tribuna oberta

​La precarietat en l'educació musical

«Les polítiques d'austeritat fan molt difícil que els docents puguin ajudar els alumnes a transformar-se en el pensament crític per mitjà de la música»

| 22/11/2017 a les 17:27h
Des de fa uns quants anys, els recursos invertits en l'educació musical destinats a les escoles de música municipals, van disminuint de manera accelerada. Aquestes escoles que depenen dels ajuntaments, perquè el departament d'Ensenyament, també sense recursos, ha retirat progressivament les subvencions per a les escoles de música, no tenen cap més remei que encarir les taxes als alumnes. La falta de pressupost, la corrupció i la manca de transparència de bona part de les institucions estatals estan propiciant que les escoles de música no siguin sostenibles.

De les escoles de música, pràcticament, no se'n parla. Són petits edificis que només sabem que existeixen quan passem a prop d'elles i sentim alguns instruments desafinats. Són escoles amb molt poques subvencions i per tant ja només hi poden anar els fills de les famílies benestants.


La música no és una necessitat vital. Es pot viure sense educació musical, mal que ens pesi als músics, sobretot, perquè no té un rèdit immediat. I qui són aquests músics? Són famosos? Fan concerts? Formen part d'alguna ONG cultural?

A les escoles de música hi treballen músics, que són, ni més ni menys, que professionals que projecten el coneixement musical a les aules per donar fortalesa a la cultura musical a través de l'educació. Ho fan ensenyant diverses matèries: el cant coral, el llenguatge musical, com també proporcionant habilitats als infants perquè puguin fer sonar correctament un instrument musical, i, sens dubte i la més important, ensenyant als nens i nenes a incorporar la música en les seves activitats socials que no és una matèria, és una actitud.

Però sobretot, els docents de les escoles de música es dediquen a crear vistoses formacions corals, bandes i grups instrumentals heterogenis -en alguna ocasió amb poques afinitats tímbriques (tot depèn dels alumnes matriculats)- que representin una pretensiosa cultura musical a fi d'enlluernar ( o justificar) als pares i mares ( i els polítics locals) en les festes majors, els Nadals i el final del curs escolar.

Ara bé, quina és la feina real dels docents? Quins sous tenen aquests músics? Tenen un contracte fix? Cobren les vacances? Tenen recursos econòmics per exercir la docència musical en condicions? Els professors que fan els arranjaments de les cançons per als heterogenis grups instrumentals que hi ha a cada escola, la cobren aquesta feina? Comptabilitzen el preu de les hores que dediquen a fer els arranjaments?

La majoria de molts pares i mares que porten els seus fills a les escoles de música molt probablement no sabrien respondre a alguna, o potser a cap d'aquestes preguntes. Es va fer una llei d'educació musical sense saber si podria ser pressupostada. Va ser una llei molt criticada perquè el que es pretenia és que després de sortir de les escoles dels ensenyaments de règim general, els alumnes havien de fer hores i hores de llenguatge musical i de pràctica instrumental i coral, cosa que deixava als alumnes exhaustes amb tantes activitats. Els resultats, doncs, mai no revertien en una millor educació musical.

No hi ha motius per ser optimista. El rerefons que hi ha al darrere de l'educació musical és molt més trist que tot això. Encara més. Les escoles de música no disposen de sales insonoritzades; amb això volem dir que si en una aula estan cantant i a la del costat hi ha el conjunt instrumental l'esforç de l'alumne per escoltar és ingent i el resultat sol ser confús. Aquest aspecte per si sol va en detriment de la formació ètica i estètica de la música. Tampoc no disposen d'eines tecnològiques, ni ordinadors, ni softwares que permetin l'estudi de les noves tecnologies musicals.

Es pot pensar que tot plegat es tracta d'un plantejament dirigit des d'un poder depredador que té per objectiu crear una societat acrítica i servil que menysté el talent musical? Fins a on estarem disposats a arribar amb aquesta precarietat?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

I a més...
Anònim, 27/11/2017 a les 14:42
+0
-0
En molts casos les escoles de música municipal s’estan licitan a empreses, fundacions, associacions privades... que en alguns casos es dediquen a apujar tarifes i precaritzar el sou dels professors.
Hola?
Gabriel, 27/11/2017 a les 23:50
+0
-0
Tenim males infraestructures, treballem hores sense cobrar, cobrim amb determinats objectius poc essencials, però lluitem perquè la cultura condueixi a una societat benestant (tot i que mai pugui ser perfecta del tot), lluitem perquè cada pas sigui un objectiu i per sobre de tot no titllem el sistema de corrupte sinó que lluitem perquè aquest no ho sigui.
molt encertat
Anònim, 01/12/2017 a les 12:38
+0
-0
M'ha agradat molt aquesta reflexió, crec que és extrapolable en les professions artístiques en general

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Miró
Carme Miró. Compositora, pianista i directora. Actualment, és directora de la revista de pensament musical, Sonograma Magazine. @sonogramaMGZN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
Fonts de la negociació assenyalen que l'entesa es tancarà la setmana vinent després que aquest divendres s'hagin reprès les converses entre JxCat, ERC i la CUP | El repartiment de l'àrea de mitjans i el rol del màxim dirigent dels republicans dins de l'executiu, entre els aspectes a tancar amb urgència
01/01/1970
El president del Banc Sabadell demana "professionalitat" al nou ministre d'Economia
01/01/1970
El tècnic català té fins el 5 de març per presentar al·legacions
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 44 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives