Opinió

Caminada (cap) a Estrasburg

«Malauradament per la Moncloa i pels seus acòlits, tenim urnes, una majoria parlamentària i una investidura per resistir l’autoritarisme del 155»

| 09/02/2018 a les 20:02h
Aquesta setmana he estat a Estrasburg pel plenari mensual del Parlament Europeu. Estrasburg, capital de l’Alsàcia, és una bella ciutat europea. Ni massa gran ni massa petita, Estrasburg una catedral impressionant, prou història i capital social per a tenir futur, i és plena a vessar d’institucions internacionals que França ha aconseguit posar-hi per a subornar els alsacians i evitar que es revoltin contra el jacobinisme francès.
 

Aquests dies hi ha hagut molt de debat al Parlament Europeu sobre la possibilitat que a les properes eleccions europees els ciutadans europeus puguin votar en dues urnes: una per triar eurodiputats nacionals-regionals i una altra per a triar qui volen que lideri Europa.
 
Finalment però, la proposta ha estat rebutjada i ha significat el primer revés per a Macron, que darrerament n’havia fet bandera. El sistema actual, que dóna poques garanties democràtiques per controlar al President de la Comissió Europea, es mantindrà. Podem esperar doncs que el desinterès per la política europea continuï en auge. Una pena, perquè democratitzar una mica la UE potser és potser la única manera que països com Espanya ho tinguin més difícil per vampiritzar-la. Juncker i Timmermans ho tindrien més difícil per a fer de cheerleaders de Rajoy si la seva reelecció depengués del vot de la gent.
 
El debat ha tingut una paradoxa notable perquè la mateixa setmana que Macron reclamava aprofundir en la democràcia europea mitjançant llistes transnacionals que permetin als ciutadans europeus votar directament qui volen que lideri la Comissió Europea, i a la vegada s’oposi a un nou Estatut d’Autonomia per Còrsega com reclamen 47 dels 63 diputats de l’Assemblea de l’illa. S’obre la incògnita si Macron fa com Rajoy, que només s’interessa per la democràcia si serveix per reforçar el seu poder. No sorprendria gaire veient com critica més el Brexit que l’autoritarisme de la Xina de Xi Jinping.
 
Tornant a Estrasburg, passejant vora el canal que dóna al Parlament Europeu hi ha unes cases majestuoses, construïdes per la burgesia alsaciana pels volts de fa cent anys a la època en què la sobirania del seu territori encara estava disputada i el comerç pel Rin era vibrant. Són cases molt elegants, quasi mansions o petits castells, que sovint adaptades per a ser ambaixades, hotels o restaurants, provoquen admiració i desprenen nostàlgia, com passa als llocs que han perdut poder polític i es dediquen només a administrar engrunes. Potser per aquesta nostàlgia, ara es reivindica que l’Alsàcia tingui un departament unificat, encara que de moment sense competències legislatives ni res que s’hi assembli.
 
Allò de que el nationalisme c’est la guerre ha estat una excusa perfecta per a desmoralitzar les minories nacionals, i enlloc ha funcionat millor que a Alsàcia i Lorena, a qui sempre “culpen” de les guerres mundials.
 
La propaganda jacobina ha fet creure fins ara a les minories nacionals franceses que és millor que no es governin a si mateixes, el 155 té el mateix objectiu. La propaganda unionista espanyola treballa a tota màquina per a deslegitimar l’independentisme, tractant de bogeria tota iniciativa que no sigui acatar els capricis autoritaris del govern espanyol.
 
Resulta evident que a alguns sectors de Madrid se’ls passa pel cap suspendre la democràcia a Catalunya de forma indefinida. El canvi forçat de seus socials instigat pel govern espanyol va tenir la intenció de terroritzar els catalans per a què es giressin contra el seu propi govern malgrat saber que no tindria cap conseqüència econòmica real. Amb tot, el terrorisme mediàtic no va ser suficient per girar la truita a favor de l’unionisme, i el 21D Puigdemont, tot i la persecució política dels mitjans espanyols, es va alçar com el líder d’una nova majoria independentista.
 
No podem oblidar que les setmanes anteriors al 21-D van estar marcades pel catastrofisme econòmic del discurs d’Arrimadas o Iceta, ben acompanyat per la premsa en una campanya que encara continua com vam veure amb la portada de La Vanguardia del dia 28 de Desembre. En canvi, cap polític, tertulià ni diari unionista ha rectificat per explicar clarament que en realitat l’economia catalana ha crescut un 3,4%, per sobre d’Espanya i de la mitjana de la Eurozona (2,4%).
 
L’unionisme tampoc explica que la producció industrial va créixer el darrer trimestre molt més que la mitjana espanyola, ni que els ports catalans i l’aeroport de BCN estan en màxims històrics. Utilitzen l’oligopoli mediàtic controlat per Moncloa per seguir explicant que el procés perjudica l’economia utilitzant la puntual caiguda del turisme. El cinisme és tan gran que obvien que si part del turisme internacional es va espantar, no va ser pels independentistes, sinó per la reacció violenta de l’Estat mitjançant els piolins.
 
L’objectiu d’aquesta campanya no és altre que desmoralitzar els catalans, i que acceptem que el 155 és pel nostre propi bé. Soyez propres accepteu el 155, ens diuen els “moderats” de torn. Fa la sensació que a molts els agradaria que fóssim Alsacians, que conservéssim els cognoms i els noms de les viles però renunciéssim a la llengua i el poder polític. Un toc folklòric dins el mosaic espanyol teledirigit per Madrid. Malauradament per la Moncloa i pels seus acòlits, els catalans tenim urnes, una majoria parlamentària i una investidura per resistir l’autoritarisme del 155 el temps què calgui.
 
Per cert, caminant caminant pel canal d’Estrasburg, després de les ambaixades i les majestuoses cases, i un cop passat el Parlament Europeu, s’arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans. Com més resistim a Catalunya, més aviat hi farem cap.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

informeu-nos....
Jcm, 10/02/2018 a les 14:27
+0
-0
Es parla molt del Tribunal del Drets Humans d'Estrasburg
A nivell del carrer ens agradaria que algun bon periodiste ens expliqui els passos per portar- hi el " nostre cas catala "
A veura si algu ho fa !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
Oriol March | 4 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Ferran Casas
01/01/1970
L'anterior cap de files de la CUP aclareix avui si va al Suprem, per on avui passen Mas i Lloveras. Rovira va intentar ahir, després de la seva declaració, que ERC mantingués la bandera de l'1-O. També són notícia el nou ministre espanyol d'Economia, Esther Capella i la policia, Jaume Roures, "Egunkaria" i el mestre Fabra
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials