Opinió

TV3: una realitat obstinada

«Defensar aquests mitjans, defensar TV3, és fer front al Gran Germà que voldria uniformitzar-nos de la mateixa manera que ho ha aconseguit a molts altres llocs de l’Estat»

| 13/01/2018 a les 20:03h
Durant la Super Bowl de la temporada 1983-84, Apple va presentar l’anunci potser més impactant de la història de la publicitat televisiva. Aquells dies Steve Jobs presentava Apple com l’única alternativa al gegant IBM i jugava amb l’amenaça orwel·liana, totalitària, del Gran Germà i 1984.

Ha passat tot just un terç de segle. I el poder econòmic i polític a nivell global –amb Apple com a soci glamurós- s’ha fet amb el control de la majoria d’aplicacions i de serveis desplegats a Internet, condiciona el gruix del processament i distribució de la informació, s’ha apropiat dels bocins d’intimitat que hem anat cedint a les xarxes, i comercialitza les nostres inclinacions amb l’assistència de potents algoritmes. Faig, efectivament, una simplificació de processos d’una gran complexitat. Però les formes de la dominació política i ideològica s’han sofisticat i els nous populismes disposen d’unes avançades maquinàries de construcció de la realitat capaces de suscitar les més vives emocions i mobilitzacions. Ja no parlem de les indústries de la consciència i el risc d’alienació que denunciaven els autors de l’escola de Frankfurt. Ara ja és del tot evident que es tracta d’indústries de l’experiència, d’indústries de la realitat. Usem el concepte de postveritat com un eufemisme que, de fet, fa referència a la creixent indústria de l’engany i la intoxicació. Una indústria que no para d’incorporar velles capçaleres, marques identificadores i professionals dels mitjans de comunicació convencionals.


Fa tres dies TV3 va projectar el documental de Lluís Arcarazo i Mediapro sobre la jornada del referèndum de l’1-O amb un gran èxit d’audiència. Avui dissabte, quan aquestes ratlles ja estiguin disponibles a NacióDigital, TV3 torna a emetre el documental acompanyat d’un debat. Serà també un èxit d’audiència, ben segur. La raó d’aquesta resposta de l’audiència és la possibilitat de veure reflectida la realitat -una realitat viscuda- a la televisió. Feta amb gravacions com les nostres.

Volem poder assistir a una recreació rigorosa del que va passar. Conèixer un material de síntesi que té la voluntat de documentar uns fets excepcionals. La ciutadania vol veure’s participant en una jornada gloriosa que la història rememorarà. Passi el temps que passi. Ningú dels i de les qui vam ser-hi ho oblidarem mai. No oblidarem l’ambient de complicitat comunitària, l’espontaneïtat de molts lideratges, la brutalitat policial a tants llocs, la fermesa de tantes persones, la solidaritat fraternal de molts altres, la percepció que junts doblegàvem la violència de l’Estat.

La transcendència de l’1-O, la seva influència social i política, l’abast dels efectes educatius del comportament i del compromís cívic exhibit en la defensa del dret a votar i el dret a decidir, encara no es poden determinar. L’experiència compartida i protagonitzada per tanta gent no s’acaba en la repressió i la persecució posterior dels responsables polítics engarjolats, exiliats i perseguits policialment i judicialment. L’impacte futur dels fets del primer dia d’octubre del 2017 serà, sens dubte, profund i de llarg recorregut. Perdurarà i deixarà empremta. I la primera cosa que ens cal, enmig de la intoxicació permanent del sistema informatiu de la monarquia centralista i reaccionària, és preservar la memòria del que va passar.

L’ofensiva contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, contra TV3 i Catalunya Ràdio, -amb “el País”, acabat d’ingressar en la Brunete mediàtica, fent mèrits per ser acceptat com el més lleial de la caverna- és l’intent més ambiciós endegat fins ara de privar Catalunya d’un espai de comunicació homologable i professionalment competent. Un espai o un sistema de comunicació a través del qual puguem emmirallar-nos i exercir la reflexió crítica sobre la nostra societat, com és i com ens agradaria transformar-la. Volen erosionar el sistema educatiu i liquidar TV3 perquè la seva existència té un paper fonamental en el reconeixement de la nostra singularitat, de la nostra diversitat interna i del nostre pluralisme democràtic. Sense un sistema informatiu de qualitat no és possible bastir un bon model de participació democràtica. La República vol persones lliures; i les persones només són lliures si tenen garantit l’accés a la informació, el coneixement i la cultura i la possibilitat de tenir un criteri propi sobre tota mena d’afers. Preservar la memòria de l’1-O, evitar la seva desnaturalització a còpia de resolucions judicials manicomials, deixar clar qui és violent i qui és demòcrata. Tot això és fonamental. Per això voldrien carregar-se TV3.
Són els que troben normal que les formacions que van guanyar les eleccions passades, tot i les condicions imposades per afavorir el bloc monàrquic, tinguin representants a la presó i a l’exili. I, en canvi, fan conyeta de la possibilitat de recórrer a les escletxes reglamentàries per poder simplement votar o ser investit. Bloquegen barroerament la carretera i es queixen que n’hi ha que volen passar a peu per la vorera. En diuen “estado de derecho”.

Els pròxims dies la Filmoteca de Catalunya evoca Patricio Guzman i projecta algunes de les seves pel·lícules documentals. El vaig conèixer el 97, a València, quan difonia “Memòria obstinada”. El documental recollia les emotives reaccions de joves xilens davant les imatges que explicaven el cop d’estat de Pinochet i la Cia contra el govern d’Allende i la “Unidad Popular”. La feina de Patricio Guzman i altres cineastes, artistes i intel·lectuals xilens ha estat fonamental per preservar la memòria d’unes lluites i unes conquestes que no han perdut mai el sentit.

A Catalunya, TV3 i els mitjans de comunicació realment compromesos a mostrar la realitat són l’escletxa que ens permet moments de connexió amb la realitat, amb unes històries que nosaltres mateixos ens entossudim a protagonitzar. Defensar aquests mitjans, defensar TV3, és fer front al Gran Germà que voldria uniformitzar-nos de la mateixa manera que ho ha aconseguit a molts altres llocs de l’Estat. Combinant una dieta informativa feta de desmemòria, entreteniment estupiditzant, i la reiteració d’una proposta identitària única i fossilitzada. Defensem TV3 i tinguem cura que els nostres propis essencialistes i fonamentalistes –els que voldrien simplement que la identitat acabada i definitiva fos la catalana, tal i com ells la interpreten- no la puguin condicionar.

El comunicacional sempre és un front bàsic en la defensa de la llibertat i la democràcia. El declivi de la veritat i el rigor periodístic que patim fan aquest front encara més determinant. No deixem que el cicle repressiu i d’abús de poder, els que l’orquestren i els que els aplaudeixen, ens privin de la capacitat de pensar-nos i de criticar-nos pel nostre compte i amb els nostres propis recursos. Tenim poques estructures d’estat decisives. TV3 i Catalunya Ràdio ho són. Procurem obrir-les i millorar-les; fem-les encara més plurals i qualificades; però no les posem en risc.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
Quin pais!, 13/01/2018 a les 20:18
+0
-0
TV3 s'ha convertit en órgan de propaganda a favor del Govern i d'una minoria de catalans, anant en contra de la majoria de catalans i de l'estat espanyol. Què s'esperaven, una subvenció per seguir enmerdant amb propaganda i manipulació? Volien una medalla per fer TN consistents en 30 minuts de propaganda independentista disfressada de costumisme (al meu poble ens hem tirat un pet de colors a favor del referèndum, ara sortim a TV3 a explicar-ho!)?

Si prens partit, si et converteixes en una eina de propaganda política, ja et pots esperar que els altres no quedin de braços plegats. i tot pelgat pitjor ho tenim els catalans que no volem independència, que paguem amb els nostres diners per que Mediapro rebi una mamandúrria per fer un publirreportatge de l'1O!!
Preservar la memòria és una cosa
Anònim, 14/01/2018 a les 00:00
+0
-0
i una altra diferent repetir-se com l'all !!
Internet
Anònim, 14/01/2018 a les 03:48
+0
-0
Jo he vist el documental Sense ficció 1-O per la internet en un vídeo.

Sembla mentida que a l'Estat espanyol encara practiqui la censura i negui Drets fonamentals com el Dret a Vot, Freedom of Speech i Freedom of the Press.

Us enganyen fent servir diners públics per subvencionar Bancs, Foment i Cervantes i no us quexeu?

I es quexan de TV3 que sino t'agrada tot el que has de fer es canviar el canal?

Jo que sóc a fora de veritat feu-vos-ho mirar perquè l'Estat us està prenent els diners, els Drets i el pel.
Obstinadament...
B. Runner, 14/01/2018 a les 09:22
+0
-0
Obstinadament dolenta, de baixa qualitat, degut a la manca de professionalitat dels seus empleats que ho són per la seva adscripció política més que per les seves capacitats professionals.
TV3 és el regne de l'endollisme.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Manuel Tresserras
Professor de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A Twitter: @jmtresserras.
Sara González | 4 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana
01/01/1970
Terricabras es queixa al portaveu i director de comunicació Jaume Duch per la informació "errònia" i "esbiaixada" que s'ha ofert sobre una denúncia per "discriminació lingüística" al Comitè de Peticions
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format