Opinió

Una nova perspectiva per al Mindfulness

«Com a moltes altres propostes procedents d'Orient, per a moltes persones, no hi ha component religiós sinó la recerca de benestar emocional»

| 12/02/2018 a les 22:01h
Dins del cicle de divulgació de les Ciències Socials del DIXIT de la Universitat de Vic-Central de Catalunya, la Dra. Luisa Conejos (psicòloga clínica i professora del Postgrau Mindfulness i relació ajuda de la Universitat de Lleida) va compartir les bases científiques del Mindfulness, i la seva recerca en Mindfulness en la intervenció social.

Mindfulness és en la seva literalitat: Mind-Ment i Fulness-Plenitud. Com a concepte psicològic és la concentració i consciència plena en el present. Neix en la meditació budista.


A Occident el Dr. Jon Kabat-Zinn és un referent. Professor de la Facultat de Medicina  de Massachussetts va integrar a la medicina basada en l'evidència diferents disciplines i tècniques de meditació orientals, budistes. La seva gran aportació va ser evidenciar l'efectivitat del Mindfulness. La Reducció de l'Estrès Basat en l'Atenció Plena (REBAP) ha sigut la seva gran iniciativa. Intenta trobar equilibri entre nostres pensaments, emocions i nostre cos. Desterrant la dissociació cos i ment.

Com a moltes altres propostes  procedents d'Orient, per a moltes persones, no hi ha component religiós sinó la recerca de benestar emocional. En les darreres dècades com a tècnica en la intervenció sanitària, empresarial i social.

A la dècada del setanta s'incorpora com a teràpia psicològica i psiquiàtrica. Indicant Mindfulness en l'ansietat, en la depressió, en insomni, en psicoeducació, en l'estrès,  i en el dolor. Mindulness acompanyant a la teràpia cognitiva-conductual, a la psicoteràpia.

La Universitat de Massachussetts lidera la formació  a molts professionals, internacionalitzant aquesta a molts països.

La societat actual està immersa en la immediatesa, en la pressa, en la competitivitat, genera ansietat, estres, malestar emocional. Moltes persones busquen solucions externes fàcils però hi ha una demanda creixent de recerca d'equilibri emocional individual i grupal.

Des de la infància, a l'edat adulta i la vellesa necessitem recuperar la consciència del propi cos al mateix temps de tornar a la natura. Per això, la respiració i la seva consciència i control forma part  del nucli inicial de l'entrenament en el Mindfulness.

Cal començar per l'autoconeixement (insight), regulació del cos, per poder treballar les emocions i partir d'ací trobar l'equilibri, la comunicació sincronitzada amb els altres, la flexibilitat de les respostes, la modulació de la por, de la ira,...

La recerca en neuropsicologia troba en persones amb entrenament positiu de Mindfulness engruiximent i connexions neuronals en l’ escorça prefrontal, sensorial i la ínsula i disminució de l'amígdala. Coneixem que existeix neuroplasticitat i, per tant,  podem modular les expressions emocionals i la conducta. Hi ha recerca que fa evident que el MINDFULNESS activa zones de major control de l'ansietat, de l'estrès, de la por, de la ira (escorça prefrontal, ínsula) i disminuint l'activitat amígdala. Els primers anys de vida fins entorn dels 25 anys la plasticitat cerebral és major però està present al llarg de la vida.

Les tècniques de Mindfulness s'estan incorporant en empreses per a millorar els riscos psicosocials i també en la intervenció social igual que en els àmbits sanitaris.

Els professionals socials estan sotmesos a moltes pressions que generen ansietat, depressió, frustració davant de la impossibilitat de resoldre moltes demandes. Creixents necessitats en persones grans, en famílies amb vulnerabilitat que tensionen els serveis socials.

Cal acompanyar als professionals socials per dotar-los d'instruments personals i d'equip que permetin empatitzar amb les persones ateses i empoderar aquesta relació per ésser el més efectius possibles. En paral.lel cal reclamar serveis i prestacions suficients, adaptats a les necessitats.

Tenir cura d'un mateix per poder tenir cura dels altres?

En general la formació de les professions que tenen molt contacte amb les persones ha millorat en coneixements, habilitats, i tecnologia però s'ha invertit poc temps en aprendre a tenir cura del professional i donar-li eines per la relació amb els altres (valors, ètica, actituds, treball emocional, comunicació).

El Mindfulness està sent utilitzat en els serveis sanitaris, socials, educatius i en algunes empreses per a prevenir el Burnout professional, millora del clima laboral i també com instrument per la millor efectivitat en els resultats.

Les organitzacions busquen com no anul.lar la creativitat, superar la monotonia, impulsar la cooperació. La imposició de deixar les emocions, els sentiments, les sensacions fora d'àmbit professional forma part del passat. Com trobar l'equilibri emocional per poder sentir-se bé i tenir actitud positiva forma part de les organitzacions modernes.

La Dra. Conejos lidera recerca avaluativa de l'efectivitat del Mindfulness en els serveis socials de la ciutat de Lleida tant per l'acompanyament professional com en la millora d'atenció a les persones i famílies.

Cal aprofundir en la cerca d'evidència del Mindfulness en el benestar emocional de les persones i dels grups, en l'àmbit professional i empresarial comparat amb altres teràpies, tècniques i fàrmacs.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ves quina notícia
Quin pais!, 13/02/2018 a les 10:22
+0
-0
El "mindfulness" es la enèsima marca comercial per vendre la meditaciò i introspecciò com si fossin coses acabades d'inventar ique, lògicament, caldrà aprendre de la gent que en sap, pagant, i desprès els que hagin pagat per ser "experts" en el tema, cobraran per ensenyar-ho als que vuilguin "aprendre". Més l'acompanyament de llibres, guies i material de marketing (música mindfulness, apps midnfulness, espelmes mindfulness, roba midnfulness, estores mindfulness... el que sigui que puguin colocar al emrcat i es vengui).

Un bon negociet pels qui venguin la idea i no pas tant pels qui la comprin, que -ja t'ho dic jo- normalment no seran gent preocupada per coses mundanes com esser desnonats, perdre la feina o tenir una malaltia fotuda; no, el mindfulness ve a rescatar la gent agobiada pels problemes del primer mon, que, casualment, s'intersecta amb un sector de població que té quartos per gastar en "sentir-se be".

Tot plegat no ess res de nou i com de costum la ciència (la de debò) no troba cap diferència entre practicar "midnfulenss" i reflexionar, meditar o simplement desconectar veient la tele. Però, això no son píndoles de felicitat a 150 euros el curset...
Censura?
JRRiudoms, 13/02/2018 a les 21:01
+0
-0
Ahir al vespre vaig fer un comentari sobre la salut i l'Església Advemtista del Setè Dia (un corrent del cristianisme bíblic). Salut que va més enllà de no patir cap malaltia, sinó que treballa en 4 aspectes interrelacionats entre ells: salut física,salut mental, salut social i salut espiritual. Veig que no ha estat publicat. Potser no interessa cap informació cristiana que no sigui provinent "de Roma". I també deu interesar tot allò que soni a New Age (que és una mena de religiositat).

Atentament
Twitter i Mindfulness
Sarrianenc, 13/02/2018 a les 21:03
+0
-0
Marina, el teu Twitter retransmet a l'instant molts dels moments dels partits de futbol del Barça. Consideres que la immediatesa de les xarxes socials contribueix a l'estat de serenor i apaivagament que reflecteixes a l'article?
Gràcies,
Per a quin pais
Josep de Llemena, 13/02/2018 a les 22:09
+0
-0
Puc estar d'acord amb la crítica de l'ús del mindfulness com a negoci. De fet estic personalment convençut que, vinguent dels Estats Units, es fan servir les bases de la meditació budista, per a fer-ne negoci. No obstant, com diu la Dra Geli, hi ha molta ciencia que avala la utilitat del mindfulness per a la salut mental de les persones. Qui cerqui la píndola de la felicitat, sempre fracassa, encara que la busqui en el mindfulness. Ara si entenem el mindfulness com una eina, segur de pot tenir moltes utilitats i pot ajudar a moltes persones. Com tota eina, serveix per al que serveix. Un ganivet pot tallar el pa o utilitzat amb agressivitat pot ser usat per matar una persona, pero un ganivet no serveix per construir un ordinador. No li demanem al mindfulness el que no pot donar, i reconeixem-li- i fem recerca sobre- com diu la Dra Geli, la seva utilitat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Oriol March | 10 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
Forges, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
01/01/1970
L'humorista ha retratat mig segle de la història d'Espanya, a través de la seva mirada particular | El recordem amb algunes de les seves vinyetes més celebrades
01/01/1970
L'home que ha llençat l'explosiu s'ha immolat tot seguit
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»