Opinió

La independència dels cervells

«Recordem que sovint els qui més es vanten d’uns principis a prova de bomba, més de pressa, quan cal, fan seva la màxima de Groucho Marx i els canvien per uns altres»

| 12/01/2018 a les 20:27h
Es parla a vegades de la bombolla d’opinió que cada mitjà de comunicació estableix amb els seus lectors, però n’hi ha una altra, de prèvia i inevitable, al voltant dels seus mateixos periodistes i articulistes. Sí, se suposa que un columnista expressa les seves idees al mitjà que lliurement ha triat. Però, conscient de la línia editorial d’aquest mitjà, l’articulista, a partir del moment en què comença a escriure, sobretot si parlem de temes sensibles, lliurarà una batalla interior, potser inconscientment, entre els seus pensaments i allò que creu que quadra amb el que s’espera d’ell.

És un territori molt subtil, en què es pot activar un mecanisme natural de defensa, d’aclimatació i justificació, encaminat a que les conviccions, els paràgrafs redactats i l’imaginari del mitjà s’acostin el més possible. Si la teva posició sobre una qüestió important coincideix amb la de l’empresa que et paga, és possible que tendeixis a fer-ho evident, a exagerar-ho fins i tot. Si hi ha una distància, miraràs de suavitzar-la o de carregar-la d’arguments amables. O, segons com, potser et passaràs de frenada renegant-ne amb ostentació i fent-te més defensor de la línia editorial que el mateix senyor editorialista.


Ara que, en una qüestió com la independència de Catalunya, els bàndols són més rígids, l’efecte es pot accentuar. ¿És una casualitat que, fa uns dies, una periodista política de l’ABC, que de joveneta es mirava amb simpatia els sobiranismes català o basc, em defensés amb vehemència, com si es tractés d’una qüestió personal, que els "Jordis" s’hauran d’estar molts anys a la presó perquè s’ho mereixen, exactament tal i com defensa cada dia el seu diari? És natural: si aquesta noia no ho veiés així, i no s’ho digués a sí mateixa quan es veu al mirall pel matí, no podria treballar a la secció de política de l’ABC. No es pot dissimular amb coses així. Hem de fer allò que creiem i, si no és possible, creure en allò que fem. Si aquesta periodista hagués fet la beca de pràctiques a la secció política de, no sé, ‘eldiario.es’, i s’hi hagués quedat, ¿defensaria ara, doncs, l’excarceració dels ‘jordis’? No ho sabrem mai, però podria ser.

I això és perquè no podem viure en guerra amb nosaltres mateixos. No podem pensar sincerament, profundament, una cosa i escriure’n una altra, ni tan sols per sobreviure, i davant de l’amenaça de curtcircuit cerebral, és més soportable modificar els nostres pensaments i assumir-ho com una evolució natural que viure en fals amb la consciència. Hi ha qui té un art en la manera de fer-ho, dolça i redemptora. Tenim una gran capacitat d’aclimatar-nos, ens acostumem a coses per les quals temps enrere ens hauríem posat les mans al cap i tendim a construir una realitat a mida de les nostres necessitats. Tots podem tenir alguna cosa de l’addicte al tabac de tres paquets diaris que, després que li diagnostiquin un càncer, esdevé president de la lliga d’antifum.

És possible que al lector li sembli intolerable aquesta visió de les coses. I el criteri? I els valors de cadascú? Hi són, i tant que sí. Però no són immutables, ni  impermeables a l’entorn, a les circumstàncies que ens toca viure, encara que costi reconèixer-ho. Les coses són així. No és només una qüestió de supervivència, de diners: és la bombolla. I abans d’escandalitzar-nos, recordem que sovint els qui més es vanten d’uns principis a prova de bomba, més de pressa, quan cal, fan seva la màxima de Groucho Marx i els canvien per uns altres.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Una captura del vídeo en què tres membres d'ETA comunicaven el cessament definitiu de la lluita armada, el 20 d'octubre del 2011. | ACN
01/01/1970
L'organització envia una carta als diaris “Gara” i “Berria” després de fer-se públic que es dissoldrà el primer cap de setmana de maig
01/01/1970
Un assistent a Oliu: "Li demanem que advoqui per la llibertat dels presos polítics i per la restauració de la democràcia"
01/01/1970
Les parelles de Forcadell i Comín i la germana de Dolors Bassa expliquen que la situació és més difícil d'assumir pels fills i els pares dels empresonats
Nacho Campillo, ex líder dels Tam Tam Go! | Festival Íntims
01/01/1970
NacióDigital sorteja una entrada doble per assistir al sopar i concert del proper 5 de maig amb una proposta d'alta gastronomia i concert acústic de l'alma mater dels Tam Tam Go!
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals