tribuna oberta

Unilateral i bilateral

«La llista de les agressions antidemocràtiques contra Catalunya creix cada dia, essent ja llarguíssima i molt alarmant»

| 13/12/2017 a les 17:05h
El gran debat del país sobre quina via és més factible, si la unilateral o la negociada (dita bilateral), mostra una certa desorientació i la sensació que ningú no té un full de ruta clar. El conseller Comín reconeixia el mateix dia de la gran manifestació a Brussel·les que el nou govern haurà de repensar l’estratègia i, mentre JxCat no parla d’unilateralitat, la CUP defensa que és l’única opció possible i ERC ha començat a acceptar-la si no hi ha diàleg. El fet és que totes dues vies per sí soles semblen impossible l’una, i molt complicada l’altra, mentre que ningú no ha parlat fins ara del possible desllorigador: la necessària combinació de totes dues.

D'entrada, la via bilateral o negociada no mostra cap escletxa de possibilitats davant d’un estat tan repressor com l'espanyol i les seves indignes complicitats internacionals. La llista de les agressions antidemocràtiques contra Catalunya creix cada dia, essent ja llarguíssima i molt alarmant. Som a l’únic país europeu on el feixisme no ha estat derrocat encara. Patim en la pròpia pell una clara violència de gènere com a nació, i moltes veus, començant pel mateix president, alerten d’una nova ofensiva permanent amb voluntat d’extermini.


D’on els ve tan poc amor i respecte a la diferència és un misteri difícil de comprendre, però és. Cert que existeix la possibilitat que la fràgil credibilitat dels valors i de la política internacional europea facin canviar posicions, i que l’Estat espanyol s’afebleixi per la seva dubtosa viabilitat econòmica (especialment de les pensions), per la seva enorme corrupció, baixa qualitat democràtica i deute; però és una possibilitat baixa. Qui basi el seu full de ruta en la via bilateral, doncs, estarà en fals.

Així, els catalans estem esdevenint un mirall de les vergonyes antidemocràtiques i antihumanitàries de l’Estat espanyol i de la majoria d’estats de la UE i del món, cosa que ens atribueix un honorable paper, tot i els inevitables danys que ens comporta. D'altra banda, la via unilateral des de l’acció exclusivament política s'ha evidenciat amb força insuficient i molt difícil de sostenir, perquè la repressió no afluixarà i, si els cal, augmentarà sense miraments.

Més enllà de si alguna opció política i sector social manifesta coratge per resistir -condició necessària però no suficient per a la victòria-, cal sospesar molt bé la força de l’opressor i les capacitats del conjunt d’actors, sense forçar més enllà de límits assolibles. Tal i com ha anat tot, ha estat un encert arribar al punt on hem arribat, però la resistència i acció unilateral no sembla que tingui gaire més recorregut sense canviar d’estratègia. No es poden aprovar lleis de construcció social de la República sense que les tombin totes ni defensar institucions i sectors estratègics en un “moment vall” de la fortalesa popular i política. No seria una tàctica astuta. Cal cintura, deixar de donar cops al mateix punt del mur i explorar noves bandes per on descalçar-lo, enderrocar-lo o saltar-lo.

Així doncs, ni la via bilateral ni la unilateral per elles mateixes semblen suficients, essent una falsa dicotomia en la qual semblen instal·lats els partits. Més aviat, el camí passaria per la seva síntesi: una primera fase d'iniciatives unilaterals noves que refacin i ampliïn la base social i que permetin endegar tot seguit campanyes de no cooperació econòmica més àmplies, forçant així en una segona fase la negociació final. Cal assumir que pugem un cim, que no es poden fer passos en fals i que cal anar adaptant l’estratègia amb mal·leabilitat, refer forces i teixits i eixamplar sense deixar d’avançar.

Des d'aquest prisma, la peça angular que pot vertebrar i unir de nou bona part del país amb un objectiu comú, constructiu, propositiu, transversal, democràtic i il·lusionador, és dur a terme un procés constituent altament participatiu. La clau de l'1-O fou que aglevava tots aquests ingredients. I el procés constituent també ho pot fer. Per activar-lo, n’hi ha prou amb una majoria parlamentària, si bé caldrà flexibilitat per incloure-hi l’entorn dels Comuns i astúcia per plantejar-lo de manera que no sigui censurat per l’autoritarisme estatal.

I si ho fan, tenir-lo ben definit i pactat amb tots els agents per dur-lo a terme des de l’organització popular. Un procés constituent té la virtut que és més constructiu encara que un referèndum, necessita unir de nou política i poble (no reeixirà si no és així) i també sobiranistes i independentistes, engruixint d’aquesta manera la base social. A més, legitima l'1-O, ja que és el següent pas que preveu la Llei de Transitorietat Jurídica i farà concreta i tangible la República, més enllà d’una idea abstracta. Esdevé doncs, la potencial pedra angular que ho alinea i vertebra tot.

En paral·lel, donarà temps a les grans entitats socials i partits a constituir una necessària taula d'estratègia nacional per acordar l'estratègia general i les accions de no cooperació econòmica que forcin l'estat espanyol i la comunitat internacional a acceptar la votació dels resultats, amb mesures tals com les que ja circulen de canvi de bancs i de grans subministradores, així com valorar si són factibles vagues generals indefinides amb talls sostinguts de les principals vies del país. S’ha vist que accions d’aquest tipus poden afectar els grans lobbies econòmics i la prima de risc. Aquesta seria la gran batalla no violenta on caldria implicar independentistes i sobiranistes. Si la participació en el procés constituent resulta elevada i transversal -cal no escatimar cap recurs en aquest objectiu, ja que és la clau del posterior èxit o derrota-, bona part del país se’l sentirà seu i en defensarà el dret a poder-lo votar i implementar.

Només caldria avançar aquestes accions en cas d’aplicació de nou del 155. En tot cas, si es preparen unitàriament i amb una bona campanya de comunicació, poden ser més seguides i efectives que la defensa física i sostinguda de les institucions, via que sempre pot ser un darrer o complementari recurs.

