Opinió

La independència dels cervells

«Recordem que sovint els qui més es vanten d’uns principis a prova de bomba, més de pressa, quan cal, fan seva la màxima de Groucho Marx i els canvien per uns altres»

| 12/01/2018 a les 20:27h
Es parla a vegades de la bombolla d’opinió que cada mitjà de comunicació estableix amb els seus lectors, però n’hi ha una altra, de prèvia i inevitable, al voltant dels seus mateixos periodistes i articulistes. Sí, se suposa que un columnista expressa les seves idees al mitjà que lliurement ha triat. Però, conscient de la línia editorial d’aquest mitjà, l’articulista, a partir del moment en què comença a escriure, sobretot si parlem de temes sensibles, lliurarà una batalla interior, potser inconscientment, entre els seus pensaments i allò que creu que quadra amb el que s’espera d’ell.

És un territori molt subtil, en què es pot activar un mecanisme natural de defensa, d’aclimatació i justificació, encaminat a que les conviccions, els paràgrafs redactats i l’imaginari del mitjà s’acostin el més possible. Si la teva posició sobre una qüestió important coincideix amb la de l’empresa que et paga, és possible que tendeixis a fer-ho evident, a exagerar-ho fins i tot. Si hi ha una distància, miraràs de suavitzar-la o de carregar-la d’arguments amables. O, segons com, potser et passaràs de frenada renegant-ne amb ostentació i fent-te més defensor de la línia editorial que el mateix senyor editorialista.

Ara que, en una qüestió com la independència de Catalunya, els bàndols són més rígids, l’efecte es pot accentuar. ¿És una casualitat que, fa uns dies, una periodista política de l’ABC, que de joveneta es mirava amb simpatia els sobiranismes català o basc, em defensés amb vehemència, com si es tractés d’una qüestió personal, que els "Jordis" s’hauran d’estar molts anys a la presó perquè s’ho mereixen, exactament tal i com defensa cada dia el seu diari? És natural: si aquesta noia no ho veiés així, i no s’ho digués a sí mateixa quan es veu al mirall pel matí, no podria treballar a la secció de política de l’ABC. No es pot dissimular amb coses així. Hem de fer allò que creiem i, si no és possible, creure en allò que fem. Si aquesta periodista hagués fet la beca de pràctiques a la secció política de, no sé, ‘eldiario.es’, i s’hi hagués quedat, ¿defensaria ara, doncs, l’excarceració dels ‘jordis’? No ho sabrem mai, però podria ser.

I això és perquè no podem viure en guerra amb nosaltres mateixos. No podem pensar sincerament, profundament, una cosa i escriure’n una altra, ni tan sols per sobreviure, i davant de l’amenaça de curtcircuit cerebral, és més soportable modificar els nostres pensaments i assumir-ho com una evolució natural que viure en fals amb la consciència. Hi ha qui té un art en la manera de fer-ho, dolça i redemptora. Tenim una gran capacitat d’aclimatar-nos, ens acostumem a coses per les quals temps enrere ens hauríem posat les mans al cap i tendim a construir una realitat a mida de les nostres necessitats. Tots podem tenir alguna cosa de l’addicte al tabac de tres paquets diaris que, després que li diagnostiquin un càncer, esdevé president de la lliga d’antifum.

És possible que al lector li sembli intolerable aquesta visió de les coses. I el criteri? I els valors de cadascú? Hi són, i tant que sí. Però no són immutables, ni  impermeables a l’entorn, a les circumstàncies que ens toca viure, encara que costi reconèixer-ho. Les coses són així. No és només una qüestió de supervivència, de diners: és la bombolla. I abans d’escandalitzar-nos, recordem que sovint els qui més es vanten d’uns principis a prova de bomba, més de pressa, quan cal, fan seva la màxima de Groucho Marx i els canvien per uns altres.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»