Opinió

Independentista, però què més?

«Mentre l’independentisme no creï una nova narrativa, hi ha el perill que declarar-te partidari de la república catalana acabi esdevenint una curiositat individual sense més efectes»

| 09/02/2018 a les 20:01h
Fins ara dir que ets independentista era gratis, una afirmació senzilla que no s’havia de contrastar amb cap fet tangible ni amb cap exigència més enllà de votar, participar en unes manifestacions reivindicatives o penjar l’estelada al balcó. Hi ha gent que fins i tot s’ha declarat “molt” independentista, un adverbi el sentit del qual no he entès mai gaire. Però, sigui com sigui, és possible que a partir d’ara, i en els anys que vindran, calgui ser una mica més precís i, sobretot, compromès a l’hora de dir segons què, i estar disposat a ampliar una mica la resposta.

Tot el que ha passat a Catalunya des del mes d’octubre no ha estat encara plenament paït per l’independentisme, que com més trigui a adonar-se que la derrota ha estat rotunda i, ara mateix, impossible de capgirar, pitjor ho tindrà per tornar a la vida ordinària amb una salut intel·lectual mitjana. Torno a dir que fóra bo que els partits del procés això ho diguessin amb claredat, perquè fa una mica d’angúnia veure persones adultes a les xarxes socials esperant encara l’ordre d’”implementar la república” en qualsevol moment, però aquesta ja és una altra història.


Tinc la impressió que no hi ha una consciència plena de les conseqüències dels fets d’aquests darrers mesos. No només s’ha acabat una etapa: ha quedat ferida de mort una noció lúdica i naïf de l’independentisme, així com la percepció que l’objectiu era assolible pel simple fet de desitjar-lo, sense pensar ni tan sols en una cosa tan elemental com les majories. La frase “sóc independentista” pot acabar esdevenint buida de contingut, com declarar-te partidari d’una fantasia. Així, vostè és independentista, i què més ens ofereix? A més de declarar-te’n, caldrà afegir alguna altra idea: com penses fer realitat el projecte, amb quina correlació de forces, què estàs disposat a posar en joc, fins on estàs disposat a arribar. Se’ls gira feina als partits del procés, sobretot els que s’obstinin a perpetuar certs bucles: més dura serà la topada amb la realitat, i aixafar guitarres no dóna gaires vots. I aquí afegeixo que caldria aplicar un tractament d’exigència semblant als qui defensin opcions com ara el federalisme. El que passa és que ells no han passat pel tràngol de fer veure que la meta era imminent i caure tot d’una per un penya-segat.

D’ara en endavant, potser ja no n’hi haurà prou amb dir que ets independentista, tret que amb aquesta simple afirmació trobis que ja et sents bé amb tu mateix. Potser es tracta d’això, al capdavall. Però mentre l’independentisme no creï una nova narrativa, hi ha el perill que declarar-te partidari de la república catalana acabi esdevenint un ‘gag’ o una curiositat individual sense més efectes, com qui diu ser anarquista, maoista o de l’Església de Bob Esponja, tot i sabent que no hi ha gairebé cap possibilitat que les seves idees s’arribin a aplicar mai allà on viu. O com aquell que es presenta com a músic i li responen: "Molt bé, però de què treballa?"

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Quina derrota independentista? Vol dir el tracte impune de l’estat, que vosté també diu que es culpa nostra?
Article que fa vergonya. Acusa les victimes de derrota, deixa de fer les preguntes als botxins, 10/02/2018 a les 00:07
+0
-0
Que valents que som devant de la gent perseguida. No es tant valent per fer les preguntes clau als perseguidors. Aquesta mediocritat s’ha d’acabar, n’estem farts!
Si derrota i per golejada
Pitarra, 10/02/2018 a les 08:44
+0
-0
Si derrota, per golejada i sense baixar del autobus. Cuan tenian que anar a la Plaça Sant Jaume a defensar la Republica, van marcha amb la cua entre cames cap a Girona i als cuatre dies a Bruseles. Estavem disposats a tot, com vem demostrat el 1O, pero ells anavan de farol i ens van tirar els peus dels caballs. Es trist, pero algu ho habia de dir i qui no ho volgui veura pitxor per a ell. A mi el proper 11S no mi veuran. Aixo de anar amb el lliri a la ma no es per mi.
¡Uy lo que ha dicho!
Quin pais!, 10/02/2018 a les 09:31
+0
-0
Senyro Blanciotto, s'acaba de ficar en un vesper. Miri que dir-los als independentistes que s'han estimbat de mala manera contra la realitat i el que els queda per veure es molt pijor!

Algun dia, cada independentista huarà d'afrontar la realitat com un adult madur, o fugir d'estudi i negar que mai hagi estat independentista.

Admetran que mai van ser majoria i en democràcia es impossible que una minoria s'impossi a la majoria jugant net?
Admetran que la idea de la independencia era una estrategia de Convergència per seguir governant que es va sortir de mare per una barreja d'egoismes i sentiments d'inferioritat?
Admetran que res del que afirmaven sobre la economia i el recolzament internacional era cert?
Admetran que una proposició de Parlament que ni tan sols va ser registrada al DOGC no es una declaració d'independència sino un simple tros de paper?
Admetran que s'han deixat engalipar pels sentimentalisme de la propaganda processista?

I el que més em toca els que no sona, personalment: admetran mai que els espanyols i els no independentistes tenim tant de dret a voler que Catalunya segueixi dins Espanya i la UE com en puguin tenir ells de voler que marxi?

Ho dubto. Deixaran de parlar del tema, i un dia perdran o s'oblidaran de posar-se el llaç groc ("478 dies amb pressos politics..."), i tal altre llençaran a la brossa la estelada esvaïda i ennegrida que fa lleig al balcó, i el domàs del "Si" els servirá de draps per a la pols... i tal dia farà un any i els independentistes del morro fort seguiran sent el 15% de tota la vida.
Què més?
B. Runner, 10/02/2018 a les 09:32
+0
-0
Darrera del separatisme no hi ha res.
Bé, si: corrupció, retallades socials, totalitarisme i ineptitud dels seus líders
No has estés res
Anònim, 10/02/2018 a les 09:36
+0
-0
Ho dic pel comentari de més amunt. No veig per on l'articulista acusa al intependentistes de res. Només fa palesa una veritat com un temple: que no hem mesurat la reacción de l'estat i fer les coses amb més sena i pensant amb les conseqüències, si no, no anem enlloc. Bé, si que hi anem, anem unes guantes pases enrera. Que no ho veieu? Ara mateix ens trobem pitjor que mai i mirant de fer Mans i mànigues per recuperar el que teniem. Jo estic convençut que els altres ens han pres la mida i no ens deixaran aixecar cap. Siguem més intel·ligents i fem passes fermes. I, us ho dic... jo en social "molt" d'intependentista!
No ho veig així
Cor, 10/02/2018 a les 16:39
+0
-0
Hem passat a una segona (o tercera o quarta, què més dona) fase, on tenim clar quin és l'objectiu, que és legítim, però la repressió de l'estat fa que uns volguem anar més ràpid i altres més poc a poc. Per por, com els d'ERC ara. Ves per on, ara els més radicals són JxC. Jo crec que serà impossible tenir un govern efectiu perquè el 155 hi planarà sempre per sobre. Abans que això, col·lapsar el sistema entrant en el bucle de noves eleccions. La qüestió és quantes persones estan (estem) disposades a anar a la presó, fins que Europa obri els ulls?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Oriol March
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
01/01/1970
L'excompanya de presó de l'acusada ratifica davant la jutge que la víctima va ser enverinada
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»