tribuna oberta

​Quines infraestructures ens calen: públiques, privades o ciutadanes?

«A Alemanya, els petits operadors ciutadans estan fent trontollar als grans que es veuen obligats a innovar, evolucionar i adaptar-se a les noves regles del joc»

| 08/01/2018 a les 16:40h
Aquest Nadal el preu majorista de l’electricitat a Alemanya has estat negatiu. Sí, negatiu. Això a un estat com l’espanyol, on paguem l’energia més cara d’Europa, ens sorprèn. Encara més quan ens diuen que bona part és energia solar, a Alemanya, on a les 5 ja és fosc!

Un pot pensar que aquest és un fet extraordinari. Però no. Només el 2017 ha passat més de 100 cops. També es podria pensar que deu estar al voltant de zero negatiu però poc. Doncs no, ha arribat a estar a -83€ o -98€. Això vol dir que grans consumidors d’energia varen cobrar (sí, cobrar) prop de 50€ per megawatt/hora. Cal dir que el cost de l’energia és només 1/5 part del rebut a Alemanya. Com a tot arreu hi ha impostos i canons que fan que pocs consumidors rebin diners pel consum, però sí una retallada substancial de la seva factura.

Com és possible això? Senzill: com el preu de l’energia s’estableix en base a l’oferta i la demanda, a les festes, quan les fabriques no treballen, la demanda és menor i el preu baixa. Senzill, no? Bé, això no passa a Espanya.

Durant les darreres dues dècades, Alemanya ha invertit prop de 200 bilions de dòlars en energies netes i ara en rep els beneficis. Cert és que no s’han beneficiat completament de les extraordinàries baixades de cost que hi ha hagut darrerament, i això ha fet que el cost hagi estat alt. Però també ho és que, només el 2017 el cost d’explotació de l’energia solar s’ha reduït a la meitat, i ara és més barata que el carbó. És a dir, que si ho fessin ara, seria encara més escandalós.

Si això passés a un país com Catalunya, a on hi ha un mica més de sol que a Alemanya, es notaria més. No és només energia solar, l’eòlica juga un paper important, especialment a partir de les grans baixades de preu dels generadors eòlics. Ara bé, el tema de la solar és però especialment interessant per què comporta un nou model de negoci i una re-distribució d’incentius i de les inversions molt interessant.

Negocis com l’energia, l’aigua, les telecomunicacions, etc. són monopolis naturals, és a dir, guanyen eficiència amb l’escala i, per tant, dominen el mercat. Amb aquest tipus d’indústries sempre hi ha hagut una gran controvèrsia entre si és millor que siguin públiques o privades. Si són públiques s’argumenta que no hi ha massa incentius per a la innovació i la competitivitat perquè simplement no competeixen. Si són privades, bé quin incentiu té la companyia de la llum en abaixar el preu del llum si no en vendrà més? I quin en innovar més enllà de no quedar-se enrere a fi de que li renovin la concessió i mantenir beneficis?

En molts casos les pressions de les grans indústries i la manca de capital ha fet que esdevinguin privades, o bé que ho sigui la gestió de la infraestructura i això es vegi com inevitable o com la millor o l'única solució. Ara bé, la tecnologia ha canviat i han aparegut nous models amb una distribució d’incentius diferent. Parlem d’energia.

L’energia solar és poder. La producció no és només perfectament possible per part dels particulars sinó habitual en molts països. Els incentius pels particulars i les empreses en termes d’autoconsum són obvis: menor cost. Això ha creat tota una nova indústria. No només d’instal·ladors locals de plaques solars individuals, comunitàries, per a empreses o públiques. Sinó també un mercat important que es diu balancing market que va des de bateries a casa com les de Tesla o SonnenBatterie, i també per a empreses, com per exemple Younicos. També la seva inclusió com a servei en les operadores privades o pilots d’operadores públiques amb diferents models i, fins i tot, operadors virtuals d’energia en base a distribuir l’excés d’emmagatzemat privat.

Un dels aspectes més interessants és l’aparició d’una tercera categoria d’operador més enllà del públic i del privat: el ciutadà. Tot i ser operadors petits, la seva agregació està fent trontollar als grans que a Alemanya es veuen obligats a innovar, evolucionar i adaptar-se a les noves regles del joc.

Estem doncs davant d’un mercat diferent que demana una regulació diferent. És un impuls que òbviament no vindrà de les operadores actuals, amb més incentius per mantenir l’estatus-quo que per adaptar-se a nous models. És un impuls que cal fer des de l’acció de govern, però altrament bàsic i clau pel nostre progrés.

El canvi de model tecnològic de centralitzat a descentralitzat resol el problema de l’existència de grans monopolis de l’energia amb pocs incentius per abaixar preus i innovar. Si som capaços de crear el marc legislatiu adequat promet un món d’energia barata, neta i a l’abast de tothom. No tots els problemes tecnològics estan resolts: l’emmagatzematge de l’energia és encara un problema pendent, però que cada dia té millors i més barates solucions.

El que és més important és el canvi d’incentius en el mercat. Tant els particulars com les empreses estan interessades en una energia barata i en vendre a la xarxa l’excedent (els festius per exemple). Tots els actors tenen incentius obvis per innovar i ser més eficients i el sector públic participa plenament d’aquests incentius (l’ajuntament per exemple).

Noves figures com les plataformes d’usuaris en les seves diferents formes poden aportar-hi un valor important. Cal però la capacitat legislativa per a poder fer front a aquests canvis i aquí ens trobem un panorama divers. A Alemanya, Holanda, països nòrdics o en estats federals com als EUA, on el poder legislatiu està descentralitzat com a Califòrnia. En canvi a altres, les energètiques semblen dominar la legislació i imposar les seves regles de joc. La capacitat de regular és doncs clau en aquest cas pel progrés, la competitivitat i, per tant, pel nostre futur.      

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

portes giratòries
la guineu platejada, 08/01/2018 a les 18:05
+0
-0
això és molt dificil que passi a un pais on existeixen les portes giratòries per als politics i la corrupció generalitzada I això va tant pels espanyols com pels catalans
Dèficit d'infraestructures
B. Runner, 08/01/2018 a les 18:13
+0
-0
Quan Tabarnia s'alliberi de la resta que actua d'ancoratge podrà gestionar molt millor totes les seves infraestructures.
Com molt bé diu l'articulista.
Un altre motiu més.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Esteve Almirall
Esteve Almirall. Professor d’Esade en Innovació, Data Science & Big Data i Smart Cities. Director Acadèmic del Màster in Business Analytics. Ha estat molt involucrat en la formació dels Living Labs Europeus i en projectes d’Smart Cities. Manté el blog “Innovate or die” a estevealmirall.com  @ealmirall   
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
També hi ha un home intoxicat greu
Un fotograma d'«Estiu 1993»; amb David Verdaguer | Estiu 1993
01/01/1970
L'obra de Carla Simón guanya els guardons a millor pel·lícula dramàtica, direcció i guió pocs dies abans de la gala dels Gaudí | L'actor David Verdaguer s'endú el de millor actor de repartiment pel seu rol al mateix film
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples