Opinió

L'Oriol ens posa deures

«És un vicepresident empresonat per complir amb el mandat que el seu poble li ha atorgat. És un candidat empresonat perquè li tenen por»

per Isaac Peraire, 11 de desembre de 2017 a les 11:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre el cor encongit i les ganes de veure i parlar amb el nostre company i amic Oriol, hem agafat l’AVE a la Lleida emboirada fins al fred Madrid, i el cotxe fins l’Estremera desèrtica. Al cap, encara hi portàvem les sirenes de les furgonetes policials sortint de l’Audiencia Nacional el llunyà 2 de novembre; o el dolor de dilluns passat quan el jutge va decidir mantenir-los empresonats preventivament.

L’arribada al Centre Penitenciari Madrid VII ens ha portat a conèixer la família del Quim Forn, company de cel·la de l’Oriol. Unes persones afables, amables, simpàtiques, valentes. Elles són qui més pateixen el captiveri del seu estimat Quim. Les famílies són qui, a part de no tenir a prop els seus pares, homes, cunyats... han de pagar la penyora d’hores i hores de viatge per pocs minuts de conversa. A les famílies, és a qui dediquem la més gran abraçada i missatge de companyonia i força.


Hem entrat i els interns han anat passant cadascun al locutori que els tocava. Nosaltres, ja estàvem a punt en el número 9. El primer impacte emocional ha estat veure apropar-se l’Oriol, envoltat dels altres presos, amb el seu somriure tranquil i amable. Darrere el vidre, donant-nos la mà amb el mateix vidre entremig, hem començat la conversa de 40 minuts.

En primer terme, la família. La seva dona i els nens; els amics i companys. El Sant Vicenç dels Horts que tant estima, la gent del poble. Un missatge per a ells d’agraïment i tranquil·litat alhora.


En segon terme, tenia moltes ganes de parlar de política (diríem que ganes immenses) i, sobretot, de fer-nos encàrrecs i valoracions. Una mica com sempre, però amb una transcendència i determinació com mai li havíem vist; amb ulls esperançats i amb confiança màxima.

Volent-nos conjurats tal i com estem entorn la Marta Rovira, orgullós de la candidatura àmplia, oberta, generosa d’ERC, l’Oriol indica que aquestes eleccions les hem de guanyar. I sap que cal guanyar-les per treure’l d’allà.


És un vicepresident empresonat per complir amb el mandat que el seu poble li ha atorgat. És un candidat empresonat perquè li tenen por.

I en sentim corresponsables. Ens sentim obligats a treure’l. Ens sentim obligats a votar i rebentar les urnes de vots i d’esperances.

I, de tot plegat, ens emportem unes cabassades d’humanitat, de saber tancats uns homes bons, pels quals hem de donar-ho tot per a recuperar-los la llibertat.

Tenim deures. Ens hi juguem tant, que ens ho juquem tot.

* Article de Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i d'Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretari general de coordinació interna d’ERC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Isaac Peraire
Alcalde de Prats de Lluçanès, president del Consorci del Lluçanès i secretari nacional d'Organització d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més informació, al meu blog.
03/05/2018

Quilòmetres per reivindicar i no oblidar

11/12/2017

L'Oriol ens posa deures

06/05/2016

Prats, capital de la reforma horària. I ara, què?

15/10/2015

El POUM de la vergonya

19/02/2015

La Fira de la Biomassa, una oportunitat perduda

20/12/2014

Acords de Nadal

22/10/2014

Com els del Lluçanès... enlloc

23/09/2014

Els ajuntaments: eina per la democràcia

30/07/2014

Un Lluçanès ben viu

20/06/2014

Sant Joan i els Elois

Participació