Opinió

Aliar ambició i malestar

Queden poques hores per a la jornada electoral més vergonyant de la història recent d’Europa. L’independentisme guanyarà»

per Joan Manuel Tresserras, 16 de desembre de 2017 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest malestar que sentim és atmosfèric. Aquesta tristor que ha vingut després de l’apoteosi de les il·lusions i els somriures, quan ens sentíem més forts cada dia, és en l’ambient. Hi ha una estranya olor en l’aire que respirem d’ençà de l’octubre. És l’efecte de la repressió. És l’efecte d’haver de conviure amb la brutalitat i, tanmateix, voler tirar endavant. És la incomoditat constant que provoca el propòsit de normalitat quan la normalitat és impossible. És l’absurd d’haver d’admetre que les pràctiques més dignes són proscrites i la gent més digna és a la presó, mentre la violència institucional i la corrupció campen com volen. Vulneracions de drets a dojo, amb la complicitat de jutges, mentre la caverna mediàtica els va elogiant les gràcies.

Aquest malestar persistent, a estones insuportable, és fruit del reconeixement elemental d’haver perdut drets i llibertats concretes que donàvem per descomptades. És provocat perquè no ens agrada aquests dies no poder o no saber fer-hi front de manera immediata, i amb prou diligència i contundència. Perquè sentim tota la urgència i la frustració de no poder encara recuperar les institucions, treure els presos polítics de les garjoles i restablir la democràcia plena. Vam vèncer l’Estat l’1 d’octubre; però la resposta tirànica i impune de l’Estat ens ha desbordat i desconcertat. ¿Que en som d’alguna manera responsables per ingenuïtat? És probable. No, no imaginàvem que la dictadura podia tornar a instal·lar-se entre nosaltres amb tanta impunitat, disfressada de llei i comptant amb tantes complicitats.


I aquestes complicitats de l’Estat tirànic, sobretot les de més a prop, ens indignen. Hi ha persones, i entitats, i formacions polítiques senceres, i els seus i les seves dirigents, que passegen i gallegen com si res no hagués passat. Ells detecten en l’aire vigilat que respirem un oxigen diferent. Com si res no hagués passat. Com si trobessin l’ambient repressiu agradablement perfumat. S’han envalentit darrera les garrotades i l’arbitrarietat judicial. S’han emborratxat de l’ordre jeràrquic imposat per la força per demolir la democràcia. Han procurat aprofitar cada ferit, cada mastegot, cada interlocutòria delirant, cada amenaça proferida, cada escolta telefònica, cada filtració interessada a la premsa amiga, cada decisió manicomial de la Junta Electoral més groga de les que es fan i es desfan, per enardir la seva parròquia i atemorir-nos. Han procurat aprofitar el nostre desconcert i la pressió sobre els i les nostres principals líders per guanyar posicions. I han disposat d’una immensa maquinària de tergiversació i d’engany per provocar un estat d’ànim col·lectiu que ens acoquinés i els pogués resultar favorable el dia 21.

Queden poques hores per a la jornada electoral. Jornada fixada per la convocatòria electoral més vergonyant de la història recent d’Europa. No pas una convocatòria feta des d’una dictadura amb el propòsit d’obrir una nova etapa democràtica. Ben al contrari, ha estat feta per desarticular el procés democràtic i participatiu en marxa, intervenir en la campanya, controlar-la, condicionar llistes i programes i, finalment, provar de legitimar a les urnes el cop de força, la violència d’Estat, la dictadura.


L’independentisme guanyarà. He estat aquest migdia de dissabte al Born, a l’acte d’ERC. M’ha semblat brutal. Mai abans no havia vist a l’escenari i entre l’auditori, en un acte polític multitudinari d’aquesta mena, un ventall de persones tant socialment divers i tant políticament coincident. Tots els vímets d’una cultura política nova i un propòsit republicà fundacional.

El dijous aliarem el malestar que hem arrossegat aquests dies amb l’ambició d’uns objectius que afirmem imprescriptibles i irrenunciables. He sentit Ernest Maragall dir: “ens volen normals..., siguem extraordinaris!”. Siguem-ho. I fem del 21 de desembre un nou 1 d’octubre. Per restablir les llibertats, per refermar i renovar les aspiracions i per fer-les efectives construint la República.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Manuel Tresserras
Professor de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
11/07/2022

Democràcia i periodisme

13/06/2022

La ideologia del lloro

16/05/2022

Si fos intel·ligència, no faria pudor

18/04/2022

Sant Jordi, llibres i deures

21/03/2022

Llindars i equilibris

21/02/2022

Filosofia sí, història també

24/01/2022

Atacar la llengua

27/12/2021

Més corcat que profund

11/12/2021

Països Catalans

01/11/2021

Apocalipsi i reacció

Participació