Opinió

El govern dels catalans

«Cal aconseguir una victòria que demostri a Europa i al món que el govern dels catalans el decideixen els catalans, i que el nostre president es diu Carles Puigdemont»

| 15/12/2017 a les 20:03h
República o monarquia. Independència o submissió. Drets fonamentals o censura. Pimes i multinacionals innovadores o oligarquies extractives. Democràcia o autoritarisme soft. Llibertat o ocupació.

Poques vegades la tria ha estat tan clara com ho serà dijous que ve. Escarmentats per l'experiència espanyola, el model d'estat de les forces republicanes cada dia s'allunya més del centralisme oligàrquic madrileny. A més, aquests darrers tres mesos han obert els ulls a molts sobre la immutable naturalesa autoritària de l'Estat.


Per altra banda, com explicava en Sala i Martin, els mitjans i partits espanyols estan en fase de crear una nova realitat. Segons ells, hi ha violència a Catalunya, l'independentisme no vol respectar cap legalitat i les empreses marxen del país. Sabem que cap de les tres és certa. Tant se val, el govern espanyol alimenta totes les fake news que serveixin per derrotar l'independentisme. L'objectiu, com el del 155 i totes les accions judicials és posar la por al cos de tots els independentistes. No només volen que tinguin por els polítics, sinó tots els homes i dones del país.

Arribats a aquest punt, amb el govern ocupat pel PP amb el suport imprescindible de Cs i PSC, la única via per mantenir el conflicte polític obert i derrotar l'autoritarisme de Rajoy i el 155 és votar independència. Sabent però, que amb votar independència potser no n'hi haurà prou. Cal votar aquells qui es comprometin a restablir el govern legítim de Catalunya en la seva totalitat i respectant al màxim la seva composició actual, inclosos aquells que són a la presó o l'exili.

Un país no pot tenir dos presidents, perquè no pot tenir dues realitats. Renunciar a restablir el govern legítim seria una manera suau d'acceptar el 155 i que per tant la sobirania de Catalunya només pot existir mentre s'adeqüi als designis de Madrid. Investir voluntàriament algú que no sigui el President Puigdemont és precisament el que Rajoy desitjaria, una victòria pòstuma del 155, una acceptació que som un país ocupat.

Per això aquest dijous 21-D cal que responguem a la violència d'estat amb vots, que és com es fa política al segle XXI. Cal aconseguir una victòria independentista que demostri a Europa i al món que el govern dels catalans el decideixen els catalans, i que el nostre president, el president legítim de Catalunya, es diu Carles Puigdemont. Si ens quedem a casa i perdem, o si abaixem el cap i formem un govern diferent, ja ens podem oblidar de TV3, Catalunya Ràdio i l'escola en català. Si perdem o abaixem el cap canviant el govern legítim, el tripartit del 155 sabrà que té via lliure. El 21-D hem de dir ben clar i ben alt que el govern dels catalans i les lleis dels catalans les hem de decidir els catalans, ningú més.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Em pregunto....
Jcm, 15/12/2017 a les 20:41
+0
-0
Com es que en tot aquest atzucat que estem vivint a Catalunya , ningu de la jerarquia eclesiastica catalana ha aixecat la veu per denunciar la situacio en que el nostres presos , no condenmats a res perque de moment son inocents de cap delicte , estan a la preso
Tan sols per raons humanitaries ja haurien de estar al carrer i amb els seus familiars , sense entrar a fons a raons juridiques tal com centenars de juristes denuncien.
Es per comoditat , per por a perdre privilegis , que els eclesistics catalans no ho denuncien? Ja no ho demano als espanyols , y menys als de Roma , pero els catalans....?
L'Evangeli no es predica nomes amb la paraula facil a les esglesies , sino tambe amb fets clars y valents fora de les mises .
Algu pot explicar- ho?
Estic equivocat ?
Engaño
Anònim, 16/12/2017 a les 08:30
+0
-0
Los primeros que aceptaron el 155, fueron los partidos independentistas, si no por qué reconocieron las elecciones y se presentaron a la convocatoria. Carles Puigdemont es un fugado de la justicia y cuando vuelva ira a la carcel. Que presidente de una republica acabada de proclamar, deja a su pueblo y se va escondido en un maletero como una rata, a Bruselas. El gobierno será el que salga el día 21, y lo elegiremos TODOS los catalanes, tan catalanes somos los que son independentistas como los que no lo somos. Por favor dejen de engañar, los políticos que están presos es por qué se saltaron las leyes y no por sus ideas y estarán en prision mientras lo decida un juez. La justicia es igual para todos, o pensaban los independentistas que estaban por encima de la ley, y todo les iba a salir gratis.
1, 2, 3 botifarra de pages
Anònim, 16/12/2017 a les 20:07
+0
-0
Com rs ql Urdangarin esta lliure
Com es que un tal M Rajoy esta lliure
Com es que un tal R. Rato esta lliure
Com es que un tal Barcenas esta lliure
Com pot parlar de lleis un partit amb mes de 700 imputats, amb tot el partit assegut al banc dels acusats i declarat pels mateixos juyges com a " organitzacio criminal"
Es te de ser molt cinic per de defensar- ho i molt ignorant o mala anima per defensar- ho
...
1714carrervila, 18/12/2017 a les 18:59
+0
-0
Em sap greu, pero si el 21D no guanyem, també serà dels catalans la decissió.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
Oriol March | 10 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
01/01/1970
L'home que ha llençat l'explosiu s'ha immolat tot seguit
01/01/1970
Tatxo Benet, soci de Mediapro, posa la mostra a disposició de "qualsevol galeria o museu d'Espanya que vulgui exposar-la"
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»