Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Puigdemont contra el fals realisme

«Puigdemont és avui l’únic impediment a la normalització de la repressió ara que la idea de desplegar la república s’ha esfumat per complet»

per Maria Vila Redon, 22 de gener de 2018 a les 21:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nou mantra de recuperar les institucions obvia que les institucions estaran buides de poder per sempre més, sense cap capacitat de gestió real. L'estat de les autonomies ha mort i el 155 ha arribat per quedar-se, encara que sigui de manera intermitent. Abans de les eleccions, el govern espanyol va dir que el 155 duraria fins que hi hagués un nou govern, però si el nou govern no els agrada faran tot el possible per impedir que prengui possessió i el 155 es perpetuarà fins que la renúncia a la independència sigui total -o fins que guanyin ells. Tot plegat en un context en què, sense defensar-nos, hem donat via lliure a la repressió.

L'independentisme ha estat derrotat i quan en siguem conscients potser podrem escurçar el número d'anys de grisor que ens esperen abans no torni a donar-se una oportunitat. En aquests moments, les apel·lacions al “realisme” no són més que renúncies sense rumb ni autocrítica, una normalització de la repressió que no podem admetre.


Al voltant del 21-D, ja vaig dir que si l’objectiu era donar continuïtat a l’1 d’octubre –i en conseqüència no consolidar la repressió- em semblava que era millor que els encausats no formessin part de les llistes electorals. Però Junts per Catalunya i ERC van reservar els primers llocs als represaliats i la CUP, que era l’opció més lliure de totes, va perdre 6 diputats. Ara bé, una cosa és omplir les llistes amb exiliats o empresonats parlant de restitució, i una altra de ben diferent és dur aquesta restitució fins al final.

Més enllà del fet que pugui tornar o no, ara mateix sembla que només Carles Puigdemont està disposat a seguir posant l’estat espanyol davant del seu mirall autoritari. Ell és l’únic candidat a la presidència, sorgit d’unes eleccions il·legalment convocades, i ell és el candidat que no volen els qui van convocar les eleccions.

Puigdemont, que des del meu punt de vista no en va encertar ni una des del dia 2 d’octubre, és avui l’únic impediment a la normalització de la repressió ara que la idea de desplegar la república s’ha esfumat per complet. Si no és investit, caldrà anar a unes noves eleccions: no hi pot haver normalitat institucional possible mentre duri aquest estat d’excepció encobert. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

15/04/2019

La cruïlla d’Israel (segona part)

01/04/2019

La cruïlla d'Israel

Participació