Opinió

Independentista, però què més?

«Mentre l’independentisme no creï una nova narrativa, hi ha el perill que declarar-te partidari de la república catalana acabi esdevenint una curiositat individual sense més efectes»

per Jordi Bianciotto, 9 de febrer de 2018 a les 20:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fins ara dir que ets independentista era gratis, una afirmació senzilla que no s’havia de contrastar amb cap fet tangible ni amb cap exigència més enllà de votar, participar en unes manifestacions reivindicatives o penjar l’estelada al balcó. Hi ha gent que fins i tot s’ha declarat “molt” independentista, un adverbi el sentit del qual no he entès mai gaire. Però, sigui com sigui, és possible que a partir d’ara, i en els anys que vindran, calgui ser una mica més precís i, sobretot, compromès a l’hora de dir segons què, i estar disposat a ampliar una mica la resposta.

Tot el que ha passat a Catalunya des del mes d’octubre no ha estat encara plenament paït per l’independentisme, que com més trigui a adonar-se que la derrota ha estat rotunda i, ara mateix, impossible de capgirar, pitjor ho tindrà per tornar a la vida ordinària amb una salut intel·lectual mitjana. Torno a dir que fóra bo que els partits del procés això ho diguessin amb claredat, perquè fa una mica d’angúnia veure persones adultes a les xarxes socials esperant encara l’ordre d’”implementar la república” en qualsevol moment, però aquesta ja és una altra història.


Tinc la impressió que no hi ha una consciència plena de les conseqüències dels fets d’aquests darrers mesos. No només s’ha acabat una etapa: ha quedat ferida de mort una noció lúdica i naïf de l’independentisme, així com la percepció que l’objectiu era assolible pel simple fet de desitjar-lo, sense pensar ni tan sols en una cosa tan elemental com les majories. La frase “sóc independentista” pot acabar esdevenint buida de contingut, com declarar-te partidari d’una fantasia. Així, vostè és independentista, i què més ens ofereix? A més de declarar-te’n, caldrà afegir alguna altra idea: com penses fer realitat el projecte, amb quina correlació de forces, què estàs disposat a posar en joc, fins on estàs disposat a arribar. Se’ls gira feina als partits del procés, sobretot els que s’obstinin a perpetuar certs bucles: més dura serà la topada amb la realitat, i aixafar guitarres no dóna gaires vots. I aquí afegeixo que caldria aplicar un tractament d’exigència semblant als qui defensin opcions com ara el federalisme. El que passa és que ells no han passat pel tràngol de fer veure que la meta era imminent i caure tot d’una per un penya-segat.

D’ara en endavant, potser ja no n’hi haurà prou amb dir que ets independentista, tret que amb aquesta simple afirmació trobis que ja et sents bé amb tu mateix. Potser es tracta d’això, al capdavall. Però mentre l’independentisme no creï una nova narrativa, hi ha el perill que declarar-te partidari de la república catalana acabi esdevenint un ‘gag’ o una curiositat individual sense més efectes, com qui diu ser anarquista, maoista o de l’Església de Bob Esponja, tot i sabent que no hi ha gairebé cap possibilitat que les seves idees s’arribin a aplicar mai allà on viu. O com aquell que es presenta com a músic i li responen: "Molt bé, però de què treballa?"

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
09/11/2018

Barcelona mereix el seu debat

02/11/2018

Normalitat? Quina normalitat?

26/10/2018

Mai no veurem un país normal

19/10/2018

Titulars perversos

12/10/2018

En els límits de la realitat

05/10/2018

El referèndum i el prestigi

28/09/2018

Europeus en anglès

21/09/2018

Amb què més t’enreden?

15/09/2018

L'autocrítica que encara esperem

07/09/2018

La impotència de Ciutadans

Participació