Opinió

Reinterpretant el Codi Penal

«Quan l’únic que es vol és aturar una acció política que no convé a l’Estat, el que s’evidencia és que el màxim objectiu de les penes és que serveixin d’exemple i d’avís»

| 09/02/2018 a les 20:03h
La darrera actualització del Codi Penal espanyol va tenir lloc al març de 2015. Però això, només en teoria, perquè si tenim en compte les reinterpretacions que se n’estan fent els últims mesos, és clar que el text es reinventa constantment.

És per aquestes relectures que avui tenim dos polítics i dos membres de la societat civil a la presó: 100 dies fa aquest cap de setmana en el cas de Junqueras i Forn, mentre que els Jordis ja fa més de dues setmanes que van superar els 3 dígits.


Segons el Dret Penal, la imposició de penes -i sobretot les de presó- tenen com a objectiu castigar la infracció d’aquest Codi Penal per la necessitat de restaurar amb la pena l’ordre jurídic violat pel delicte. Però quan no està molt clar quin és el delicte infringit i l’únic que es vol és aturar una acció política que no convé a l’Estat, el que s’evidencia és que el màxim –i potser l’únic– objectiu de les penes penitenciàries és que serveixin d’exemple i d’avís.

És el "perquè veieu què us pot passar si feu com ells" i l’"acateu el 155 i tot el que us diguem o atents a les conseqüències". Saltant-se també un dels axiomes claus de les penes: el principi de proporcionalitat respecte a la falta o delicte comès i la pena imposada. Que 100 dies són 14 setmanes, amb els seus 14 dilluns, però sobretot els seus 14 caps de setmana d’AVEs amunt i avall.

Demostren amb fets el desig de donar exemple: incriminant amb delictes de rebel·lió (tot i no haver-hi violència contra cap persona) els empresonats; amb la destitució del major Trapero, a qui no han perdonat que donés una millor imatge que la policia espanyola tant en els atemptats de l’estiu com en el referèndum de l’1 d’octubre, on també es van endur urnes però sense violència, o amb el 155, amb què han intentat humiliar i treure tota la dignitat possible al govern de la Generalitat.

Fins i tot filtren amb data gairebé concreta inhabilitacions imminents a polítics implicats en el procés. Com en el cas de la presó, pel càstig però també per donar exemple. I posen tantes pegues a qualsevol investidura de Puigdemont, que gairebé només els falta d’inhabilitar els votants independentistes.

Ignoren l’article 422, aquell que prohibeix a funcionaris i autoritats acceptar obsequis en consideració al seu càrrec o funció i permeten als policies que van venir a Catalunya “a frenar el desafiament secessionista” que acceptin nits d’hotel de luxe i activitats d’oci per part d’una empresa turística.

I reinterpreten també l’article 510 del Codi Penal, el que castiga els delictes d’odi, pensats per defensar minories, ja sigui per raons d‘ètnia, orientació sexual, discapacitat física, vellesa, etc. En cap cas policies o membres de l’autoritat correspondrien a aquestes minories, però ara amenacen i denuncien professors, mecànics i pallassos per aquest suposat delicte.

Passant per alt que no és el mateix l’odi -si és que n’hi hagués hagut- que el delicte d’odi. Perquè si fos el mateix, cada cop que s’ha demanat sacrificar un català, cada cop que s’ha comparat Carles Puigdemont amb Charles Manson o cada cop que s’ha volgut intervenir TV3 i els mitjans públics sense conèixer-los, també se’ls podria denunciar per delicte d’odi.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
Pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 3 comentaris
01/01/1970
Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC
01/01/1970
L'excompanya de presó de l'acusada ratifica davant la jutge que la víctima va ser enverinada
Gerard Quintana amb Carles Puigdemont | @gerardquintana
01/01/1970
El cantant de Sopa de Cabra es reuneix durant quatre hores amb el president i explica que "hi haurà un govern tècnic a Catalunya i un govern de la República a Brussel·les presidit per Puigdemont"
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final