tribuna oberta

​Quines infraestructures ens calen: públiques, privades o ciutadanes?

«A Alemanya, els petits operadors ciutadans estan fent trontollar als grans que es veuen obligats a innovar, evolucionar i adaptar-se a les noves regles del joc»

| 08/01/2018 a les 16:40h
Aquest Nadal el preu majorista de l’electricitat a Alemanya has estat negatiu. Sí, negatiu. Això a un estat com l’espanyol, on paguem l’energia més cara d’Europa, ens sorprèn. Encara més quan ens diuen que bona part és energia solar, a Alemanya, on a les 5 ja és fosc!

Un pot pensar que aquest és un fet extraordinari. Però no. Només el 2017 ha passat més de 100 cops. També es podria pensar que deu estar al voltant de zero negatiu però poc. Doncs no, ha arribat a estar a -83€ o -98€. Això vol dir que grans consumidors d’energia varen cobrar (sí, cobrar) prop de 50€ per megawatt/hora. Cal dir que el cost de l’energia és només 1/5 part del rebut a Alemanya. Com a tot arreu hi ha impostos i canons que fan que pocs consumidors rebin diners pel consum, però sí una retallada substancial de la seva factura.


Com és possible això? Senzill: com el preu de l’energia s’estableix en base a l’oferta i la demanda, a les festes, quan les fabriques no treballen, la demanda és menor i el preu baixa. Senzill, no? Bé, això no passa a Espanya.

Durant les darreres dues dècades, Alemanya ha invertit prop de 200 bilions de dòlars en energies netes i ara en rep els beneficis. Cert és que no s’han beneficiat completament de les extraordinàries baixades de cost que hi ha hagut darrerament, i això ha fet que el cost hagi estat alt. Però també ho és que, només el 2017 el cost d’explotació de l’energia solar s’ha reduït a la meitat, i ara és més barata que el carbó. És a dir, que si ho fessin ara, seria encara més escandalós.

Si això passés a un país com Catalunya, a on hi ha un mica més de sol que a Alemanya, es notaria més. No és només energia solar, l’eòlica juga un paper important, especialment a partir de les grans baixades de preu dels generadors eòlics. Ara bé, el tema de la solar és però especialment interessant per què comporta un nou model de negoci i una re-distribució d’incentius i de les inversions molt interessant.

Negocis com l’energia, l’aigua, les telecomunicacions, etc. són monopolis naturals, és a dir, guanyen eficiència amb l’escala i, per tant, dominen el mercat. Amb aquest tipus d’indústries sempre hi ha hagut una gran controvèrsia entre si és millor que siguin públiques o privades. Si són públiques s’argumenta que no hi ha massa incentius per a la innovació i la competitivitat perquè simplement no competeixen. Si són privades, bé quin incentiu té la companyia de la llum en abaixar el preu del llum si no en vendrà més? I quin en innovar més enllà de no quedar-se enrere a fi de que li renovin la concessió i mantenir beneficis?

En molts casos les pressions de les grans indústries i la manca de capital ha fet que esdevinguin privades, o bé que ho sigui la gestió de la infraestructura i això es vegi com inevitable o com la millor o l'única solució. Ara bé, la tecnologia ha canviat i han aparegut nous models amb una distribució d’incentius diferent. Parlem d’energia.

L’energia solar és poder. La producció no és només perfectament possible per part dels particulars sinó habitual en molts països. Els incentius pels particulars i les empreses en termes d’autoconsum són obvis: menor cost. Això ha creat tota una nova indústria. No només d’instal·ladors locals de plaques solars individuals, comunitàries, per a empreses o públiques. Sinó també un mercat important que es diu balancing market que va des de bateries a casa com les de Tesla o SonnenBatterie, i també per a empreses, com per exemple Younicos. També la seva inclusió com a servei en les operadores privades o pilots d’operadores públiques amb diferents models i, fins i tot, operadors virtuals d’energia en base a distribuir l’excés d’emmagatzemat privat.

Un dels aspectes més interessants és l’aparició d’una tercera categoria d’operador més enllà del públic i del privat: el ciutadà. Tot i ser operadors petits, la seva agregació està fent trontollar als grans que a Alemanya es veuen obligats a innovar, evolucionar i adaptar-se a les noves regles del joc.

Estem doncs davant d’un mercat diferent que demana una regulació diferent. És un impuls que òbviament no vindrà de les operadores actuals, amb més incentius per mantenir l’estatus-quo que per adaptar-se a nous models. És un impuls que cal fer des de l’acció de govern, però altrament bàsic i clau pel nostre progrés.

El canvi de model tecnològic de centralitzat a descentralitzat resol el problema de l’existència de grans monopolis de l’energia amb pocs incentius per abaixar preus i innovar. Si som capaços de crear el marc legislatiu adequat promet un món d’energia barata, neta i a l’abast de tothom. No tots els problemes tecnològics estan resolts: l’emmagatzematge de l’energia és encara un problema pendent, però que cada dia té millors i més barates solucions.

El que és més important és el canvi d’incentius en el mercat. Tant els particulars com les empreses estan interessades en una energia barata i en vendre a la xarxa l’excedent (els festius per exemple). Tots els actors tenen incentius obvis per innovar i ser més eficients i el sector públic participa plenament d’aquests incentius (l’ajuntament per exemple).

Noves figures com les plataformes d’usuaris en les seves diferents formes poden aportar-hi un valor important. Cal però la capacitat legislativa per a poder fer front a aquests canvis i aquí ens trobem un panorama divers. A Alemanya, Holanda, països nòrdics o en estats federals com als EUA, on el poder legislatiu està descentralitzat com a Califòrnia. En canvi a altres, les energètiques semblen dominar la legislació i imposar les seves regles de joc. La capacitat de regular és doncs clau en aquest cas pel progrés, la competitivitat i, per tant, pel nostre futur.      

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

portes giratòries
la guineu platejada, 08/01/2018 a les 18:05
+0
-0
això és molt dificil que passi a un pais on existeixen les portes giratòries per als politics i la corrupció generalitzada I això va tant pels espanyols com pels catalans
Dèficit d'infraestructures
B. Runner, 08/01/2018 a les 18:13
+0
-0
Quan Tabarnia s'alliberi de la resta que actua d'ancoratge podrà gestionar molt millor totes les seves infraestructures.
Com molt bé diu l'articulista.
Un altre motiu més.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Esteve Almirall
Esteve Almirall. Professor d’Esade en Innovació, Data Science & Big Data i Smart Cities. Director Acadèmic del Màster in Business Analytics. Ha estat molt involucrat en la formació dels Living Labs Europeus i en projectes d’Smart Cities. Manté el blog “Innovate or die” a estevealmirall.com  @ealmirall   
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 4 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana
01/01/1970
Terricabras es queixa al portaveu i director de comunicació Jaume Duch per la informació "errònia" i "esbiaixada" que s'ha ofert sobre una denúncia per "discriminació lingüística" al Comitè de Peticions
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 2 comentaris
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format