Opinió

Desmuntant mites sobre la investidura

«Malgrat que les forces independentistes van obtenir majoria absoluta en nombre d'escons, el procés no està pas essent senzill ni tranquil»

per Gemma Ubasart , 2 de febrer de 2018 a les 20:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les eleccions del 21-D van obrir una nova fase de disputa en la política catalana: el procés d'investidura i formació de govern. Malgrat que les forces independentistes van obtenir majoria absoluta en nombre d'escons, el procés no està pas essent senzill ni tranquil. Cada dia succeeixen gestos i declaracions que mantenen viva la disputa i el clima conflictual. Ara bé, el ric debat s'omple a voltes de fal·làcies o mitges veritats. L'objectiu d'aquest article és posar en dubte algunes afirmacions que diversos actors polítics han posat en circulació durant aquestes setmanes i que sembla que a costa de repetir-se s'hagin de consolidar com a dogmes.

La primera. Ciutadans afirma que la seva cap de llista no pot ser elegida presidenta per culpa del sistema electoral que tenim. Si bé és cert que el prorrateig, el repartiment d'escons a cada circumscripció, dóna més pes al vot d'una persona de Girona i Lleida que a una de Tarragona i Barcelona, també ho és que la fórmula d'Hont beneficia els primers partits, i en aquestes eleccions el partit d'Arrimades ha resultat ser el guanyador. Aplicats els dos elements citats (prorrateig i fórmula d'Hont) als resultats del 21-D resulta que Ciutadans surt beneficiada per l'actual sistema electoral (si fem una comparació amb l'aplicació d'una proporcionalitat absoluta).


La segona. Junts per Catalunya no es cansa de dir que s'ha d'investir president a Puigdemont perquè és el que la gent ha votat. En un sistema parlamentari (com ho és el nostre) la ciutadania escull als diputats i són aquests, en la sessió d'investidura, i segons les majories que aconsegueixen conformar, que voten a un president o presidenta, que a l'hora escull els membres de l'executiu. En el cas concret de casa nostra, el president o presidenta pot ser qualsevol diputat, però ha de ser diputat. Es tracta d'una singularitat pròpia introduïda a l'Estatut de Sau amb l'objectiu que Tarradellas no tingués intencions de repetir en el càrrec.

La tercera. Els dirigents d'ERC i PDECat (que de manera més o menys explícita han fet autocrítica respecte a la passada legislatura i desitgen obrir una nova etapa que aixequi el 155 i ens retorni l'autogovern) continuen obsessionats en afirmar que l'única majoria que suma és la independentista. Però mentre ells aposten per la distensió, la CUP i el cercle de Puigdemont prioritzen una estratègia de la tensió. Allò que els unia en un passat, pot ser que no els uneixi en el present. El nostre sistema de partits es caracteritza per ser multipartidista, amb una alta fragmentació, fet que comporta que els executius sortint hagin de comptar amb el vistiplau de més d'una formació política, entrant en joc la capacitat de fer coalicions. Les coalicions possibles depenen de programes i prioritats, però d'avui, no d'ahir.


Perquè quan un escenari està bloquejat, potser cal desmuntar mites i dibuixar-ne de nous.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació