Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Paga'm bé i diga'm «puta»

«'Teoria King Kong' és un assaig amb tres virtuts fonamentals: surt de la vida, està escrit amb fúria i és ple de tesis fortes. Convé llegir-lo»

per Anna Punsoda, 8 de febrer de 2018 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tres homes violen una punk adolescent que torna de divertir-se a Londres. És Virginie Despentes, que poc després, cansada de feines humiliants cobrant misèria, es dedicarà dos anys a la prostitució. Quan al 1993 publica Folla’m –novel·la que adaptarà ella mateixa al cinema- engega un carrera d’èxits literaris que té en Teoria King Kong (L’Altra Editorial, 2018) un moment molt important.
 

Teoria King Kong és un assaig amb tres virtuts fonamentals: surt de la vida, està escrit amb fúria i és ple de tesis fortes. Convé llegir-lo. Pel plantejament honest d’algú que intenta entendre l'entorn explorant les pròpies experiències. Pel gust al desconcert complex que provoca. I perquè és un text sense trampes amb què pots discutir de tu a tu sense pudor.
 
Despentes s’ocupa a fons de la violació, de la prostitució i del porno, tres mons que ha transitat. Vol entendre els processos polítics que des de finals del segle XIX han construït els models actuals de dona i d’home. I dona tombs a la relació següent: el cos de la dona pertany a l’home en la mesura que el cos de l’home pertany a l’Estat. D’aquest robatori de cossos sòrdid, d’aquesta construcció política de la virilitat i de la maternitat, només se n’han beneficiat els rics -ells perquè enviaven a morir els desgraciats i elles perquè feien el te mentre majordomes i mainaderes pencaven-.
 

Però Teoria King Kong no està escrit des del ressentiment social. Tampoc des de la moralina cristiano-marxista. L’autora reivindica el dret de les dones a fer diners amb el seu sexe. Fent de putes en bones condicions, per exemple. O cobrant bé del porno. Despentes es pregunta per què fins i tot a la indústria del sexe, on qui té els papers protagonistes són elles, els qui han fet diners continuen sent senyors.
 
Trencant amb els llibres que parlen de construccions polítiques i de dispositius culturals, Teoria King Kong no és una negació de la natura. Virgine Despentes és partidària d’explorar-la a fons. D’explorar cada cos. Et pregunta, senyora, per què un home hauria de saber què t’agrada al llit si no ho saps ni tu, que tens pànic a masturbar-te. Ella vol obrir la gàbia a King Kong, aquest híbrid mític d’home i de bèstia, anterior a la separació del mascle i la femella, quan no posàvem els cossos al servei dels Estats malalts.
 
Pel que fa a la taradura social, és molt clara: “el cos col·lectiu funciona com un cos individual: si el sistema és neuròtic, engendra estructures autodestructives de manera espontània”. Sobre això vull fer un apunt. Sigmund Freud va omplir pàgines i pàgines parlant de la neurosi. En canvi, sobre la salut mental només va dir: “una persona sana és aquella capaç de treballar i estimar”. Molts ho troben una explicació banal. A mi em sembla rodona, i a més molt adequada per aquest cas.
 
Hi ha un moment a l’assaig on Despentes parla de Houellebecq i de les seves desgràcies sexuals i emocionals amb les dones. Ella creu que si l’autor francès fos dona ja li haurien llegit la cartilla cinquanta cops. “No estimar les dones, per a un home com Houellebecq, és una actitud. No estimar els homes, per a una dona, és una patologia”. Per a mi, i ho dic amb tot l'amor del qual soc capaç, no poder estimar perquè en tots els exemplars de dona o d'home hi veus l'estigma del seu gènere és una patologia. Com ho és aquest regust obsessiu per la marginalitat, per humiliar-se i per tractar-se de lletja que té Despentes. O aquesta esmena general que fa al matrimoni. No és possible, en aquest món global de domini, supervivència i màrqueting personal, que no hi hagi res més emancipador que donar-se a algú sense patir per si t'explotarà o t'anul·larà?

Teoria King Kong, de Virginie Despentes. L'Altra Editorial, 2018. Pròleg de Maria Cabrera i Callís. Traducció de Marina Espasa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Anna Punsoda
(Concabella, 1985) Va llicenciar-se en periodisme i en filosofia i guanya diners fent traduccions, classes, crítiques i alguns llibres. Ha après algunes coses. Només demana anys i força per explicar-les amb brillantor.

Twitter: @annapunsoda

Bloc: www.annapunsoda.wordpress.com
04/04/2018

L’oportunitat Jordi Graupera 

07/03/2018

Per què ha tocat fons la política catalana?

21/02/2018

Per què els homes estimen les dones

08/02/2018

Paga'm bé i diga'm «puta»

24/01/2018

L'afer Bassets vist per Anna Punsoda

04/01/2018

​Com perdre un cicle polític i continuar governant

19/12/2017

Votar dempeus

05/12/2017

Espanya i l'alienació mental catalana 

10/10/2016

L'esperit crític en temps dels Proficiency

26/09/2016

​L'estranya regressió de la Shakira

Participació