Opinió

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

«La hipòtesi de seguir jugant amb les dobles legalitats no és massa engrescadora»

per Jordi Mercader, 9 de desembre de 2017 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Unes eleccions com les del 21-D no les hem viscut mai. Als greus condicionants de la seva convocatòria materialitzada sota el règim del 155 i al fet inconcebible de l'empresonament preventiu d'alguns candidats, cal afegir-hi l'advertència de Carles Puigdemont de ser l'únic portador de la legitimitat presidencial, el dipositari de la legítima continuïtat del càrrec. Així, doncs, qualsevol altra opció, s'entén, suposaria un trencament institucional, una assumpció intolerable de la intervenció estatal de l'autonomia. Una traïció, vaja.

La presumpció d'un candidat predeterminat a la presidència arruïna el sentit natural de les eleccions i condiciona la sobirania del Parlament. Per molt fonamentat que sigui el sentiment d'injustícia que mou Puigdemont per tot el que ha succeït en el desenllaç del desafiament a l'Estat, no serà més profund ni legítim del que pugui tenir el seu gran rival Oriol Junqueras, per exemple. Tampoc podrà negar que des del mateix moment de decidir de participar a les eleccions va assumir la renovació que aquestes implicaran del Parlament i la possibilitat que la nova cambra elegeixi un nou president que no sigui ell. De no voler acceptar la convocatòria i les seves conseqüències, no hauria d'haver-se presentat; una posició d'altra banda perfectament honorable i comprensible.


Les exigències de Puigdemont no són de rebut. Insinua que en cas de no obtenir satisfacció a la seva demanda no tornarà a Catalunya i mantindrà una presidència de la Generalitat a l'estranger? Cal suposar que en la seva condició de president cessat té una idea aproximada del mal que una aventura d'aquesta mena faria a la credibilitat de les institucions catalanes. O potser el que està suggerint és que, de no poder prendre possessió de l'acte de diputat a causa de les seves greus i complexes circumstàncies judicials, el poble català s'haurà de resignar a tenir un president il·legitim a Barcelona i un president resistent a Brussel·les? La hipòtesi de seguir jugant amb les dobles legalitats no és massa engrescadora.

Aquesta és una campanya molt confusa en general, i aquest tipus d'exigències, bàsicament dirigides a ERC, els únics que poden fer president a Puigdemont, multipliquen les incerteses. En tot cas, són una prova de foc per a la paciència i la prudència dels republicans, cada dia més insegurs per l'empenta electoral de JxC, la llista del president predeterminat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació