Tres homes violen una punk adolescent que torna de divertir-se a Londres. És Virginie Despentes, que poc després, cansada de feines humiliants cobrant misèria, es dedicarà dos anys a la prostitució. Quan al 1993 publica Folla’m –novel·la que adaptarà ella mateixa al cinema- engega un carrera d’èxits literaris que té en Teoria King Kong (L’Altra Editorial, 2018) un moment molt important.
 
Teoria King Kong és un assaig amb tres virtuts fonamentals: surt de la vida, està escrit amb fúria i és ple de tesis fortes. Convé llegir-lo. Pel plantejament honest d’algú que intenta entendre l'entorn explorant les pròpies experiències. Pel gust al desconcert complex que provoca. I perquè és un text sense trampes amb què pots discutir de tu a tu sense pudor.
 
Despentes s’ocupa a fons de la violació, de la prostitució i del porno, tres mons que ha transitat. Vol entendre els processos polítics que des de finals del segle XIX han construït els models actuals de dona i d’home. I dona tombs a la relació següent: el cos de la dona pertany a l’home en la mesura que el cos de l’home pertany a l’Estat. D’aquest robatori de cossos sòrdid, d’aquesta construcció política de la virilitat i de la maternitat, només se n’han beneficiat els rics -ells perquè enviaven a morir els desgraciats i elles perquè feien el te mentre majordomes i mainaderes pencaven-.
 
Però Teoria King Kong no està escrit des del ressentiment social. Tampoc des de la moralina cristiano-marxista. L’autora reivindica el dret de les dones a fer diners amb el seu sexe. Fent de putes en bones condicions, per exemple. O cobrant bé del porno. Despentes es pregunta per què fins i tot a la indústria del sexe, on qui té els papers protagonistes són elles, els qui han fet diners continuen sent senyors.
 
Trencant amb els llibres que parlen de construccions polítiques i de dispositius culturals, Teoria King Kong no és una negació de la natura. Virgine Despentes és partidària d’explorar-la a fons. D’explorar cada cos. Et pregunta, senyora, per què un home hauria de saber què t’agrada al llit si no ho saps ni tu, que tens pànic a masturbar-te. Ella vol obrir la gàbia a King Kong, aquest híbrid mític d’home i de bèstia, anterior a la separació del mascle i la femella, quan no posàvem els cossos al servei dels Estats malalts.
 
Pel que fa a la taradura social, és molt clara: “el cos col·lectiu funciona com un cos individual: si el sistema és neuròtic, engendra estructures autodestructives de manera espontània”. Sobre això vull fer un apunt. Sigmund Freud va omplir pàgines i pàgines parlant de la neurosi. En canvi, sobre la salut mental només va dir: “una persona sana és aquella capaç de treballar i estimar”. Molts ho troben una explicació banal. A mi em sembla rodona, i a més molt adequada per aquest cas.
 
Hi ha un moment a l’assaig on Despentes parla de Houellebecq i de les seves desgràcies sexuals i emocionals amb les dones. Ella creu que si l’autor francès fos dona ja li haurien llegit la cartilla cinquanta cops. “No estimar les dones, per a un home com Houellebecq, és una actitud. No estimar els homes, per a una dona, és una patologia”. Per a mi, i ho dic amb tot l'amor del qual soc capaç, no poder estimar perquè en tots els exemplars de dona o d'home hi veus l'estigma del seu gènere és una patologia. Com ho és aquest regust obsessiu per la marginalitat, per humiliar-se i per tractar-se de lletja que té Despentes. O aquesta esmena general que fa al matrimoni. No és possible, en aquest món global de domini, supervivència i màrqueting personal, que no hi hagi res més emancipador que donar-se a algú sense patir per si t'explotarà o t'anul·larà?

Teoria King Kong, de Virginie Despentes. L'Altra Editorial, 2018. Pròleg de Maria Cabrera i Callís. Traducció de Marina Espasa.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor