Opinió

I si resulta que no s'ha fet tot tan malament?

«Era impossible saber en quines condicions es podia declarar la independència amb èxit sense haver-ho intentat. Tot el que s'ha fet ha servit per estar més preparats per fer el pas efectiu»

| 21/11/2017 a les 22:02h
Amb el Govern de Catalunya repartit entre la presó i l'exili i el govern de Rajoy dirigint la Generalitat des de Madrid podria semblar que la independència és més lluny que mai. De fet, hi ha qui sosté que s'ha fet tot malament, que el que s'ha fet no ha servit per res i que en qualsevol cas s'està pitjor que abans de començar. És un relat fals. Perquè avui en dia l'Estat està més deslegitimat que mai i els partidaris de la independència segueixen augmentant.

Però potser convé tornar a reflexionar sobre el fet que Catalunya estigui intentant fer una cosa que mai no s'ha fet: aconseguir la independència de forma democràtica, cívica i pacífica enfrontant-se a un estat que s'hi resisteix amb mètodes autoritaris i violents. No hi ha, en efecte, precedents d'un estat democràtic occidental en què una demanda d'autodeterminació tan àmpliament majoritària no s'hagi pogut dirimir democràticament. Aquí hi tenim una gran anomalia.


Crec que va ser el professor Pérez Royo qui va dir que Espanya no pot ser al mateix temps una democràcia i un estat centralista. Jo ara diria més: les elits espanyoles hauran de triar entre seguir sent una democràcia i mantenir la unitat de l'Estat. Una democràcia és essencialment un règim polític en què el poder públic es basa en el consentiment dels governats. Quan es basa en l'ús de la força, la repressió i l'amenaça, com ara mateix a Catalunya, no hi ha democràcia.

Aquest panorama, certament preocupant, podria portar a la conclusió que la independència és impossible o massa costosa per valer la pena. Però no és això el que vull dir, ni és la conclusió lògica del raonament. Catalunya està intentant fer una cosa que no s'ha aconseguit mai perquè Espanya s'està comportant de forma diferent a tots els estats democràtics occidentals que s'han trobat en la mateixa situació. Està responent amb la força a una demanda popular majoritària. El que pretén fer el bloc del 155 tampoc no ha tingut èxit mai en cap país comparable.

De l'anterior se'n deriva que no hi ha manual d'instruccions per fer la independència ni cas que serveixi de referent. No hi ha cap fórmula màgica, ni cap garantia que el camí triat en cada moment sigui el correcte. Ni molt menys que sigui el més curt. D'això cal ser-ne conscient, i no obsessionar-se amb els fulls de ruta o amb els terminis. Ara toca estar preparat per quan arribi l'hora sense saber quan serà.

L'important en aquestes circumstàncies és si avances o retrocedeixes cap a l'objectiu que t'has proposat. Des de l'inici del procés, s'ha anat avançant per la via civil (fora de les institucions) fins a la via unilateral, passant per la reivindicació legal i acordada. En determinats moments ha semblat que s'estava en una dinàmica de prova-error. I quan no saps quina serà la reacció de l'altra part fins que tu fas un moviment, és difícil que no ho sembli.

L'èxit d'un moviment independentista serà sempre, però especialment en un context democràtic, una funció de dos processos: la deslegitimació de l'estat existent, i l'acumulació de legitimitat del que es vol constituir. Aquests dos processos són més o menys paral·lels, però no han d'avançar necessàriament al mateix ritme. Per les circumstàncies en què s'ha convocat el 21-D, ampliar la majoria social a les urnes seria un pas de gegant.

La realitat és que la successió de passos donats, que molts han pensat que dilataven el procés innecessàriament, ha estat sempre útil per seguir avançant. Només un exemple: el 9N no va ser la consulta inicialment prevista, però sense l'experiència adquirida l'any 2014 no s'hauria pogut fer el referèndum de l'1 d'octubre. I pel camí es varen guanyar mínim uns 200 mil vots favorables a la República. Pel mateix motiu, el 27 d'octubre no haurà estat inútil. Era impossible saber en quines condicions es podia declarar la independència amb èxit sense haver-ho intentat. Tot el que s'ha fet ha servit per això i per estar més preparats per fer el pas efectiu.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

l'èxit d'un fracàs
simonet, 21/11/2017 a les 22:35
+0
-0
Com diu en Josep Costa, la declaració d'independència, i sobretot la reacció que va tenir l'estat, han estat un pas endavant.

L'intent no reeixit de consituir-nos en un estat independent ha obtingut un èxit. L'èxit és haver obligat l'estat espanyol a exercir una repressió policial, judicial i política sense precedents des de 1977.

Aquesta repressió, si la gestionem adequadament, ha de servir per enfortir la cohesió del bloc independentista i per sumar vots a la independència.

A l'estat la repressió no li pot sortir gratis. La revolució d'octubre ha estat un èxit disfressat de fracàs. És a les nostres mans aprofitar aquest èxit per créixer i per debilitar l'adversari.

Gestionar adequadament la repressió vol dir, per exemple, difondre per terra, mar i aire les imatges dels cops de porra, perquè arribin a tots els catalans, sobretot a aquells que no veuen TV3. Vol dir atorgar una compensació econòmica a les víctimes del terror policial de l'1-O, tal com fan els estats amb les víctimes del terrorisme. Vol dir homenatjar els detinguts del 20-S i, no cal dir-ho, els Jordis i els consellers empresonats i exiliats. Vol dir posar en evidència la tolerància de l'estat amb grups neonazis que des de fa setmanes campen pels carrers. Vol dir denunciar la responsabilitat de l'estat en el canvi de seu de centenars d'empreses catalanes. Vol dir, en fi, fer que tothom sàpiga quin és l'autèntic rostre de l'estat espanyol. Aquesta i no cap altra és la feina que han de fer les entitats i els partits independentistes en les cinc setmanes que queden fins al 21-D.

L'estat ens han colpejat però no ens ha derrotat. Que acabi derrotant-nos depèn de nosaltres. Fem que, en els cops que ens han donat, l'estat hi trobi la seva pròpia derrota.
No cola
Jordi M, 21/11/2017 a les 22:46
+0
-0
Sí, ho hem fet tot com el cul. Que tot i així pot ser que ens en sortim? Qui sap. Igual sí. Però no serà perquè haguem fet res bé.
100% d' acord
Emprenyat, 22/11/2017 a les 08:18
+0
-0
Estic 100% d' acord amb l' article, el que està clar és que si hi ha una ocasió per fer un pas s' ha d' aprofitar i ara tenim el procés més internacionalitzat que mai.
Si pensem que la llibertat es pot guanyar quasi gratis, anem errats
Anònim, 22/11/2017 a les 08:29
+0
-0
La realitat és que els espanyols han guanyat (de moment) sense disparar un tret i amb la 'minima violencia' (sense morts) que volia Europa. Aquesta, despres que Puigdemont no declares la independencia, podia respirar tranquila. Ens van enganyar, ens van vendre, de nou.
Més que malament
Anònim, 22/11/2017 a les 12:02
+0
-0
I si resulta que no només s'ha fet pitjor? S'ha fet res, per res i amb molt de mal. A sobre, alguns, estan disposats a que els segueixin enganyant: ni UE, ni reconeixement internacional, ni un país feliç, ni una deu de llet i mel. Això sí, una societat trencada.
eufemismes
Anònim, 22/11/2017 a les 12:02
+0
-0
És increïble com cedim al relat de l'Estat. Inclús els nostres representats. La veritat és simplement que Catalunya ha estat ocupada per l'exercit espanyol, agredida per les forces de la policia nacional i guardia civil i la justicia espanyola continua amenaçant als seu representants d'ajupir-se davant la Constitució sota pena de presó.
el 155 no és per acabar amb el govern de Catalunya sinó que està pensat sobre tot per anar intervenint i subtituïnt els llocs de responsabilitat de institucions i centres de poder. La repressió encara ha de venir.

A no ser que en les properes eleccions hi hagi majoria de vots indepes. I majoria de diputats.
Els espanyols han guanyat sense tirar un tret com volia Europa??
Kepa, 22/11/2017 a les 12:30
+0
-0
... això ho decidirem el 21D.
Si no hi ha hagut més trets ni més violència a estat per l'actitut i lestratègia de les entitats sobiranistes (del Govern i de les entitats organitzades de fa temps).

El Gobierno ja havia i ha posat a tots els Piolins que ja hem vist i altres elements que (sortosament) no ha fet falta que haguem vist.

Així doncs, cal que aprofitem aqest 21D que ens brinda Europa (si nó, de què?) ... això al Rajoy li ha costat cedir la sobirania i molts dels seus no li perdonaran.
Nosaltres endavant.... catalans, a les urnes!!!
Confusión moral
Español de Madrid, 22/11/2017 a les 13:52
+0
-0
No puedo comprender cómo se puede decir desde ningún lado que algo haya podido ser bueno. Ni para los que defendemos a muerte la integridad de España ni para los que - con mi pena- quieren romper lazos de siglos.

Que sembremos tanta divisón entre las personas, entre los políticos, dentro de España y también dentro de cataluña, es malo.
Que desde fuera se haya estado escribiendo sobre el "circo catalán" o sobre la brutalidad española - según afinidades-, tampoco es bueno. Es malo, nos hace daño a todos.

Que empresas muy emotivamente catalanas se hayan tenido que ir fuera tampoco es nada bueno. Hay hechos puntuales que pueden suponer un cambio de tendencia, que inician procesos que pueden ser de decadencia irreversible. Una Cataluña no próspera es malo para todos.
Que tanta gente hay vivido con angustia este dichoso mes de Octubre no puede ser bueno para nadie, a no ser que se tenga un mal corazón.

Que haya personas encarceladas, hijos de policías con algún trauma en el colegio, funcionarios y trabajadores amedrentados de hablar con libertad sea donde sea por el ambiente etc. Todo eso es malo. Hay gente que sufre y solo un corazón torcido puede alegrarse de ello.

Un chico por las razones que él sabrá, se dedica a insultar y agredir a policías que hacen su trabajo, y acaba perdiendo un ojo por una bala de goma. Para toda la vide y por defender algo que en realidad no ha servido sino para causar más males comunes.

Nosecúantas personas se han peleado por la calle, recibido y soltado insultos a otros conciudadanos por diferentes ideas políticas...

Podríamos seguir sin parar de todo el daño que nos hemos hecho como personas y como sociedad en este pasado mes.

Qué corazones más endurecidos por la maldita ideología que ve cosas buenas en lo que no puede ser otra cosa que un sinfín de males objetivos para todos. Todos, todos.

Un montón de males nunca pueden sumar un bien. Es de perogrullo.

Ganamos cuando hacemos el bien para todos, no "ganamos" nada porque en determinada elección puedan salir victoriosos los nuestros. A veces no es más que un simple concurso de Misses , a ver quien saca más votos.

Pero eso no es un bien moral para nadie por sí mismo.

La confusión moral es lo que llevó a los alemanes cultos a apoyar o ser complacientes con el Nazismo. Convencidos de un futuro glorioso solo encontraron desastre y vergüenza por cómo acabaron y por cómo quedó su patria.

Si el autor quiere tener una prueba del algodón de cuándo las cosas salen "bien", le basta con sumar los bienes tangibles que los ciudadanos van obteniendo. En términos de Amor, de paz, de progreso moral y material etc etc.

Sumad esas cosas y tendréis lo bueno de cualquier acción. El Amor se mide por lo que se da a los demás, y eso vale para todo, incluido el sano patriotismo catalán.

Mare de Deu, pregeu per la catalana terra y per tota Espanya.
Avís. Trampes al solitari, no.
jmat, 22/11/2017 a les 14:18
+0
-0
Si el soberanisme segueix sense fer una autocrítica sensata, si continua llençant pilotes fora, portarà aviat als partits sucursalistes a governar la Generalitat. Per exemple, tesi de l'articulista sobre el capteniment d'Europa: "Espanya s'està comportant de forma diferent a tots els estats democràtics occidentals que s'han trobat en la mateixa situació. Està responent amb la força a una demanda popular majoritària. El que pretén fer el bloc del 155 tampoc no ha tingut èxit mai en cap país comparable". Resposta d'Europa. "Si un presidente de región quisiera organizar un referéndum para salir de Francia, por la independencia, la ley francesa se aplicaría con la misma severidad y los jueces de forma independiente, como en España, enviarían a esos dirigentes a la cárcel". Manuel Valls (El Periódico 20/11/2017). O hi ha un canvi d'estratègia intel·ligent o hi haurà un retrocés electoral del soberanisme.
I tant que sí que hem avançat
Anònim, 22/11/2017 a les 19:43
+0
-0
Si es podia haver fet les coses millor, avançat més ? Home, segurament que sí. Les coses gairebé sempre es poden fer millor però es pot negar que passar de ser una autonomia a ser una República legalment constituïda (i, per tant, subjecte de dret internacional) és un salt de gegant ? Ja ho sabem: Som una República ocupada militarment, que no controla les fronteres, que no ha estat reconeguda per cap país, amb el govern, part a la presó, part a l'exili, etc. però amb ampli suport intern i un suport extern gens menyspreable. La consigna és resistir, aprofitar les debilitats de la potència ocupant, un país en fallida que ha de manllevar diners per pagar els interessos del deute i els salaris de les forces d'ocupació. Les amenaces són la desmoralització, el defalliment, el cansament ... Si les superem, vencerem.
No ho se
Esparver, 22/11/2017 a les 20:01
+0
-0
Potser, no ho se, no ho veig tan clar.
Estic desorientat i confus, però ara per ara no diria que anem (els independentistes) gaire bé.
La Nació Catalana està segrestada per españa i per la UE.
Anònim, 22/11/2017 a les 20:51
+0
-0

Que ambdues crearen i perpetuen passats 303 anys la colonització d´aquest país.

La via democràtica s´ha demostrar inútil.

L´altra vida, seria un suïcidi col·lectiu.

Conclusió: COM A CATALANS, JA ESTEM TOTS MORTS.

S'ha de canviar el xip
Anònim, 22/11/2017 a les 22:32
+0
-0
Els que dieu que els espanyols han guanyat i ho hem fet tot malament us esteu tragant per complet el media storm espanyol. Es pot i s'ha de ser crític, el problema és que els catalans no sóm crítics, directament ens autodestruim. És una vergonya l'actitud que tenim amb nosaltres mateixos. S'ha de canviar el xip perquè això continua i no es pot tenir un relat tan pesimista quan estem a dos dies d'unes eleccions transcendentals. El dia que perdem, si arriba, ja rendirem comptes.
Visca la republica!
Anònim, 23/11/2017 a les 00:20
+0
-0
Diuen que no ha servit de res:
1- ha servit per desenmascarar l,imperialisme/nacionalisme espanyol
2- ha servit per mostrar la corrupcio economica, politica i social que mana a espanya.
3- ha servit perque els catalans sortim a demanar el dret a decidir que volem ser
4- ha servit per ensenyar al mon que els catalans no odiem a espanya, nomes volem fugir d,un nacinalisme espanyol que ens vol fer desapareixer com a cultura
5- ha demostrat que espanya vulnera el dret dels pobles a la autodeterminacio
Es normal que devant una llei injusta els ciutadans s,insobordinin perque aixi s han aconseguit els canvis en el mon. Si no encara foram a l edat de pedra.
No hem guanyat encara pero guanyarem si persistim tant si el dia 21treiem 51o 49 x 100.
El mes important no es tant la decisio sino com el dret a decidir.
I en quant als nostres politics, han sigut valents exposant llibertat i patrimoni cosa que no poden dir altres que estan a la poltrona.
Visca la republica i la llibertat!!!
No hi ha res com
Anònim, 23/11/2017 a les 13:28
+0
-0
No hi ha res tan pesat com llegir el autorrelats de cadascú, els quals estan poblats d'afirmacions subjectives que no es fonamenten en altra cosa que l'estat d'ànim, o el que és pitjor; en el pur desig de que les coses siguin com a un li peta. Ni tot s'ha fet malament, ni tot s'ha fet bé, ni res no ha servit per res, ni tot ha servit per a alguna cosa, ni s'està pitjor ni millor que abans. Ni avui en dia l'Estat està més deslegitimat que mai (aneu a veure els balcons de Toledo plens de banderes espanyoles), ni els partidaris de la independència segueixen augmentant. El que està clar és que els que tenien pressa haurien de deixar de tocar el que no sona amb les seves presses, i els que no s'imaginàvem que l'estat pugues ser tan repressiu haurien d'anar a fer punyetes. Enlloc d'atabalats i passerells, necessitem gent que toqui de peus a terra, que tingui paciència i tenacitat.
Electoralisme
Joan Gil, 23/11/2017 a les 17:47
+0
-0
espanyocentrisme, dilatar el Procés i mentides: aquests són els elements clau de l'article.
Ànims
Alihola, 24/11/2017 a les 00:04
+0
-0
No puc dir si és bo o dolent el que està passant. Hem vist centenars de vegades en la història nobles ideals que portaven al desastre. Però sento, i espero no equivocar-me que aquest cop serà diferent. Però hem de mantenir la calma i cultivar la pau interior. Coses positives que han passat: hem vençut la por (a estones) en favor del que creiem just. Hem sigut solidaris. Ens hem controlat davant dels atacs i la violència practicant la pau. Hem sigut un poble que se sap autogestionar fins i tot amb l'absència dels nostres caps. I ho hem fet amb pau i amb bellesa. Hem sentit que aquest procés no va només de independència. Per molts va de drets humans. I amb aquest pensament hem triat seguir la nostra veritat, No hem deixat sols a la nostra gent i seguim disposats a acompanyar-los. Estem aprenent seguir els nostres ideals de manera col-lectiva, enriquint-nos dels diferents pensaments i col.laborant junts. Cedint i següent flexibles. Crec que estem realment construint un país nou. Perquè crec que els nous paissos és fan aixi. Com ho estem fent. I davant de la justícia, la veritat i la solidaritat no hi pot haver fractura social. Potser estem fent molt més que conquerir la independència. Estem netejant les memòries històriques que estaven tapades, però hi eren. Estem alliberant-nos a nivell personal de les nostres pròpies presons mentals. Estem creixent i ens estem agermanant més que mai. Perquè en la diferència aprenem de la tolerància. I la tenim. Ànims i paciència amb nosaltres mateixes. Ens en sortirem. I el que és bo de veritat ho és per a tothom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Costa
Josep Costa és lletrat i professor associat de Teoria Política a la UPF. A Twitter, @josepcosta.
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Ferran Casas
01/01/1970
Els líders independentistes patiran i faran patir fins que no tinguin estratègia conjunta (encara que sigui actuant diferent davant la Justícia) i un relat acordat en relació a l'1-O i el 27-O. Avui també són protagonistes Anna Gabriel, Llarena, els dos mesos del 21-D, el dinar madrileny de Pascal, la vaga de la Canadenca i Josep Piqué
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final