Opinió

Un nou independentisme urbà

«Si la hipòtesi que plantejo es comprova, l’independentisme té a les mans un tresor polític que ha de saber administrar»

per Arturo Puente, 24 de desembre de 2017 a les 20:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
M'ho va advertir el company Yeray S. Iborra, un periodista nascut al Besòs que, com a bon periodista, veu venir les realitats socials gairebé abans que passin. Preparàvem la campanya de l’1-O i ell va proposar fer un reportatge sobre un nou independentisme urbà a les perifèries de Barcelona que, segons deia, estava apareixent els darrers mesos. Jo, una mica més cap quadrat, no ho veia. Les dades, li vaig dir, diuen que l’independentisme és cosa de classes mitjanes i del territori, no pas del cinturó, on no només és molt minoritari sinó que no creixerà mentre el sobiranisme es faci més i més independentista.

L’1-O em va contradir. Evidentment, la participació al referèndum va ser molt més gran a Cornellà de Terri (67,1%) que a Sant Boi de Llobregat (20,3%). Ara bé, si l’independentisme va poder obtenir en aquella jornada més de 2 milions de vots va ser perquè a les zones metropolitantes el vot per la secessió va créixer respecte a l’obtingut el 27-S del 2015. A Sant Boi, 3,6 punts més que la suma de JxSí i la CUP. A la Cornellà gironina, gairebé 5 punts menys.


No és una dada curiosa ni aïllada, ni sembla estar directament relacionat amb la brutalitat policial de l’1-O. Analitzant les dades del conjunt de Catalunya vam descobrir que on més vots va guanyar el "sí" enfront del vot independentista de 2015 va ser als municipis menys independentistes, és a dir, al cinturó metropolità de Barcelona.

Aquest 21 de desembre vam poder tornar a constatar-lo, ara amb les dades d’unes eleccions on la participació va ser històrica. Tornem a veure el mateix fenomen. Dels 100 municipis més grans, on el vot independentista més ha crescut és a les ciutats de l’Ebre (a Sant Carles de la Ràpita, Amposta i Tortosa ha crescut entre 4,4 i 3,5 punts) però també a Badia del Vallès (+3,7 punts), Sant Adrià de Besòs (+2,5), La Llagosta (+2,4), Santa Coloma de Gramenet (+2,1) o Sant Boi de Llobregat (+1,8).

Aquesta tendència es complementa amb la baixada independentista a feus tradicional del nacionalisme català. Parlem de Sant Cugat del Vallès, on la suma dels tres independentistes perd 2,7 punts respecte a 2015, Calella (-1,7), Banyoles (-1,6), Igualada (-1,5), Vic (-1,4) o Torelló (-1,2). Aquesta baixada dibuixa també la bona entrada que ha tingut Ciutadans a bona part del territori.

Una primera hipòtesi que sembla raonable és que comença a haver-hi una relació entre independentisme i renda diferent a la que havíem percebut fins ara, on les classes altes votaven més independentista i viceversa. Però aquesta i altres coses només les podrem saber amb les enquestes post-electorals. El que sí que podem dir ja és, en primer lloc, que la divisió territorial del país per preferències nacionals és avui més petita que fa dos anys. I això no és una noticia menor.


En segon lloc, que el creixement de l’independentisme urbà que em parlava Iborra no és només una percepció subjectiva, ni tan sols un fenomen conjuntural de l’1-O. Existeix i sembla consolidar-se. I a més sembla estar lligat a ERC, més que a JxCat i a la CUP, que ha tingut uns resultats importants a l’AMB on s’ha convertit a molts llocs en l’alternativa d’esquerres a Ciutadans.

Això dona algunes pistes sobre aquest nou independentisme metropolità. Sembla ser d’esquerres, tot i que no anticapitalista, i potser ha triat independentista com a vot contra Ciutadans. Tindríem així un vot que no havíem vist fins ara: esquerra independentista com a primera opció a les ciutats contra l’hegemonia potencial d’un centre-dreta espanyolista.

Si la hipòtesi que plantejo es comprova (insisteixo que caldrà veure les futures enquestes), l’independentisme té a les mans un tresor polític que ha de saber administrar. I probablement només podrà fer-ho si a l’hora de formar govern tenen en compte que, al bloc independentista, les esquerres tenen 180.000 vots més que JxCat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació