Opinió

Com ho anomenem?

«Tots hem vist pel·lícules on, sota pressió, l’interrogat confessa coses que o bé no pensa o bé no han tingut lloc. Però la realitat és molt pitjor»

| 13/01/2018 a les 20:00h
He buscat la paraula “xantatge” al diccionari. Hi he trobat dues accepcions:

1. Pressió que es fa sobre una persona per treure'n profit, generalment econòmic, a canvi de no fer pública certa informació que li pot fer mal o la pot perjudicar.
2. Amenaça o pressió amb què s'obliga a actuar una persona d'una manera determinada per treure'n profit.

Parin atenció a la segona accepció.

I és que fa dies que provo de trobar una paraula que defineixi els estira i arronsa que estan tenint lloc aquests dies entre els tribunals i els presos polítics catalans. Concretament les declaracions que han efectuat els senyors Forn, Sánchez i Cuixart en el sentit que, si els deixen lliures, acataran la Constitució Espanyola -per sort encara no estem obligats a acatar els estatuts fundacionals de la FAES-.

També he sentit les declaracions de l’exjutge Elpidio José Silva en el sentit que la justícia espanyola ha deixat de ser homologable a l’europea i on reflexiona sobre la gravetat de posar gent a la presó de manera injusta i, sobretot, lleugera. Aquestes reflexions me les havia jo ja fet arran l’actuació del jutge belga que portava el cas Puigdemont. I és que no hi ha res com que algú de fora et posi les coses clares. Aquell jutge va dir una cosa molt important: no procedeix la presó perquè aquest fet causa “danys irreparables”. Esclar! Em sembla que hem oblidat el que significa l’acte de posar algú a la presó. Ignorem que, per sobre d’aquest càstig, no hi ha res més punitiu a Europa. Només la pena de mort és un càstig pitjor, allí on s’aplica.

Per si no era prou greu que s’empresonés preventivament gent per delictes que, sembla, no han comès, ara hem de contemplar com, a sobre, s’obtenen confessions d’aquestes mateixes persones amb la promesa del “premi” de deixar-los lliures. O dit d’altra manera, amb el càstig de continuar a la presó si no reneguen del que pensen. Detestable.
Tots hem vist pel·lícules on, sota pressió, l’interrogat confessa coses que o bé no pensa o bé no han tingut lloc. Però la realitat és molt pitjor. Els experts en aquestes tècniques sempre han estat els aparells de l’estat. L'STASI alemanya fou un referent. Combinava dos factors: la precisió germànica amb l’enorme voluntat educadora del comunisme. Xina no es queda enrere. El límit està en aquells que, finalment, no accepten ser reeducats: se’ls executa i ja està. Els relats més esfereïdors sobre aquest tema els fa la premi Nobel de literatura Svetlana Alexièvitx sobre l’etapa del terror estalinista.

Tornem, però, al cas dels presos polítics catalans. Els diaris del règim (entre ells el de la nissaga del feixista Lara, aquell que va entrar vestit de legionari per la Gran Via amb les tropes de Franco i en les editorials dels quals alguns anomenats catalanistes hi publiquen encara llibres i hi reben premis) ja hi suquen pa. “Veieu com es caguen a les calces i deixen al Puigdemont sol?”. I entenc que això és el que pretén tota aquesta mascarada abillada de justícia. La humiliació del processat. La vexació del moviment independentista en general. Com explica la senyora Alexièvitx tant bé, sota pressió s’obté el que vulguis.

Per això no he parat fins trobar la paraula adequada que defineix tot aquest muntatge político-judicial.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Un jutge expulsat de la carrera per prevaricació...
Anònim, 13/01/2018 a les 20:21
+0
-0
...tot una referència jurídica, n'Epidio Silva!
Te has quedado
Anònim, 13/01/2018 a les 21:45
+0
-0
Con el síndrome franquista.
Hombre, deja atras esas fantasias.
el terme
Carles V, 13/01/2018 a les 22:50
+0
-0
Sí que és xantatge a ostatges sota coacció i amb voluntat d'humiliació col·lectiva, però per mi el terme que defineix de forma diàfana la manera d'actuar dels "tribunals" d'excepció de l'estat espanyol és AUTO DE FE. De fet el mateix Larena ja va dir que la unitat d'espanya està per sobre de la constitució i de l'estat de dret. És a dir, és un assumpte sagrat. I per tant actua com un inquisidor més, com a bon espanyol que és. Ara només ens manca entendre com es combat el feixisme. I no és amb diàleg.
xantatgistes
urticaria, 14/01/2018 a les 00:29
+0
-0
Molt ben trobada senyor Roig...xantatge. I jo em pregunto, qui fa xantatge és un xantatgista, no?; en aquest cas, crec qué no, bé, no tan sols, sinó, a més a més de granuja, pervertit, llepaculs, pobre d'esprit, desgraciat, carn de rata, idiota, florero.
I els què veuen què és fa xantatge i és fiquen del costat del "xantatgiste ...granujes, pervertits, llepaculs, pobres d'esprit, desgraciats, el què és segur, és, què si hi ha Déu, aniran a l'infern i, cremaran a les calderes del Pere Botero.
Miserables
Minont, 14/01/2018 a les 11:14
+0
-0
Trobo de miserables els que critiquen els presoners catalans per les declaracions que fan. Tots sabem que ho fan amb la "pistola apuntant-los al cap". No hem d'exigir-los un heroisme infinit.

En Galileu va dir que la terra no era plana i que era el centre de l'univers sinó que es movia al voltant del Sol. El tribunal de la inquisició li va fer dir el contrari. Ningú critica a en Galileo per haver-se retractat. Tothom va entendre que el preu de no retractar-se era massa alt.
És el mateix amb els presoners catalans. Ho considero de miserables criticar-los per això. Tots sabem que no és el què pensen però que ho han de dir.
L'Historia es repeteix....
Jcm, 14/01/2018 a les 18:53
+0
-0
A l'edat mitjana hi va haver la Inquisició que actuava en nom de Deu , ara tenim el tribunals que actuen en nom de la sagrada unidad deEspaña i servint-se de les noves Tablas de la Ley , la Constitución .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
La seu d'Òmnium aquest matí | Joan Serra Carné
01/01/1970
L'institut armat també ha entrat a la seu del CTTI
Mariano Rajoy, durant l'entrevista a Onda Cero | Onda Cero
01/01/1970
El president del govern espanyol insisteix que farà tot el possible perquè es compleixi la llei i Puigdemont no sigui president
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc