Opinió

Reinterpretant el Codi Penal

«Quan l’únic que es vol és aturar una acció política que no convé a l’Estat, el que s’evidencia és que el màxim objectiu de les penes és que serveixin d’exemple i d’avís»

per Ruth Gumbau, 9 de febrer de 2018 a les 20:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La darrera actualització del Codi Penal espanyol va tenir lloc al març de 2015. Però això, només en teoria, perquè si tenim en compte les reinterpretacions que se n’estan fent els últims mesos, és clar que el text es reinventa constantment.

És per aquestes relectures que avui tenim dos polítics i dos membres de la societat civil a la presó: 100 dies fa aquest cap de setmana en el cas de Junqueras i Forn, mentre que els Jordis ja fa més de dues setmanes que van superar els 3 dígits.


Segons el Dret Penal, la imposició de penes -i sobretot les de presó- tenen com a objectiu castigar la infracció d’aquest Codi Penal per la necessitat de restaurar amb la pena l’ordre jurídic violat pel delicte. Però quan no està molt clar quin és el delicte infringit i l’únic que es vol és aturar una acció política que no convé a l’Estat, el que s’evidencia és que el màxim –i potser l’únic– objectiu de les penes penitenciàries és que serveixin d’exemple i d’avís.

És el "perquè veieu què us pot passar si feu com ells" i l’"acateu el 155 i tot el que us diguem o atents a les conseqüències". Saltant-se també un dels axiomes claus de les penes: el principi de proporcionalitat respecte a la falta o delicte comès i la pena imposada. Que 100 dies són 14 setmanes, amb els seus 14 dilluns, però sobretot els seus 14 caps de setmana d’AVEs amunt i avall.

Demostren amb fets el desig de donar exemple: incriminant amb delictes de rebel·lió (tot i no haver-hi violència contra cap persona) els empresonats; amb la destitució del major Trapero, a qui no han perdonat que donés una millor imatge que la policia espanyola tant en els atemptats de l’estiu com en el referèndum de l’1 d’octubre, on també es van endur urnes però sense violència, o amb el 155, amb què han intentat humiliar i treure tota la dignitat possible al govern de la Generalitat.

Fins i tot filtren amb data gairebé concreta inhabilitacions imminents a polítics implicats en el procés. Com en el cas de la presó, pel càstig però també per donar exemple. I posen tantes pegues a qualsevol investidura de Puigdemont, que gairebé només els falta d’inhabilitar els votants independentistes.


Ignoren l’article 422, aquell que prohibeix a funcionaris i autoritats acceptar obsequis en consideració al seu càrrec o funció i permeten als policies que van venir a Catalunya “a frenar el desafiament secessionista” que acceptin nits d’hotel de luxe i activitats d’oci per part d’una empresa turística.

I reinterpreten també l’article 510 del Codi Penal, el que castiga els delictes d’odi, pensats per defensar minories, ja sigui per raons d‘ètnia, orientació sexual, discapacitat física, vellesa, etc. En cap cas policies o membres de l’autoritat correspondrien a aquestes minories, però ara amenacen i denuncien professors, mecànics i pallassos per aquest suposat delicte.

Passant per alt que no és el mateix l’odi -si és que n’hi hagués hagut- que el delicte d’odi. Perquè si fos el mateix, cada cop que s’ha demanat sacrificar un català, cada cop que s’ha comparat Carles Puigdemont amb Charles Manson o cada cop que s’ha volgut intervenir TV3 i els mitjans públics sense conèixer-los, també se’ls podria denunciar per delicte d’odi.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
05/10/2018

Millor és qui ho intenta

21/09/2018

Avui he dubtat jo

07/09/2018

Què sobrarà i què faltarà a la Diada

25/08/2018

Democràcia d’urgència

10/08/2018

No és un miracle

28/07/2018

​La promoció perfecta per a Uber i Cabify

13/07/2018

Els cafès que no he pres

29/06/2018

La xifra negra

16/06/2018

Cop d'efecte

01/06/2018

El problema català de Pedro Sánchez

Participació