Els complexos factors d'aquest procés ens porten de bell nou a continuar practicant aquesta nova cultura de cooperació transversal, aparcant i superant les petiteses i els recels ideològics per a un objectiu comú major. Tot això, junt amb la sorprenent força i cultura no violenta que ha brollat al país, amb l’expectativa de generar una república de nova generació que permeti superar els greus reptes d’avui, ens fa protagonistes d’un repte transcendent i d’una enorme i esperançada excepcionalitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Es això!
Sly, 21/12/2017 a les 17:22
+0
-0
Aquest és el primer article que jo llegeixo, que ens descriu el què ens cal fer als catalans.
Procés constituent popular -no dirigit sinó per la societat civil- i ofegament econòmic (manquen encara més propostes en aquest camp).
Consignes per terra mar i Twitter, i a forçar la EU a intervenir tant si volen com si no.
Felicitacions pel teu escrit, Lluís.
reconocer a ciudadanos
Anònim, 23/12/2017 a les 13:29
+0
-0
participe como apoderado de ciudadanos en un colegio electoral, muchos apoderados de otros partidos independentistas, no acostumbrados a nuestra presencia, nos miraban como diciendo "de donde coño ha salido esta gente, si nunca antes habian aparecido". Los mas radicales y menos acostumbrados al arte de la diplomacia, se mostraban hostiles, como si tuviesemos cuernos y rabo, y oliesemos a azufre. Poco a poco se fueron acostumbrando y con el tiempo fuimos charlando para pasar el tiempo y conocernos. Al final, hasta ligué con una apoderada de ERC, que estaba separada, como yo.
Ya se que estoy en terrotorio "hostil", hasta el punto de no considerarnos ni ciiudadanos de catalunya, y ese es el principal problema y error estrategico que cometeis.
A reconocer
Anònim, 24/12/2017 a les 02:43
+0
-0
I tú reconoces al país en donde vives? o ignoras la realidad i solo vives en la tuya?
Reconocer a C´s
Anònim, 25/12/2017 a les 20:57
+0
-0
No.... si ja fa temps que hem reconegut al Sr Rivera, a la Sra Arrimadas al Sr. Girauta i al Sr Nart....ja els coneixem ja.... no cal que s´esforçi....
C´s va neixer a Catalunya per atacar l´escola publica catalana i el seu model d´ensenyament i de inmersio linguistica....i aprofitar per, sota la falsa aparença de voler continuant ser espanyols i catalans atacar tot el que faci olor a catala.
M´en alegro que "lligues" amb una apoderada de ERC, encara que aquest llenguatge de "xulo discoteca" demostra el seu masclisme hispanic pero com a contrapartida potser aprendra quelcom de com som els catalans i quins valor defensem
Aixo de dir que els apoderats independentistes son radicals i poc acostumats a la diplomacia deu ser producte dels vapor etilics resultans de la celebracio de la seva "victoria" Per radicals els "piolins" amb les seves porres, el Ultres del cafe Zurich i els que cridaven" A por ellos Oe".
Per radicals als que han empresonat o enviat al exili al govern legitim de Catalunya nomes per defensar i complir el seu programa electoral i tenen previst engarjolar a mes de 100 carrecs mes per tal de impedir fer gobern, ( tot val, si perdem les eleccions a les urnes les guanyem als truibunals)
Per altra banda si voste creu que un pais que es fonamenta en el comerç , sempre ens han dit que som un pais de botiguers, en to despectiu, no te diplomacia, es que el que no sap res de diplomacia es voste.
O potser considera una mostra de diplomacia dir que " als catalans s´ens ha de desinfectar", o que " Al independentisme s´el ha decapitat" , que el president llegitim, si, si legitim perque el varem escollir els catalans i el 21 l´em refrendat "Es un covard perque ha fugit a Brusel-les " com va proclamant el SDr Carrizosa i d´altres declaracions "diplomatiques"dels seus socis del 155 o de vostes mateixos.
Per cert, gracies per venir a fer turisme a Catalunya.... agraeixi al sr Rivera que l´hi hagi pagat l´estança de dos dias a pan i cuchillo per venir a "lligar" amb una separatista d´Esquerra Republicana
I despres dien que nosaltres vivim en una realitat paralela i en un Matrix.....
Deu meu Senyor...
2017
Anònim, 27/12/2017 a les 18:45
+0
-0
Lo que tienen que hacer el futuro gobierno de la Generalitat es cumplir con el artículo 1 del Estatut, y dejar de hacer el ridículo. Pues declararon unilateralmente la independencia y seguidamente el Puigdemont y unos cuantos consellers se dieron a la fuga mientras el pueblo incauto celebran extasiados la independencia. Que poco creíble en la independencia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Lluís Planas
Portaveu de l'Objectiu Catalunya Democràcia Plena, fou col·laborador de Xirinacs els darrers anys de la seva vida. Especialitzat en democràcia participativa i noviolència, és patró fundador de la Fundació Vidabona, impulsor del centre difusor del llegat Xirinacs al mas El Negre i president de l'associació Pas: Serveis de Participació i Sostenibilitat-Amics d'El Camí dels Països Catalans. Twitter: @lluisplanash
Colau amb líders municipals al ple que va tombar la multiconsulta | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Un informe al qual ha tingut accés NacióDigital conclou que alguns vots en contra de la iniciativa "no tenen validesa jurídica" i retreu als partits que actuessin per "oportunitat política"
01/01/1970
El conseller de Cultura a l'exili assegura que ell es limitava a "complir els mandats legals" i descarta que es demani la seva extradició per l'acusació en relació a les obres d'art
01/01/1970
Fundador d'Òmnium, va ser militant d'UDC i conseller de Justícia
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 13 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda