Opinió

Un Bàltic 2018

«Enfront Xina i Rússia, debilitar l’autoritarisme a través de l’exercici de l’auto-determinació és fonamental tant per avançar la causa nacional de Catalunya, com per assegurar la viabilitat d’Occident»

per Aleix Sarri, 12 de gener de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com més s’acosta la investidura de Carles Puigdemont, les forces unionistes (que no són només partits polítics, sinó també certs mitjans de comunicació, empreses que viuen del BOE, els grans bancs, etc) augmenten la pressió contra ell. Com sempre en aquestes ocasions, apel·len al ja conegut sentit del ridícul dels catalans per evitar que fem el què cal. Com sempre amanit d’alguna cita de Tarradellas, a qui van tractar de boig fins que va acceptar Joan Carles I i la restauració monàrquica promoguda pel franquisme.
 

El ridícul. Aquest és el fantasma del qual ens hem d’alliberar si volem sobreviure. D’aquesta tardor hem de aprendre que quan actuem amb mentalitat de guerrilla democràtica, ens en sortim. Quan intentem actuar amb el què alguns anomenen sentit d’Estat, però que vol dir a camp obert i amb les armes del rival, ens fan pols.
 
L’altre dia vaig assistir a un acte de commemoració dels 35 anys d’una resolució del Parlament Europeu a favor del dret a la independència dels països Bàltics. Era l’any 1983, i a la Europa política li va interessar promoure’ls per incentivar la caiguda de la URSS. Els bàltics van explicar històries duríssimes de repressió, de tortures, de presos polítics, de resistència armada i de no-violència, del que significa nàixer en un poble de gent deportada per motius polítics al mig de Sibèria. Va ser impressionant, la veu trencada encara 25 anys després d’haver assolit la llibertat. Ho tenien molt pitjor que nosaltres, però van resistir i se’n van sortir. Mai es van cansar de dir que el règim soviètic era il·legítim i il·legal.
 

El cas bàltic és interessant, perquè tant al 1919 com al 1991, dates de les seves declaracions d’independència, el món occidental estava interessat en debilitar Rússia. El principi de l’autodeterminació, recollit en els 14 punts de Wilson, va ser entès pels Estats Units i el món occidental com la seva millor arma per estendre la idea d’un món democràtic i comercialment obert i així debilitar els seus enemics geopolítics es diguessin Rússia, URSS o imperi Austro-hongarès.
 
La nostra conjuntura ha estat diferent. La victòria de Trump, el Brexit i el suposat auge de la influència russa han activat l’instint de conservació del sistema que ha generat una dinàmica de posar el fre a qualsevol altre canvi. Inclòs el nostre. Com sempre, els catalans hem intentat convèncer el món que tenim raó, i encara que hem convençut prou les opinions públiques encara tenim camp per córrer. Una de les claus de la tardor és que hi ha un sector de la població a qui va fer vergonya que els nostres principals aliats siguin Estats petits i nacions sense Estat. Un sentit del ridícul mal entès atiat per les forces unionistes.
 
Cal un canvi de perspectiva i revisitar Wilson. Avui, els rivals del bloc occidental per l’hegemonia mundial són Rússia i la Xina, dos Estats-continent amb desenes de nacions reprimides al seu interior que només es mantenen unides per la força de la violència. Democràcia i auto-determinació no conjugaran mai amb hegemonia per Rússia i la Xina. Estats Units en canvi, té una població prou homogènia i un sentiment nacional compartit i fort; encara que Washington hagués de donar més drets i un rol major als pobles originaris de Nord-Amèrica, això l’enfortiria encara més.
 
Així doncs, si volem ser útils al món occidental no podem seguir la teoria del cas aïllat. Allò de que Catalunya no té res a veure amb altres nacions a la cerca de més autonomia o la independència a la resta del món. Sí que hi té a veure, i molt. No vol dir que siguin còpies exactes, però no ens podem desentendre de casos com el de Còrsega, Escòcia o fins i tot el Tibet. El mateix val per les oposicions democràtiques siguin a  Hongria o Polònia, a Rússia o a Hong Kong. Enfront Xina i Rússia, debilitar l’autoritarisme a través de la democràcia i l’exercici de l’auto-determinació és fonamental per avançar la causa nacional de Catalunya, però també per assegurar la viabilitat d’Occident. Per a què ens entenguem, no hem de caure bé a Alemanya per a que ens doni suport, li hem de ser útils, i serem útils quan donar-nos suport a nosaltres serveixi per debilitar les autocràcies a Rússia i Xina i enfortir la posició de la UE dins el tauler mundial.
 
Fa falta que els Estats Units i la UE es prenguin seriosament a si mateixos i lluitin pels seus propis valors (cosa no garantida). Però el centenari de la fi de la primera guerra mundial i dels 14 punts de Wilson ens donen una oportunitat per a posar en valor l’autodeterminisme com a part integral d’allò que és Occident i d’allò que el fa millor a la resta. L’any 2018 és un bon any per recordar-li a tothom (i especialment als interessats) que si fos per la doctrina Rajoy, la meitat dels Estats de la UE ni tan sols existirien. Aprofitem-ho, resistim en les nostres reivindicacions com a poble, entronquem-les amb les necessitats democràtiques d’Occident i fem del 2018 un any Bàltic.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
13/07/2018

Spain is different

29/06/2018

Trump i el colonialisme d’Estat a Nord-Amèrica

15/06/2018

La Transició espanyola, un problema europeu?

01/06/2018

Es trencarà l’euro a Itàlia?

18/05/2018

Diccionari abreujat de l’espanyolisme

04/05/2018

Elogi de Twitter

20/04/2018

Diàleg contra intimidació

06/04/2018

El cas Puigdemont i l'Europa dels catalans

09/03/2018

Progrés sense sobirania?

23/02/2018

El camí cap a la República

Participació