedir ser autocrítics i qüestionar-nos com convivim amb ells i amb la seva comunitat»

| 12/02/2018 a les 22:02h
Aquest cap de setmana farà mig any dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Sis mesos després, l’opinió pública encara és incapaç d’explicar-se com un grup de joves d’origen marroquí i criats a Ripoll va assassinar 15 persones i en va ferir un centenar més. Per què ho van fer?
 

D’entrada, no responien al patró de la majoria de gihadistes que han atemptat en ciutats europees. No tenien experiència militar a Síria o a l’Iraq, ni provenien d’una zona marginal de la perifèria d’una gran ciutat i eren pràcticament adolescents. Nois d’entre 17 i 24 anys, que havien crescut en una població rural de 10.000 habitants i que parlaven perfectament català. Ara bé, podem dir que estaven integrats perquè van anar aquí a l’escola, jugaven a futbol sala i coneixien la llengua? O sempre van ser els “moros” de classe, de l’equip, del poble? Ells realment se sentien part de la societat o catalans de segona?  
 
La seva radicalització té un nom propi: Abdelbaki Es Satty. L’imam de Ripoll sí que responia al perfil de gihadista europeu. Tenia càrrecs per delinqüència, el van condemnar per tràfic de drogues, es va radicalitzar a la presó i el van expulsar d’una mesquita de Bèlgica pels seus discursos extremistes. Fins i tot el CNI ha admès que havia mantingut contactes amb ell, i encara no ha explicat per què no li va seguir la pista.
 
L’imam de Ripoll era un salafista convençut, però ¿com va aconseguir que aquest grup de joves preferissin convertir-se en terroristes suïcides, en comptes de divertir-se amb els amics, d’enamorar-se i de fer plans de futur? És evident que Es Satty va aprofitar la seva condició d’autoritat religiosa al municipi per manipular-los, però realment el motiu de les seves accions violentes van ser religiosos?
 
La seva captació sembla respondre a patrons de reclutament i adoctrinament més propis d’una secta. A la seva edat, el sentiment de pertinença a un grup amb creences compartides és molt important. I el cercle encara és més hermètic si els lligams són íntims. La cèl·lula, activa des del 2016, estava formada per parelles de cosins i germans que van aconseguir no aixecar sospites en el seu entorn.
 
Però com es convenç algú de matar gent innocent? Als gihadistes de Síria i l’Iraq se’ls promet un paradís amb 72 verges. En canvi, és molt complicat vendre aquesta idea a uns adolescents amb educació occidental. Com si realment es tractés d’una secta, Es Satty els va fer sentir els escollits, els va assegurar que transcendirien, que obtindrien reconeixement pòstum. Poc a poc es van anar encoratjant els uns als altres que matar en nom d’Estat Islàmic era la prova definitiva per fer-se dignes del grup.
 
Què els devia fer sentir tan lluny dels seus conciutadans com per matar-los a sang freda? És probable que no hi hagués un punt d’inflexió, sinó que la distància s’anés eixamplant a cada petit gest. Són comportaments diaris, prejudicis inconscients, petites discriminacions en què tothom s’hi pot reconèixer. I si no, pregunteu-vos: tracto els joves marroquins de classe com a la resta? Ignoro els veïns musulmans de l’escala? No m’agrada si la meva filla em diu que surt amb un jove d’origen àrab? M’espanto si un home amb barba i gel·laba s’oblida una motxilla al metro?
 
Ningú posa en dubte que els joves de Ripoll són culpables, i que van prendre la decisió conscient de matar. El més fàcil com a societat seria considerar-los uns psicòpates, però la realitat no és tan simple. Tots podem haver contribuït a fer-los sentir diferents, i reconèixer sense embuts que són uns monstres assassins no ens hauria d’impedir ser autocrítics i qüestionar-nos com convivim amb ells i amb la seva comunitat. Potser el primer que hauríem de fer és preguntar-nos per què al Raval, minuts després dels atemptats a la Rambla, es van sentir crits d’Allahu Akbar des d’alguns balcons.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Et felicito, filla
Anònim, 12/02/2018 a les 22:19
+0
-0
Ara resulta que nosaltres som en part responsables! El problema és que aquí els ho regalem tot i no tenim dret a triar. És trist, però la seva cultura arcaica és incompatible amb la nostra civilització. La vida del meu fill no val el benestar regalat -comparat en com els tracten els seus governants- de centenars de milers d'immigrants:tenen pendents unes quantes revolucions a casa seva abans de tenir un passaport homologable per venir a casa nostra.
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 13/02/2018 a les 00:39
+0
-0
I voste quants terroristes xinesos, jueus, negres, hindus o gitanos coneix?. Perque jo no en conec cap.
Ho sento
Anònim, 13/02/2018 a les 08:13
+0
-0
Aquests nois no haurien fet cap malesa si el CNI hagués fet la feina de controlar l'imam. Ningú hagués mort, ni se'ls hagués hagut de matar...
Rentat de cervell multiculti
Anònim, 13/02/2018 a les 09:15
+0
-0
Increïble.

Al final, la culpa que hi hagi terroristes islamistes és nostra!!

En certa manera és coherent: la Cristina Solias deu sser d'aquestes persones que pensen que els europeus som culpables de tots els mals del món i ens mereixem els atemptats.

En el fons de tot rau un cert paternalisme subtilment racista: els pobres africans i "morets" no són culpables perquè no són capaços; com que són gent endarrerida i primitiva depenen del que fem els europeus.
Ho tinc cada cop més clar: aquesta mania multiculti de treure la responsabilitat a la gent de determinadees races no és més que racisme (malament) disfressat de progressisme.
mirar com els altres..
Victor P., 13/02/2018 a les 10:21
+0
-0
No vol dir.. Q ens tinguem de mirar al mirall i veure'ns com a culpables directes.. Pero si q ens convida fer una reflexió profunda dins de la nostra societat i buscar la rel d xque n ple segle XXI encara fem aquest discurs tan radical des d'alguns sectors. Abans de senyalar a ningú. Hauríem de ser capaços de mirar-nos a nosaltres mateixos.. I el que es encara mes difícil: Veure amb els ulls de l'altre per entendre una mica millor els seus motius i les causes que el duen a pensar o actuar aixi... Nomes aixi entenen als altres arribarem a acords i tractats a reu del mon.. I aixi es aplicable a tots els temes en general..
O potser es cosa d'ells
Quin pais!, 13/02/2018 a les 10:38
+0
-0
Potser té a veure amb el que explicava un advocat entrevistat per TV3 que es del mateix poble on van nèixer la majoria d'aquest nois. Explicava que venen de famílies sense educació on no es transmet el valor de aprendre ni la curiositat, de manera que quan aquests nois arriben a una societat nova no tenen les eines mentals ni l'interès de aprendre coses sobre ella. Se senten incòmodes i no saben per què, i queden alienats, desencaixats sense ser ni d'aquí ni d'allí. I en aquesta desorientació, son vulnerables a les figures d'autoritat que sàpiguen interpretar i manipular els seus sentiments.

Aquests nanos venen a buscar-se la vida, no a integrar-se. Els que tenen la educació necessària per integrar-se ja s'espavilen a casa seva. I la Maroc son ben conscients que s'estan malbaratant molts joves per les ineficiéncies del sistema educatiu, la misèria d'alguns sectors i la manca de recursos. Quan ficar-se a sota un camió es millor que quedar-te on estas, això no t'ensenya a adaptar-te a un mon alié, independentment de com de hostil, neutral o benevolent sigui.


Elles
Anònim, 13/02/2018 a les 15:45
+0
-0
Els moros de Ripoll. I les mores?
jordi puig.
Anònim, 13/02/2018 a les 19:41
+0
-0
tengo un amigo camionero que vive con una mujer musulmana, el tiene hijos con otra mujer española, ella no tiene hijos,,,el trabaja toda la semana con el camion y ella lleva cinco años sin trabajar (cuando llego solo ha trabajado dos años)y tiene su dinero que manda incluso a su familia a marruecos , eso si , la obligan a hacer cursos de vez en cuando que solo sirven para justificar seguir cobrando por la cara...pero nada , vosotros a lo vuestro , que nunca un español viva a cuenta de un catalan ni de coña.
El problema per la seva integració te un nom..
Anònim, 14/02/2018 a les 19:21
+0
-0
Es diu Islam..i mentre no es trenquin els forts vincles que els uneixen al seu passat, fortament marcat per una cultura en que la vida gira al voltant d'una religió, sempre serà un problema per la societat de recepció, això es especialment cert en el cas de l'Islam que no es només una religió o forma de vida, reservada a l'àmbit individual, es una ideologia de caràcter totalitari i expansionista, i s'ha de ser cec o mirar cap un altre cantó per no veure com s'està duen a terme això.

L'home/dona veritablement lliure no rendeix culte a cap deïtat, clergue o polític, en tot cas es deu a la raó que emana de una correcta reflexió, que vindria donada de la conjugació de l'intel·lecte i de les emocions.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Solias
Editora de RAC1 i periodista especialitzada en conflictes internacionals. A Twitter: @cristina_solias 
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
Ferran Casas
01/01/1970
Rovira i Pascal han de vetllar perquè la seva estratègia de defensa no malmeti ni la credibilitat ni la imatge del procés. Al jutge no li importa massa el que diguin. Avui també són notícia els presos i Sant Medir, la "Revista de Catalunya", Brams, la seu del PDECat, el govern Azaña i Josep Tarradellas
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter | 5 comentaris
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019