Tribuna oberta

A quina edat es pot entrar als Oscars?

«Els xiquets de dos anys no poden anar al cine. Millor dit, els pares amb nens de dos anys que no troben cangur, si us plau, que es queden a casa»

| 11/01/2018 a les 17:40h
M’agradaria incloure un manament intocable a la llista de qüestions ètiques bàsiques. Perquè existeix no? I si no, amb el vostre permís, l’enceto i en declaro la norma número 1. Els xiquets de dos anys no poden anar al cine. Millor dit, els pares amb nens de dos anys que no troben cangur, si us plau, que es queden a casa.

No pot ser que vages al cine i surtes com si t’hagués tocat el pitjor massatgista del món (una encantadora nena de 2 anys va estar pegant-li totes les puntades de peu que va voler al meu seient, durant 113 minuts). Tampoc pot ser que acabe el "film" i al mirar-te a l’espill semble que el pitjor perruquer de la història haja provat amb tu tots els seus estudiants en pràctiques (de cop, en plena pel·lícula, vaig començar a sentir un formigueig al cap, pessigolles de tota la vida, els seus ditets m’estaven començant a fer trenes).

I aquí va ser quan em vaig girar a la fila del darrere. I mira que no volia. Vaig comptar fins a 10, i després fins a 100, i després fins a 1000, però us confesso que a 1000 no vaig arribar. Em va sortir del cor: “Ja n’hi ha prou, no?” I immediatament: “És una xiqueta, d’acord?”. Sí, és una xiqueta però tu ja fa temps que no ho ets. Això és el que li hagués contestat, però vaig preferir tornar a dirigir la meua mirada a la gran pantalla, bàsicament per no convertir la sala en el plató de Sálvame i perquè el preu de l’entrada tampoc s’ho mereixia. De veritat que la millor opció per defensar-te és carregar-li totes les culpes a la teua filla?

No sóc pare però aquest, des del meu humil punt de vista, és el principal problema de l’educació vigent a la societat actual. On estan els límits? Ens n’hem oblidat de posar-ne? Però atenció! Perquè la velada no acaba aquí! No m’hagués imaginat per res del món que finalment Port Aventura s’instal·laria a les Terres de l’Ebre. És una d’aquelles reivindicacions històriques de territori que injustament mai s’ha complit, però allà, als Cinemes d’Amposta, el vam tenir més a prop que mai.

La petita Amalia (m’estic inventant el nom, és que si no queda molt fred) va dedicar-se a recollir tots els pots de crispetes buits (això és real, ara no m’invento res) per més tard escalar fins al cim de l’escalinata i començar a fer descens de cartró olímpic, un rere l’altre fins que va superar la dotzena de recipients i sí, o no, sons pares no van moure ni una pestanya… En tot cas, porto uns quants dies exterioritzant aquesta ràbia i enmig d’una exposició acalorada del problema, una amiga m’ha explicat que hi ha sessions única i exclusivament per a nens, per tant des d’aquí: informar-se és important. Però més enllà d’això, visca el sentit comú!

Tots sabem que Wonder no és cinta per a una família amb nens de 2 anys. Que amb això no vull que ningú deixe d’anar a veure-la, ja que la història i Julia Roberts estan espectaculars. Però ja m’enteneu... Aprofitant l’avinentesa, us recomano Coco també, la nova obra mestra de Pixar. Ah i tornant al tema... Potser tenim una exitosa línia de negoci davant nostre i no en som conscients: servei de llar d’infants als cinemes del nostre país. Vinga va! Algú s’anima?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Lluita perduda
Anònim, 19/01/2018 a les 10:56
+0
-0
Està molt complicat: els que tenen fills es pensen que són millors que els altres.
En general, ni saben per què els han tingut: perquè toca, per pressions dels seus pares que volen ser avis, perquè creuen que els arreglarà una crisi de parella que són incapaços de resoldre com a adults... tant se val.

La qûestió és que la gent que té fills està totalment convençuda que els altres els hem d'aguantar.
La idea em sembla bona: si hi ha hotels on no admeten nens, per què no cinemes? Les criatures les han d'aguantar els seus pares i no la resta del món. Encara que els sembli increïble.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jaume Borja
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»