Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La veu de Nació

​La democràcia, en perill

«S'està produint una disminució notable del poder de la ciutadania que va degradant, a poc a poc, els drets més fonamentals»

per Karma Peiró, 3 de febrer de 2018 a les 20:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mai com ara s’havia consultat tant el codi penal. I no em refereixo als professionals del Dret, sinó a la gent del carrer, als que a la tauleta de nit tenen habitualment altres preferències de lectura. A la reiterada pregunta, en cercles familiars o tertúlies: “I ara què?”, segueix cada cop més una explicació sobre el significat del delicte de sedició, el de rebel·lió, el de desobediència o el d’incitació a l’odi en funció dels esdeveniments que vivim. Aquesta setmana, amb l’esbombament que Ana Rosa Quintana va fer a Telecinco dels missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín ha estat el torn de comprovar què diu exactament l’article 197.1 del codi penal, titulat: “Del descobriment i revelació de secrets”.

Tal com es van produir els fets, ha quedat clar que no són constitutius de delicte. Si bé és cert que es tracta d’una conversa privada captada i difosa per un tercer que n’és aliè, també cal tenir en compte l’àmbit i el moment dels fets. Comín no era en un espai privat o íntim, sinó en un acte públic en què havia participat. Al respecte, el Consell de la Informació de Catalunya ha constatat que “preval el dret a la informació sobre el de la privacitat, en la mesura en què la veracitat i l’interès públic del contingut dels missatges són objectivament inqüestionables”.  


És curiós també que malgrat la tecnologia més avançada d’encriptació de missatges per preservar les comunicacions, sempre hi ha maneres absurdes de ser espiat. La ingenuïtat de Toni Comín es podria haver solucionat fàcilment aplicant un protector de pantalla amb filtre de privacitat, que permet llegir només si es mira de front. Si algú tracta de veure el contingut en un angle superior als 30º, la pantalla apareix en negre. Costa 8 euros, es pot aplicar a la pantalla del portàtil també i és molt pràctic quan s’ha de treballar al tren o a l’avió, on les distàncies són molt curtes.

Però la polèmica que van provocar els missatges durant les primeres hores, va quedar relegada a l’oblit una vegada s’havia analitzat cadascuna de les paraules enviades. No crec que l'exclusiva d'Ana Rosa Quintana fes canviar d'opinió a cap dels que van votar Puigdemont el 21-D. I es va tornar al punt de partida, al debat d’investidura que es va ajornar. Si bé és cert que les entitats estan reclamant la màxima unitat als partits sobiranistes i que “parlin clar” per trobar “respostes polítiques complexes”; també ho és que l’ofensiva judicial que patim passarà factura, en un moment o altre, al govern espanyol.

El setmanari britànic The Economist va fer aquesta setmana una demolidora valoració sobre la salut de la democràcia a Espanya. El rànquing "The Economist Intelligence Unit" carrega durament contra la gestió de Mariano Rajoy en la crisi política amb Catalunya. El rànquing posa l'accent en el fet que hi hagi presos polítics i remarca el "tractament repressiu" de personalitats polítiques separatistes. "En els nostres temps, en una democràcia moderna, veure a funcionaris electes processats per càrrecs que semblen força arcaics, no pot classificar Espanya com una democràcia completa".

“La democràcia plena” està en perill, assenyala l’informe. És fàcil entendre els motius d'aquesta valoració. Els analistes destaquen que en el darrer any s’han disminuït notablement les garanties democràtiques, per la decisió de l’executiu “d’impedir per la força” la celebració del referèndum de l’1-O. Encara que el ministres Zoido i Dastis intentin treure ferro a les imatges de la brutalitat policial, res no poden fer per obstaculitzar que els estudis internacionals les recullin. La disminució de les garanties democràtiques va degradant, a poc a poc, els drets més fonamentals de la societat. 


Per tant, les accions i decisions de Rajoy estan en el punt de mira internacional. És bo recordar també que el Consell Europeu va picar el crostó al govern espanyol, a principis d’any, per no haver complert cap de les recomanacions que s'havien fet el 2013 en matèria de corrupció de parlamentaris, jutges i fiscals. Un debat que continua i continuarà vigent per molts mesos, tal com s'està portant la causa general contra l'independentisme. Al respecte, Rafael Jiménez Asensio, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Dret Públic, recordava: “Hi ha una desídia tenyida d'ignorància, quan no de cinisme, alhora que les institucions engeguin mecanismes de prevenció per lluitar contra la corrupció. El problema és d’un dèficit de qualitat democràtica altíssima”.

I respecte al concepte de "democràcia" afegiria les paraules del filòsof Ferran Sáez Mateu, quan diu que darrerament el terme s'ha desvirtuat tant que val més obviar la paraula. "Quan un Parlament es veu obligat a prendre decisions alienes a la seva voluntat, no podem continuar parlant de democràcia".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació