la veu de nació

No perdre el carrer

«El sobiranisme necessita ja un full de ruta que ha d'incorporar la mobilització permanent per fer front a la via repressiva de Rajoy»

| 12/01/2018 a les 20:50h
El contingut de les declaracions de Quim Forn i els "Jordis" davant el jutge Pablo Llarena al Suprem i la sortida d'escena que han fet Carme Forcadell, Artur Mas i Carles Mundó aquesta setmana han fet que qualli una certa sensació de deserció dels principals dirigents del procés que va arribar al seu clímax l'1 d'octubre i va col·lapsar el 27 d'octubre, amb el no desplegament de la República proclamada i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Les eleccions del 21 de desembre van servir perquè l'independentisme donés una segona oportunitat als seus dirigents i censurés la via repressiva empresa pel govern central però, més enllà de la satisfacció col·lectiva de la nit electoral, els darrers fets no conviden a l'optimisme i alimenten una certa angoixa.

Ara calen respostes, omplir de contingut la legislatura. Difícilment l'independentisme recuperarà la iniciativa, i per tant mantindrà o ampliarà el seu suport popular, si no és capaç de posar-se d'acord en què cal fer en els propers anys. Ho van intentar abans de les eleccions, però el marc d'excepció de la convocatòria i les urgències dels partits van aconsellar deixar-ho córrer. Això va fer encara més meritori el resultat. Més de dos milions de persones van votar un moviment liderat per un president que havia fugit a Brussel·les després d'amagar amb convocar unes autonòmiques sense més, o bé un partit encapçalat per un dirigent empresonat i amb un discurs erràtic sobre com calia restituir les institucions.


Tres setmanes després, uns i altres segueixen enredats en qüestions formals i de repartiment de cadires, que lògicament cal resoldre però que han fet que el debat sobre què fer, que es podria fer en paral·lel, ha quedat arraconat. S'ha d'afrontar i resoldre-ho amb un comú denominador que preservi la unitat dels sis actors, necessaris tots ells: Junts per Catalunya, ERC, la CUP, els CDR, Òmnium i l'ANC.

Hi ha consens en què el resultat no permet, a hores d'ara, i malgrat l'esforç titànic de l'1-O -del qual en queda la dignitat i la desconnexió emocional que aquesta setmana ens ha evocat el reportatge emès per TV3- desplegar la República, però també s'accepta que és un mandat per seguir avançant. Fer-ho no és fàcil en l'actual context repressiu. La clau repressiva, que condiciona els moviments d'alguns líders polítics que han preferit sortir de la primera línia, és una de les principals variables de la legislatura. La manca de full de ruta alimenta les sortides personals, sempre lícites, i les estratègies contradictòries, fins i tot dins dels mateixos partits. I si els gestos, ja siguin publicant una pàgina web del govern legítim de la República o investint un president des de la distància violentant el reglament de Parlament, no s'emmarquen en una estratègia compartida i coherent que aboni els fets acaben restant més que no pas sumant.

I en l'acord sobre què fer cal tenir molt en compte la variable de l'actuació de l'Estat, que per ara no té cap altra resposta que la repressió. El sobiranisme haurà d'articular una estratègia, i aquí els Comitès de Defensa de la República poden ser una eina clau, que passi per la mobilització permanent. Rajoy no pot arribar a la conclusió que la seva estratègia és rentable i que li ha servit per frenar la República primer i per espantar i fragmentar el bloc del sí després. Les interlocutòries de Llarena, que justifiquen els empresonaments i altres mesures d'excepció per, entre altres assumptes, el suport popular als presos, donen pistes de què és el que volen atacar els poders de l'Estat, de què és el que els fa por.

Tant si el full de ruta passa per restituir les institucions, internacionalitzar la causa independentista i ampliar la base a partir del debat nacional del procés constituent com si passa per tibar de nou la situació amb el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya un cop investit, aquest ha d'estar apuntalat pel carrer. I els ciutadans no poden ser, de nou, tractats com una massa governada només per les emocions i incapaç d'entendre la complexitat i la dificultat d'un objectiu polític que té costos de transició. Al carrer va començar el procés en aquella inesperada manifestació de la Diada de 2012 i al carrer ha de seguir.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Al carrer NO ES RESOL RES!!
Anònim, 12/01/2018 a les 22:30
+0
-0
Realment son els tribunals i les lleis els qui posen l'ordre.
I això s'ha produit i NO ES POT REPETIR
Crítica constructiva
Anònim, 13/01/2018 a les 04:51
+0
-0
Bé, Ferran Casas.
El País Real
Anònim, 13/01/2018 a les 09:26
+0
-0
El país real ,el de las empreses,treballadors,hospitals,inversos,el que omple las autopistes a les7 del mati lo que vol es normalitat,ordre,no mes tonteries.
Em recorda molt
B. Runner, 13/01/2018 a les 10:10
+0
-0
Aquesta frase em recorda molt a la de Fraga --el gran demòcrata--: La calle es mia.
Per què serà?
Els tics autoritaris i totalitariste us delaten...
La calle
Anònim, 13/01/2018 a les 11:22
+0
-0
Si algo se ha demostrado en el "procés" es que la calle ya no es de los indepes. Y mucho cuidado con eso, porque de aquí al enfrentamiento personal no hay distancia. Ambos bandos tienen exaltados en sus filas y por eso es muy peligroso llamar a la gente a las calles.
Se sabe como empieza, pero nunca como acaba. Acordémonos de Yugoslavia.
Quedar-nos a Espanya no és una opció, és un doi.
Blai, nacionalista català., 13/01/2018 a les 13:01
+0
-0
Quedar-nos a Espanya és una temeritat. Fugir-ne és l’opció més entenimentada, més justa i més ponderada que podem fer. Espanya és garantia d’arbitrarietat i d’espoliació extremes, contra la desvalguda Catalunya.

Mantinguem-nos mobilitzats i sempre a punt per fer servei a Catalunya.
marxeu
expt, 13/01/2018 a les 14:18
+0
-0
Es lamentable a aquestes alçades la mateixa matraca del marxem.
Per tots aquests, il.lustrar-los:
Aixo no es Korea del Nord, poden fer les maletes si així ho decideixen quan vulguin. Els unionistes no els trobarem a faltar.
El carrer
B. Runner, 13/01/2018 a les 18:10
+0
-0
La frase em recorda molt a la que va dir el demòcrata Fraga: La calle es mía.
Els tics totalitaris us delaten.
Al autor
Anònim, 13/01/2018 a les 19:02
+0
-0
Claro que sí hombre. Y que le den morcilla al 52% de los catalanes que no están en su "grupito". Lo que describe es anarquismo. Preveo un 155 massss largo de lo esperado. Revolucionario de pacotilla. Que esto es España, por favor.
Paraules quan no tenim fets...
Jcm, 14/01/2018 a les 10:05
+0
-0
Bon analisi Ferran !
Quedar- se nomes amb les paraules sense voler entrar en el fons es perillos i quasi sempre inutil
**No podem perdre el carrer** s'ha d'entndre en que " el carrer " , o sigui els ciutadans , tenim que exigir dels governants que directa o indirectament escullim ens portim per el cami que la majoria ha escollit , pero tinguent tambe en compte les minories .
Potser es hora de que a Catalunya surtin ja nous liders que ho entenguin i practiquin
Han de sortir ja , rapit , molt rapit , el temps es molt limitat
El dirigents actuals ho haurien de veure clar i ajudar a fer- ho
Si no , anirem de mal en pitjor
Catalans vs espanyols
Comaloform, 15/01/2018 a les 01:37
+0
-0
Això és un enfrontament catalans vs espanyols...o millor dit,un territori on el 48% és català i el 46% és furibundament anti-català...colonialista vingut dels latifundis i minifundis de la "colònia imperialista" vinguda a menys. Per cert,en aquesta afirmació no intervé aquell document administratiu anomenat DNI. Molts hi van venir amb la gorra tapant-los el cervell i altres VAM venir amb la ment oberta de prejudicis, després d'haver estat expulsats de aquells llocs...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Co-autor dels llibres 'Començar de nou' i 'I tot això com es paga?' A Twitter: @Ferrancm.
Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy, en un ple recent del Congrés. | Flickr de La Moncloa
Roger Tugas | 4 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
Manifestació a Perpinyà per la llibertat dels presos | Brice Lafontaine
01/01/1970
Desenes de persones han sortit al carrer aquest matí per exigir l'alliberament dels presos i el retorn a casa dels dirigents independentistes a l'exili
01/01/1970
El president d'Òmnium assegura que "davant la criminalització", el sobiranisme s'ha convertit "en militants de la veritat"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos