Opinió

El 155 i el fil roig de l’anticatalanisme

«El tripartit del 155 ha intentat tallar tota projecció exterior de la catalanitat, en nom de la Constitució i la unitat d’Espanya, clar. Tanmateix, ja no enganyen a ningú»

| 29/12/2017 a les 20:00h
El mateix dia que Rajoy ha estat incapaç de qualificar el règim franquista de dictadura, ha mort Carmen Franco, la filla de Franco i presidenta de la fundació que l’honora, amb una fortuna familiar aproximada de 600 milions d’euros i 21 empreses al seu nom. Els mitjans n’han fet notícia, però més sobre el possible repartiment de l’herència entre els néts del dictador que sobre l’origen de tal fortuna – un botí de guerra dels de tota la vida.
 

Això m’ha fet pensar que bona part de la societat i la política espanyola veu el franquisme com una fase més dins la història d’Espanya, una fase legítima com a expressió circumstancial de l’espanyolitat en uns anys violents. Com ara veuen com a legítim empresonar polítics i líders socials o forçar-los a l’exili si això és necessari per preservar la unitat d’Espanya davant la independència de Catalunya.
 
També m’hi ha fet pensar la nova onada de persecució que pateixen les escoles darrerament. Oblidem massa sovint que ja al 1768 varen prohibir que el català es pogués fer servir a l’escola. Que posteriorment es van inventar allò de la penyora que els nens havien de passar a qui parlés català davant seu per assenyalar, castigar i convertir en marginats socials els nens catalanoparlants per a que renunciessin a la seva llengua. Amb el franquisme va arribar el lema “si eres español, habla español”, que a la vida quotidiana i passat pel sedàs africanista derivava en el “háblame en cristiano” que molts hem conegut. Ja ben entrada la “democràcia”, Ignacio Wert, ministre de Rajoy, volia espanyolitzar els nens catalans. I ara els de Cs ens diuen que la immersió lingüística fa mal als nens, com si fos el xarampió, quan als PISA els nens catalans treuen millor nota de castellà que la mitjana de l’Estat. La llavor de la persecució contra la catalanitat no és el franquisme, ve de més lluny.
 
Per altra banda, amb un 4% de vot, el PP s’ha atrevit no només a ocupar la Generalitat amb el 155, sinó també a tancar quasi totes les delegacions a l’exterior, el Diplocat, a cancel·lar totes les ajudes a les comunitats catalanes a l’exterior i a perseguir els mitjans digitals catalans. El tripartit del 155 ha intentat tallar tota projecció exterior de la catalanitat, en nom de la Constitució i la unitat d’Espanya, clar. Tanmateix, ja no enganyen a ningú. Qualsevol observador veu com aquest 155 farcit d’anticatalanisme no és només un intent estrafet de repetir l’abolició de l’Estatut l’any 38 per les forces franquistes, és també una forma moderna d’aplicar el decret de nova planta de 1716.
 
Per tot plegat potser tenen raó els qui acusen l’independentisme de tenir una obsessió amb el règim franquista. Al cap i a la fi, el franquisme només és una expressió circumstancial del fil roig de l’anticatalanisme que uneix des de Felip V fins al 155 de Rajoy. A Catalunya hem tingut presos polítics, exiliats i persecució contra la nostra llengua abans, durant i després de Franco. No hem d’oblidar que Francesc Macià va impulsar el Casal Català de Brussel·les -que ara Rajoy voldria veure desaparèixer- mentre s’havia exiliat a Bèlgica durant la dictadura de Primo de Rivera.
 
Innoven és clar. Com podem veure amb la denúncia contra l’escola de Terrassa on que els nens van votar en referèndum el seu delegat de classe, o amb les cites a declarar als mestres de la Seu d’Urgell o Sant Andreu de la Barca per debatre sobre la violència policial de l’1-O, la novetat del 2017 és que per una part de l’espanyolisme la democràcia ha entrat a formar part de la catalanitat que volen combatre.
 
Que passeu bones festes i agafeu forces per al 2018, l’any que ve no serà cap bassa d’oli.  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No enganyen a ningú
B. Runner, 29/12/2017 a les 20:52
+0
-0
Evidentment, no enganyen a ningú...el ridícul més espantós de la república bananera, de les votacions a qualsevol xiringuito sense cens, de les proclamacions simbòliques, de les covards fugides, de les investidures telemàtiques,...
EL ridícul internacional ja està fet, ja no es pot enganyar a ningú.
No n'hi ha mal que per bé no vingui ...
Julià Quetens Mara ( Vinelapor ), 29/12/2017 a les 21:32
+0
-0
Molta gent al llarg d'aquest segle i dels darrers seixanta-tres anys dels segle passat han sigut molt crítics amb les accions del règim dictatorial franquista .
Crítica però callada , en silenci , muda , cega .
La por a la por i a les represàlies directes o indirectes contra l'entorn familiar i professional pesaven .
Però i d'alguna manera i com qui no vol i sense cap gravamen també la idea de que no n'hi ha mal que per bé no vingui ...

I el genocidi cultural i l'ocupació de Catalunya era - és - un d'aquests "mals" necessaris.
No som súbdits
Anònim, 30/12/2017 a les 03:12
+0
-0
No ens poden esborrar la memòria. L'anticatalanisme té molta història, però en el fet que actualment estigui tan encès no hi té tan sols responsabilitats el partit de Cs, perquè en les darreres èpoques el PSC-PSOE en van treure rèdit polític per combatre CIU. No els va interessar la normalització, no van fer res a l'Estat per la cultura i la llengua catalana. Durant 30 anys van aplanar el camí al PP d'Aznar i Rajoy. Només cal sentir què diuen tots els sociates. I Podemos ja ha apuntat maneres. És repugnant la seva mentalitat conqueridora i tan plena de menyspreu pels catalans. L'equidistància en el fons és una nova forma de prepotència.
l´anticatalanisme es molt vell
Anna Armendares, 30/12/2017 a les 04:54
+0
-0
L´anticatalanisme, de manera oberta i ben identificada, comenca amb el Conde Duque de Olivares i les seves actuaciones militars a Catalunya que van portar a la Guerra dels Segadors de 1640. Pot semblar absurd, i de fet ho es, pero ja al segle XVII la monarquía espanyola i els seus subdits veien que Cataluya era diferent i aixó ha sigut suficient per tenir aquesta inquina. Castella era un pais tancat, "meseteño" i els paisos continentals solen ser molt desconfiats amb el que es diferent, no com el paisos maritims, que estan oberts i no temen als desconeguts. Alló que deia AntonioMachado, Castella odia tot alló que ignora.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
Oriol March | 10 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
01/01/1970
L'home que ha llençat l'explosiu s'ha immolat tot seguit
01/01/1970
Tatxo Benet, soci de Mediapro, posa la mostra a disposició de "qualsevol galeria o museu d'Espanya que vulgui exposar-la"
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»