Opinió

Les ideologies febles

«Que Arrimadas i Rovira desconeguessin les xifres de l’atur o el nombre de barracots era previsible, la seva estratègia política no ho demanda»

per Manel Lucas, 7 de desembre de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si res no canvia, i res no fa pensar que hi hagi d’haver cap canvi, aquestes eleccions tornarem a votar per emocions, sentiments i grans paraules. Tornarem, sí, perquè al 2015 ja ho vam fer. La immensa majoria de catalans no van votar aquell 27 de setembre pensant en les seves condicions de vida de cada dia sinó imbuïts d’una transcendència nacional, on cadascú atribuïa al terme nació allò que més li interessava. Així van sortir aquells resultats, i tot el que va venir al darrere. Les eleccions del 21-D són una mena de Second Season del 27-S, i com a tal, com a totes les sèries, la segona temporada incorpora novetats mantenint l’esperit de la primera. Aquest cop, unes eleccions amb candidats presos i amb candidats fora del país. Elements que fan que l’emotivitat i els sentiments a flor de pell es multipliquin.

De nou, una gran part de l’electorat que participarà el 21-D no votarà pensant en la seva vida i la dels seus conciutadans, sinó en una altra cosa. És més, una gran part del vot no serà a favor de res sinó a la contra. Uns votaran contra l’article 155 i els altres contra la represa del procés. I el debat gairebé únic serà aquest. Així s’entenen fenòmens que d’altra manera serien excentricitats, com una candidatura farcida de celebrities que difícilment podran gestionar una legislatura convencional o barreges de social-demòcrates i democristians com si es tractés d’una grossen coalitionen a priori (tot i que no gaire grossen). Per cert, resulta curiós veure la magnitud de la diàspora d’Unió, amb candidats dins de les llistes del PSC o d’Esquerra Republicana; fins i tot Enric Millo hi havia militat fa uns anys.


Unes eleccions com aquestes són terreny abonat per les ideologies febles. Només cal una idea per arrossegar desenes o centenars de milers de vots, una idea superestructural, una paraula gran: independència, constitució, república, unitat… Que Inés Arrimadas i Marta Rovira, en el debat de Salvados (La Sexta), desconeguessin les xifres de l’atur o el nombre de barracots era previsible, la seva estratègia política no ho demanda. I no són les úniques. En realitat, si a algun candidat se li acut parlar de l’atur en campanya, pot sortir-ne perjudicat, perquè haurà perdut l’ocasió de pronunciar alguna gran paraula. Coses de la construcció del relat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Manel Lucas
Periodista i guionista. Va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. Ha estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
19/07/2018

Braunau o Auschwitz

05/07/2018

Dret a ofendre's selectiu

21/06/2018

Conflicte a dos nivells

07/06/2018

Les paraules i els gestos

24/05/2018

«Mani pulite»

10/05/2018

La ciutat per quedar-s'hi

26/04/2018

Graupera-Valls, el mateix patró

12/04/2018

Alfred Bosch contra ERC

29/03/2018

Fermat

15/03/2018

La Guàrdia Civil, amb la unitat independentista

Participació