La veu de Nació

La grandesa d'aquell dia

«L’1 d’octubre va ser una jornada terrible per la violència policial però inoblidable per la capacitat de superació i la intel·ligència col·lectiva»

| 13/01/2018 a les 20:04h
“Van ser accions de violència directa contra la policia”, ha justificat aquesta setmana el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, davant del magistrat que investiga les càrregues de l’1-O. El jutge Francisco Miralles va desestimar la proposta de la Fiscalia d’arxivar els casos de ferits sobretot després de comptabilitzar, el mes de novembre, un total de 230 denúncies de ciutadans, a banda dels 50 informes mèdics de lesions que li van remetre els serveis d’emergències. L'agressivitat d'aquell dia també queda explicat en l'emotiu relat del músic Roger Español, cec d'un ull per l'impacte d'una pilota de goma disparada per la Policia Nacional espanyola. No obstant això, dos mesos més tard, el comandament de l’operatiu legitima les càrregues perquè “determinats individus” van intentar impedir físicament l’accés als col·legis. “Els antidisturbis van haver de salvar aquesta resistència per complir amb les ordres del TSJC i impedir el referèndum”, segons s’explica en un informe.

Tothom recorda l’1 d’octubre com una jornada terrible per les actuacions que Pérez de los Cobos intenta ara defensar; però inoblidable per la capacitat de superació davant d’una adversitat violenta. El resultat va ser de més d'un miler de ferits i més de dos milions de vots. Tothom que aquell dia va intentar votar tenia el record fragmentat de la jornada, repartit entre l’escenari que li va tocar viure i els altres que va descobrir a través de pantalles de mòbil o de les imatges televisades. El director de la magnífica crònica l’1-O, Lluís Arcarazo, ho explicava a NacióDigital aquesta setmana, poc abans d’emetre’s el documental: “Hi havia la sensació que s'estava fent una cosa ben feta, amb respecte, sentit comú i una gran intel·ligència col·lectiva”.


Una intel·ligència que va aconseguir superar també les traves tecnològiques que impedirien fer servir el sistema muntat pel referèndum. Un discret grup d'experts informàtics no relacionats amb el Govern, però amb el seu suport, s'havia posat en marxa per muntar un sistema  alternatiu al clausurat per la Guàrdia Civil la tarda anterior. "No hem tingut temps d’assumir la grandesa d’aquell dia”, va afegir Arcarazo reflexionant sobre els fets. Aquesta setmana 1.135.000 d'espectadors/protagonistes van poder seguir a través de TV3, per fi, el relat complet d'aquell dia.

El més admirable va ser l’autoorganització de milers de persones i la defensa (enginyosa i divertida, en alguns escenaris) d’un símbol tan important com el de les urnes, uns dipòsits de plàstic que havien de recollir unes paperetes que expressaven la voluntat del poble català. Malgrat la por i el neguit generalitzat, i sobretot després d’haver rebut (o haver vist) la violència aplicada davant de la resistència passiva. Per això sorprenen tant les declaracions de Pérez de los Cobos quan diu que “van ser accions de violència directa contra la Policia”, perquè les imatges recollides mostren, des de diferents angles tot el contrari. Algú podrà dir que tot són punts de vista, que la televisió pot enganyar, i que el director de l’1-O no va afegir “els cops o puntades de peu” que es va endur la policia espanyola i la guàrdia civil en alguns col·legis perquè es van dedicar només a uns escenaris concrets. Es podria acceptar.

Però el fet és que el documental també es va fer amb les imatges que centenars de persones van recollir. “Amunt els mòbils i a gravar tot el que facin”, era la consigna generalitzada. Perquè, una vegada més, la informació és la millor defensa. Gràcies a aquest material es van reconstruir seqüències senceres del que va passar. I encara ara es poden seguir a través de Twitter amb l’etiqueta 1-O que va reviure dimarts passat amb l’emissió del documental. Si això no és suficient, també caldria afegir el treball audiovisual dels corresponsals estrangers desplaçats a la capital catalana aquell dia, que van ser centenars. La gent va fer possible l’1-O, amb el desig únic i explícit d’exercir el dret a decidir el futur per Catalunya. I documentals com el d’Arcarazo ajuden a valorar la proesa aconseguida entre tots.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres