tribuna oberta

​Intel·ligència Artificial, també al sector públic!

«Si no som creadors serem compradors i anirem a remolc de les voluntats i prioritats d’altres»

| 28/12/2017 a les 12:47h
La Intel·ligència Artificial (IA) canviarà el món! Ben possiblement ja no queda ningú a qui això li soni nou. De fet, des del seu naixement als anys 60, la intel·ligència artificial ha viscut èpoques d'excessiva publicitat seguides de crus hiverns. Potser molts recordaran com els "sistemes experts" als anys 90 havien d’acabar amb metges i advocats. O com el 2.000 els agregadors de notícies serien la fi del periodisme. La realitat és que metges n’hi ha molts, advocats cada dia més i el periodisme sembla avui en dia ser una de les professions menys amenaçades per la IA.

Potser caldria preguntar-se doncs, què hi ha de diferent aquesta vegada? I per què això és important? Dues són les coses que ho fan diferent. La primera va saltar als diaris el 2012. Aquell any l’Andrew Ng va presentar els resultats de la seva feina a Google X Lab fent servir una xarxa neuronal basada en 16.000 processadors i 100.000 milions de connexions. A aquesta xarxa se li van presentar 10 milions d’imatges tretes de YouTube i va ser capaç d’identificar cares amb una exactitud d’un 81,7%, parts del cos humà amb un 76.7% i gats – sí, gats! – amb un 74.8%. Ningú li havia explicat a aquella xarxa neuronal què era un gat o què era una cara. La fita va convertir en popular la tecnologia que avui fa possible els cotxes autoconduits, que el Siri parli i ens contesti, que el Google Translator tradueixi prou bé o que programes com Alpha Go guanyin al campió mundial del tradicional joc xinès GO. I tot això ho fa possible l'aprenentatge entre màquines (o Deep Learning).

Un bon exemple del que és diferent ara el tenim a l’Alpha Go. Aquest programa va aprendre a jugar al GO no només jugant amb humans, que també, sinó jugant amb còpies d’ell mateix. D’aquesta manera va descobrir jugades inèdites en els més de 2.500 anys d’història del GO que van sorprendre el campió mundial. Estem doncs davant de programes que aprenen sols – o almenys força sols, i aprenen coses força sofisticades. La segona cosa que ho fa tot diferent són les dades, concretament l’abundància de dades. "Les dades són el nou petroli" (Data is the new oil), diuen. Bé no sempre. El fet de tenir dades per tenir-les no ens aporta massa. Ara bé, si a més de les dades tenim la tecnologia per extreure'n coneixement i la capacitat de valorar-lo, llavors és ben diferent! Exemples d’això en tenim a les cerques de Google, a la gestió d’anuncis de Facebook o en el sistema de recomanacions de Netflix.

I el sector públic? Com podrien els hospitals, l'administració o les nostres ciutats accedir i beneficiar-se d’aquestes tecnologies? A fora s’estan fent projectes com ara el de San Francisco per reduir a zero el nombre de ciclistes i vianants morts en accidents de trànsit. A UK es busca avançar amb l’ús dels genèrics detenctant els casos on es podria fer servir. I a Atlanta fan servir sensors per millorar la distribució d’aigua. Les administracions, igual que les empreses privades, volen prendre decisions basades en l'anàlisi i interpretació de les dades (el que es coneix amb el terme Data-driven).

Dades a l’administració n’hi ha, però molt atomitzades i orientades a la prestació dels serveis. Pesem però, què passarà  si no aconseguim fer-ho possible? El panorama és una mica desolador, no només per la bretxa entre les pràctiques de les empreses de tecnologia, la pèrdua de control sobre les nostres dades sinó per l'oportunitat perduda de dinamitzar el nostre teixit empresarial i fer servir el sector públic de palanca per a crear estructures de país que siguin capaces de fer-nos avançar.

D’alguna manera la revolució de l’IA és massa important, afecta a massa coses, incideix massa directament en la nostra competitivitat com per deixar-la escapar. Com sempre, si no som creadors serem compradors i anirem a remolc de les voluntats i prioritats d’altres. El valor l’agafarà algú, ho nosaltres o l’agafarà un altre.

Què podem fer? A Catalunya tenim bons grups d’Intel·ligència Artificial i un conjunt d’empreses joves (i no tan joves) treballant en el tema. Potser el que ens cal és ajudar que tot això reïxi. Tres són els problemes importants a resoldre. El primer és l’atomització. Tenim una mica més de 900 municipis, administracions diverses, empreses privades i centres de recerca i ensenyament. Ens cal potser fer que totes aquestes potencialitats que hi són, sumin en comptes d’anul·lar-se perquè estiren en direccions contraries.

El segon problema són les oportunitats, concretament la manca d’oportunitats des del sector públic. Sense oportunitats que creïn un futur per aquests professionals i aquestes empreses no tindrem mai els incentius necessaris perquè ningú es mobilitzi i passin coses interessants. El tercer problema és la distància entre el sector públic i el privat, entre els centres de recerca i les universitats i els problemes més concrets. Només podrem dinamitzar una societat des de la part pública si les empreses hi participen activament. Només tindrem èxit si aconseguim alinear les capacitats que hi són, amb els incentius i les oportunitats que les mobilitzin i les mobilitzin fent servei als interessos del país.

Maneres d’abordar el problema n’hi ha! Una són les agències tipus les que han nascut al Regne Unit, com Catapult o Nesta. Són agències amb un patronat, sense ànim de lucre, a les que el govern assegura només una part dels ingressos (un 30% normalment) sigui directament o mitjançant instruments com les loteries (a fi que siguin encara més independents). Tenen limitacions en relació al nombre de projectes europeus als quals poden concórrer, o la necessitat d’anar de la mà d’empreses locals en projectes a l’estranger o el nombre de projectes que han de fer fora del país i amb les administracions.
 
Una altra opció és obrir oportunitats competitives de projectes a l’estil de les europees, en aquelles àrees que ens sembli prioritari. Les dues no són pas vies incompatibles, sinó complementàries. Aquest tema no és però altra cosa que una mostra de la disfunció que hi ha entre les estructures de govern que ens caldrien per fer front als nous reptes i les que tenim. Les estructures dissenyades per un món analògic a poca velocitat tenen poc a veure amb el món digital híper-connectat que va a gran velocitat i en el que tot està a prop.  
 
Vivim doncs, una tensió entre centralització i diversitat. Entre l’agrupació de funcions cada cop més necessària per tenir gruix i al mateix temps el manteniment de la diversitat en la decisió - i no només l’execució - sobre les actuacions. Cal a més que tot això es faci en un tipus d’estructura que asseguri la competitivitat dels serveis i no afegir-hi més burocràcia. Ens cal reinventar l’administració perquè serveixi a les necessitats del s. XXI. Davant d’aquest repte, un tema nou com mobilitzar les nostres capacitats en Intel·ligència Artificial sembla un bon punt de partida per a construir les infraestructures del país modern, capdavanter i digital al qual tots aspirem.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

orgull humà
remença, 06/01/2018 a les 09:31
+0
-0
Molt interessant, l'article, i una mica aterridor... no per la capacitat que assoliran les màquines... sinó per l'ús maldestre que els humans en farem; militarment, econòmicament, etc.
Em pregunto: si la IA demostrés la no existència dels déus, serien capaços els homes de fe de tornar-se ateus?, o els podria l'orgull i preferirien desconnectar el monstre... algun dia, potser, ho veurem.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Esteve Almirall
Esteve Almirall. Professor d’Esade en Innovació, Data Science & Big Data i Smart Cities. Director Acadèmic del Màster in Business Analytics. Ha estat molt involucrat en la formació dels Living Labs Europeus i en projectes d’Smart Cities. Manté el blog “Innovate or die” a estevealmirall.com  @ealmirall   
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
Mariano Rajoy, durant l'entrevista a Onda Cero | Onda Cero
01/01/1970
El president del govern espanyol insisteix que farà tot el possible perquè es compleixi la llei i Puigdemont no sigui president
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc