Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

L'independentisme del sí però no

«Una investidura simbòlica i una d’efectiva, l’enèsima mostra d’astúcia absurda que ni evitarà cap embat judicial ni materialitzarà la promesa de restituir el Govern»

per Maria Vila Redon, 5 de febrer de 2018 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’ençà del 10 d’octubre, en què Carles Puigdemont va deixar en suspens una independència que no havia declarat, l’independentisme ha cedit els tempos i la iniciativa al govern espanyol i els seus aparells, que havien sortit clarament derrotats de l’1 d’octubre. Del que va passar durant aquell mes, fins a l’aprovació de l’article 155 de la Constitució espanyola i el seu corresponent acatament -només unes hores després d’haver declarat la independència-, tard o d’hora algú n’haurà de parlar. Ara per ara, la repressió impedeix tenir un debat honest sobre això, i així és com l’independentisme vaga sense rumb des d’aleshores.

Com sempre ha passat amb l’estat espanyol, l’acatament de la intervenció total de la Generalitat per part del govern espanyol no va estalviar la persecució judicial contra el Govern en ple. Avui, el vicepresident i el conseller d’Interior segueixen a la presó. Desconvocar la concentració davant de la seu del departament d’Economia el dia 20 de setembre tampoc no va impedir que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fossin empresonats. A escala més petita –i ara ja gairebé ridícula-, convertir el 9-N en un procés participatiu tampoc no va estalviar la inhabilitació d’Artur Mas i els seus consellers. Afluixar, com s’ha vist tantes vegades, no serveix per a res més que donar embranzida a la repressió.


Amb l’ajornament in extremis del ple d’investidura de dimarts passat, el president del Parlament va tornar a cedir la iniciativa a l’Estat, que no es mourà ni un mil·límetre. Si Torrent no està disposat a permetre la investidura de Puigdemont, ho hauria d’haver dit de seguida, posant damunt la taula la promesa electoral del retorn (físic) del president per part de JxC i preguntant al candidat a l’exili quines mesures li demanava exactament a la carta que li va adreçar.

Però hi haurà acord i el ridícul que tothom va fer aquell dia tampoc no haurà servit perquè surin les discrepàncies i es tingui un debat sa i honest sobre què es vol fer en els propers anys, quins han estat els errors i com es poden evitar en un futur. En el moment d’escriure aquest article, alguns mitjans parlen d’una investidura simbòlica i una d’efectiva, en l’enèsima mostra d’astúcia absurda que ni evitarà cap embat judicial ni materialitzarà la promesa de restituir el Govern –ni molt menys desplegarà el mandat de l’1 d’octubre.

L’independentisme com a projecte polític no es podrà refer fins que no dugui a terme un debat seriós sobre els darrers 4 mesos, se sobreposi a la repressió i entengui que l’autonomia ha mort per sempre més i per tant no hi ha institucions a recuperar. I que si canvia l’escenari, segurament també hagin de canviar els actors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

15/04/2019

La cruïlla d’Israel (segona part)

01/04/2019

La cruïlla d'Israel

Participació