Opinió

Espanya i l'alienació mental catalana 

«La llibertat passa, en primer lloc, per descolonitzar la ment i per creure’s a fons el dret que tenen les colònies a determinar-se i acabar d’un cop amb la violència de les metròpolis»

| 05/12/2017 a les 22:02h
Ho explica l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o en relació amb la colonització britànica de Kènia. Allà, després de la violència física, hi va haver la violència psicològica, que s’aguantava sobre tres pilars: el control colonial de les escoles, l’alienació mental dels kenians (que sempre es pensaven a si mateixos en referència a la metròpoli) i la compra d’elits locals –que són l’enllaç entre colònia i metròpoli i que sobreviuen en la mesura que tenen el galliner indígena controlat-.  
 
També a nosaltres, després de la violència policial de l’1 d’octubre, l’estat espanyol ens aplica la violència psicològica. L’embat a les escoles s’ha accentuat –tot i que fa anys que dura-. De fet, recordem-ho tant com calgui, destruir l’escola catalana és la raó per la qual existeix un partit com Ciutadans.
 
A més, ara, entre les detencions i els exiliats, el centre mental i polític ha deixat de ser el Principat. Fins i tot el president Puigdemont fa campanya en referència a Rajoy, com un socialista espanyol. “Voteu-me a mi, és el que ell no voldria”.
 
I encara, sobre les elits, avui mateix La Vanguardia ens ven amb bombo i platerets com Elsa Artadi, com a directora general de coordinació interdepartamental, ha optat per conservar el seu lloc de feina, “acatant així el 155 i defensant l’ordre constitucional”.
 
El control de les escoles, l’alienació mental d’un poble i la compra d’elits: aquesta és la violència psicològica que aplica tota metròpolis, accentuada avui a Catalunya per les enquestes cuinades i la Junta Electoral. I és per això, només per això, pel pes de la seva violència psicològica, que Espanya es va fent gran i que nosaltres ens empassem tota una lògica fatalista d’inferioritat i de resistència.
 
Amb la por no hi pots fer pactes. Només pots exorcitzar-la fent-te les preguntes més bèsties honestament. Quins polítics de primera línia, després d’haver fet una declaració política d’independència com la que va fer-se, haurien dit “L’Audiència Nacional ja no la reconec. Si volen que em vinguin a buscar al meu país”? Per què els que hi havia no van fer-ho? Què faran si tornen a trobar-se en una situació semblant?
 
Pensem en això, votem el 21-D en conseqüència i tornem a posar cadascun dels 32.000 km2 que té Catalunya al centre de nosaltres mateixos. És aquest tros de terra, la que dona dignitat als polítics que la representen, i no a la inversa. Això també ho explica l'autor kenià: la llibertat passa, en primer lloc, per descolonitzar la ment i per creure’s a fons el dret que tenen les colònies a determinar-se i acabar d’un cop amb la violència de les metròpolis. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Declivi definitiu ?
Anònim, 06/12/2017 a les 10:06
+0
-0
Té tota la raó del món, Sra. Punsoda, però sap què passa? La gent lamenta els màrtirs, però vol el que li està oferint el bloc 155: concòrdia, pa i circ. O pensa que l'ascens del PSC i C's és casual?

Si el sobiranisme es queda amb el martiri, si no presenta propostes, sinó denuncia les mentides del bloc 155 amb dades irrefutables, si no mossega, perdrà les eleccions i amb elles podria ben ser que Catalunya entrés en el declivi definitiu que tant ha cercat el nacionalisme espanyol des de fa segles, atès que a diferència del 1934, ara està profundament colonitzada.

Finalment, permeti que li faci arribar dos enllaços a dos articles sobre aquestes eleccions:

+ Bernat Dedéu:


+ Manuel Cuyàs:

Títol de l'article erroni
Anònim, 06/12/2017 a les 11:23
+0
-0

Títol correcte: "Castella i l'alienació mental catalana".

Para Anònim, 06/12/2017 a les 11:23
f b, 06/12/2017 a les 13:22
+0
-0
Títol correcte: "Castella i l'alienació mental catalana".

¿Te refieres a Castilla León, o a Castilla la Mancha?
Catalunya no és una colònia
Quin país!, 06/12/2017 a les 15:20
+0
-0
Els indepes són lliures de sentir-se com vulguin, però la realitat és la que es. Catalunya no és una colònia, ni un territori ocupat, ni és víctima de res més que les bajanades egoistes de una colla de polítics més pendents de les seves mongetes que del bé del poble que, enganyat, es pensa que l'enemic són els nostres veïns de fa 500 anys i no els demagogs que han ensorrat Catalunya.
El catanyol té cura!
Anònim, 07/12/2017 a les 09:35
+0
-0
"amb bombo i platerets" és una traducció de l'expressió castellana "a bombo y platillos". Encara que intenteu catalanitzar expressions castellanes continuaran sent incorrectes. A més, les expressions i frases fetes no es tradueixen literalment.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Anna Punsoda
(Concabella, 1985) Va llicenciar-se en periodisme i en filosofia i guanya diners fent traduccions, classes, crítiques i alguns llibres. Ha après algunes coses. Només demana anys i força per explicar-les amb brillantor.

Twitter: @annapunsoda

Bloc: www.annapunsoda.wordpress.com
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
També hi ha un home intoxicat greu
Un fotograma d'«Estiu 1993»; amb David Verdaguer | Estiu 1993
01/01/1970
L'obra de Carla Simón guanya els guardons a millor pel·lícula dramàtica, direcció i guió pocs dies abans de la gala dels Gaudí | L'actor David Verdaguer s'endú el de millor actor de repartiment pel seu rol al mateix film
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "Ifni. La mili dels catalans a l'Àfrica", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc