Opinió

Fora les forces d’ocupació

«Votar forces que volen la independència de Catalunya no és un caprici ideològic sinó una necessitat col·lectiva per posar fi a la ocupació física i mental del nostre país»

| 01/12/2017 a les 20:00h
“Quan caminis per l’infern, no t’aturis”, Winston Churchill.

Ahir, veient l’entrega de la senyera d’Orà al govern legítim encapcalat pel President Puigdemont pensava que fa quasi 7 anys que visc a Brussel·les i mai havia estat conscient que en aquesta ciutat s’hi va refugiar Francesc Macià a finals dels 20 i principis dels 30. Tampoc que ell era qui fundà el Casal Català del qual he participat en incomptables actes. No tenia ni idea de qui era en Frederic Escofet, i tampoc sabia que Carner, el gran poeta català, havia viscut exiliat a Brussel·les fins a la seva mort el 1970 fugint del franquisme.

 
Amb el cop d’Estat contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya, la violència del govern espanyol envers els catalans s’ha fet explícita, i ha quedat palès que sense l’amenaça de les garrotades Espanya no sap restar unida. Aquesta repressió ja existia, és clar, però com passa amb el 155 i la resta d’autonomies el significat de l’amenaça s’ha fet real a ulls de tothom. Avui ja no hi hagi cap català que es pugui enganyar sobre la naturalesa d’Espanya i el seu ús de la violència amb fins polítics. Els empresonaments dels Jordis i els Consellers, així com les manifestacions unionistes amb presència pública de militants neofeixistes resolen els darrers dubtes.
 
Fa unes setmanes vaig començar a llegir L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya de Josep Benet, obra imprescindible per entendre el nostre país i les humiliacions que la nostra gent ha patit en els 3 segles d’ocupació castellano-espanyola. La lectura em donà peu a parlar del tema amb el pare, que em va explicar per primer cop que a la casa de pagès dels nostres avantpassats, prop de Solsona, hi va haver una època en què era obligatori tenir un únic ganivet per tota la casa i que aquest havia d’estar lligat a la taula (en el cas de casa nostra dins el calaix del pa). La cadena (?) que el lligava curt era un símbol quotidià de la repressió. Vaig quedar xocat perquè no n’havíem parlat mai, i em va fer pensar que al govern espanyol ara tenen por de les urnes com llavors en tenien dels ganivets. Només en un règim autoritari cal amagar unes urnes com si fossin una cosa bruta, o haver de defensar-les amb el propi cos com va fer el nostre poble en el referèndum de l’1-O.
 
Els darrers esdeveniments, posats a la llum de la nostra història, evidencien doncs que votar forces que volen la independència de Catalunya no és un caprici ideològic sinó una necessitat col·lectiva per posar fi a la ocupació física i mental del nostre país. A l’Espanya d’avui no només et qüestionen els llibres de text, sinó que fins i tot el possible alliberament dels presos és una forma de repressió: llibertat a canvi d’acceptar formalment la inquisició constitucional.
 
El govern espanyol no es conforma amb admetre que vigila els emails i whatsapps dels treballadors públics. No en té prou amb posar al capdavant d’exteriors a un diplomàtic espanyol. És la mera existència d’un govern català no subordinat el què el pertorba, i per això purga tots els treballadors de les delegacions exteriors de la Generalitat, excepte la de Brussel·les, massa lligada al territori.
 
Així doncs, el 21D Rajoy pensava fer unes eleccions, però ha muntat un referèndum sobre la repressió. Hi ha esgotament, però també voluntat de resistir, i per això és més important que mai que el 21D diguem amb vots que no volem tenir un govern ocupat. Que no volem la inquisició constitucional jutjant els nostres líders. Que no volem les forces de la repressió en vaixells davant la costa.
 
L’exili belga, els presoners polítics, la violència de l’1-O... aquesta tardor ens reconnecta amb la nostra història, i fa real la violència estructural que han patit tants catalans durant segles. Amb mig món a l’aguait, el 21D cal votar massivament per demostrar que el tripartit del 155 no té prou suport per governar Catalunya democràticament. A més, el 21D serà fonamental omplir els vots amb urnes i els col·legis amb interventors per evitar el frau. Tots els observadors internacionals seran benvinguts per assegurar unes eleccions netes. Fer fora les forces d’ocupació no serà fàcil, però ja se sap que la feina la fan els cansats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Visionario
Anònim, 01/12/2017 a les 23:49
+0
-0
Vistos tus artículos, prediciendo el futuro eres un crac.
Sentimentalisme barat
Quin pais!, 02/12/2017 a les 00:02
+0
-0
Es un insult a tots els qui han patit de debò en la història, comparar els poca-soltes actuals i la seva propaganda llacrimosa amb les realitats que els va tocar viure. Les va passar deu vegades mes putes el meu avi per professor republicà, que el babau de Fuigdemont fent el paripé a Brussel·les. El meu avi es va haver de portar la familia 600 quilòmetres lluny de casa seva, a viure en una barraca al Somorrostro. I mentre en Fuigdemont ja s'ha gastat 500.000 euros en la broma del seu advocat rapinyaire de superluxe, el meu avi va haver de suar sang un any sencer per pagar-los el bitllet a la dona i els dos fills; el petit era el meu pare, que tenia 3 anys, i 7 el meu oncle.

Que se'n vagi a la merda, el sentimentalisme barat d'aquesta gent que es caguen a les calces i juren ser bons minyons davant un jutge si de moment (de momentt!) s'escapen de les consequències legals dels seus actes.

El meu oncle-avi, germà del meu avi, no va tenir aquesta sort des del 1938 fins al 1951, quan va poder tornar de l'exili al mòdic preu de demostrar que era materialment impossible que hagués mort cap soldat nacional, en base al seu full de servei de la Armada.

Què en sabran de repressiò aquests poca-soltes. Què en sabreu els que us ompliu la boca de paraules llacrimògenes!
A sentimentalisme barat
Dantes, 02/12/2017 a les 08:50
+0
-0
Tot el repecte pel seu avi, que amb el seu sacrifici va aconseguir que vosté pogues escriure lliurement aquesta diatriba plena de menstenyiment. No crec que, des de alla on sigui, es senti gaire orgullós del que ha escrit. El seu avi segur que sap que la història es construeix actuant lliurement, no insultant des de la barrera.
Fora les forces d'ocupació
Anònim, 02/12/2017 a les 10:42
+0
-0
FORA DE CASA NOSTRA LES FORCES D'OCUPACIÓ !!!
Ridículos
Anònim, 02/12/2017 a les 14:59
+0
-0
"Memorial de agravios: Cataluña es una nación discriminada que no puede desarrollar libremente su potencial cultural y económico. Descubrimiento, constatación, ponderación y divulgación de los hechos discriminatorios, carencias, etcétera, de forma clara, contundente y sistemática. Remarcando la incidencia negativa que esto tiene para el conjunto del pueblo catalán y para cada uno de sus ciudadanos". Este entrecomillado no corresponde a los últimos años, cuando se puso en marcha oficialmente el procés independentista en Cataluña. Es de 1990, cuando el Gobierno de la Generalitat, presidido por Jordi Pujol, encargó a un grupo de intelectuales catalanes un documento titulado La estrategia de la catalanización, que fue presentado ese otoño.

El País 2/12/2017

Lea usted un poquito, de otra prensa, libere su mente y después vuelva a leer lo que escribe.

Al resto pues lo mismo que salgan de la aldea, dejen de ser rehenes de unos oligarcas que los manejan a su antojo y beneficio (Herencia de Pujol) y después seguimos hablando.

Para los palmeros, pues eso, estómagos agradecidos y bienvenidas las subvenciones.

Un saludo
Genocidi cultural i lingüístic
Anònim, 02/12/2017 a les 18:43
+0
-0
El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a l'aborígen que la practica . Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents ofensors) a l'anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia en origen. De tal forma la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura , les conviccions religioses i morals, les institucions polítiques tradicionals i altres codis són extingits o absorbits dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que sovint no sigui percebut el maltractament pels membres de la cultura tacada i atacada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó